Així ho ha confirmat el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, que justament aquest dimarts ha mantingut una reunió amb les autoritats que ha servit per validar els plans de la manifestació. Des de Govern, es considera que no hi ha cap problema en el recorregut proposat i, per tant, s'accepta. Cal recordar que, en l'anterior protesta, sí que es va forçar un canvi amb relació a la idea inicial dels convocants, que pretenien desviar-se pel vial de la Unió. En aquest cas, però, s'admet que s'ocupi temporalment carrers de trànsit de vehicles. Així, la marxa sortirà a les set de la tarda de la plaça Coprínceps, a Escaldes-Engordany, i recorrerà en el primer tram tota l'avinguda Carlemany. A la cruïlla amb el carrer de la Unió es tombarà cap a la rotonda de la Dama de Gel i, ja en aquest punt de gir, s'agafarà Consell d'Europa. Posteriorment, es continuarà per Doctor Mitjavila fins a enllaçar amb Meritxell. Serà per aquesta avinguda per on transcorri la marxa fins entrar a la plaça del Poble per la rambla Molines. A aquest espai serà on es preveu llegir el manifest i posar punt final a la protesta, pels volts de les nou del vespre. Els actes, però, hauran començat al migdia. Des de dos quarts de quatre es preveu celebrar un dinar popular a Coprínceps i, posteriorment, tota una sèrie d'activitats. Entre elles, hi ha la voluntat de presentar els eixos bàsics de la iniciativa legislativa popular en què treballen tant l'USdA com la Coordinadora. El text vol proposar mesures per defensar el dret a l'habitatge i també d'altres sobre la millora del poder adquisitiu dels treballadors.

Aval al recorregut de la manifestació de l'1 de Maig, que passarà pel vial de la Unió

Sant Julià de Lòria ha estat la parròquia més matinera a donar inici a la festa. La plaça Laurèdia acull la fira que compta amb 12 parades de productes típics de la jornada i els autors nacionals ja han pogut fer un primer contacte amb els seus lectors, estampant firmes mentre aguantaven estoicament el fred de primera hora. Més d'una desena d'escriptors, alguns ja veterans i d'altres que s'estrenen per als quals el Sant Jordi és una diada d'allò més especial. Cap al migdia, l'activitat s'ha traslladat a la capital, que compta amb la fira més gran, ubicada un any més a la plaça del Poble: 51 parades de llibres, roses, artesania i manualitats relacionades amb Sant Jordi, 5 més que l'any passat. Els autors continuaran allí la seva ruta per firmar llibres, que finalitzaran, a la tarda, a Escaldes-Engordany. En aquest cas la fira està situada a la plaça Coprínceps. Com és habitual, les autoritats s'han passejat aquest dimarts al matí per la fira d'Andorra la Vella des d'on, el cap de Govern, Xavier Espot, ha destacat "el creixement i la fortalesa" del sector editorial. "Una vegada més batem rècord de llibres editats a Andorra, autoeditats o d'autors andorrans editats a fora i crec que això és una excel·lent notícia", ha remarcat Espot, afegint que "demostra que al final si des del Govern i els poder públics estem al costat del sector cultural, del sector editorial i dels mateixos escriptors en la llengua pròpia i oficial, al final es tradueix en bons resultats". De fet, el cap de Govern ha convidat a "tots els andorrans i residents" a ajudar apostant per llibres d'autors o d'editorials andorranes aquest dia de Sant Jordi. En el seu cas, ha reconegut que li n'han regalat molts, però no ha volgut revelar les seves preferències per no generar conflictes. "Majoritàriament els llibres editats són d'una excel·lent factura, per a tots els públics i la tria és més que suficient per no haver de recórrer a llibres de fora", ha conclòs. De la seva banda, el cònsol major d'Andorra la Vella, Sergi González, ha destacat també "el canvi" que ha suposat que fa pocs anys tan sols hi havia "quatre escriptors" del país i ara la presència és molt més nombrosa i amb molta varietat de títols. El cònsol ha posat en relleu, també que "tot i el fred, la cultura té més força que quatre flocs de neu". [related:galleries:1:{orientation:vertical}]

Sant Jordi fred però amb un sector editorial "creixent i fort"

González, en ser preguntat per les manifestacions de la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, descartant inversions a l'Estadi Comunal, ha remarcat que "la ministra no ha dit que no, va dir que cal fer inversions a l'estadi i ahir vam tenir una reunió i crec que hi ha bona sintonia per treballar plegats". Així, es mostra optimista per trobar "l'encaix" que obri la porta a tenir col·laboració governamental per fer les millores necessàries a una infraestructura que ha recordat que fa molts anys que presenta deficiències. "La parròquia té voluntat, però necessitem l'ajuda del Govern i del COA", ha afirmat. Sobre els terminis, ha indicat que aquelles prioritats que ja tenien previstes, com ara el tartan, arribaran a temps pels jocs, ja que està pressupostat per aquest 2024 mateix. Pel que fa a la resta d'aportacions i millores, tampoc no és pessimista. "Si arribem a un acord ara al maig, crec que el maig del 2025 no només podrem fer un rentat de cara sinó donar un impuls a l'estadi que ja li toca", ha exposat, recordant que fa més de 8 any "que només s'hi han destinat 60.000 euros". Per tant, "toca fer un pas endavant, un pas valent i el comú hi està predisposat en aquests 4 anys". HABITATGE D'altra banda, el cònsol ha anunciat que la setmana que ve té prevista una reunió amb la ministra d'Habitatge, Conxita Marsol, per exposar-li "els diversos projectes" que han treballat amb l'estudi d'arquitectura per tirar endavant els pisos del Cedre. "Espero que amb la bona sintonia que hi ha amb la ministra puguem tirar endavant el projecte conjuntament", ha manifestat. De la seva banda, la ministra ha explicat que aquesta setmana també es reunirà amb la Coordinadora per l'Habitatge per parlar, sobretot de l'anomenada trampa del fill. En aquest sentit ha recordat que es preveuran "sancions molt més importants" quan es constati aquesta mala praxis i ha defensat que des de l'executiu i l'Institut de l'Habitatge es fa la feina "que toca", "treballant intensament, atenent les demandes i denúncies i cursant els expedients corresponents".

González confia trobar "l'encaix" amb el Govern per fer un Estadi Comunal "digne"

Des del ministeri d'Afers Socials s'ha ofert allotjament, almenys aquesta darrera nit, a treballadors que fa mesos que volten pel país sense massa rumb i que ara haurien iniciat els tràmits necessaris per poder regularitzar la seva situació. En aquest sentit, aquests treballadors haurien fet el pas de denunciar obertament la situació i els especialistes policials en la matèria han estat analitzant la situació per veure si hi ha cap irregularitat. De moment, fins on s'ha estudiat, tot estaria en regla o en procés d'estar-ho. Els obrers en qüestió han acudit al ministeri i a la policia derivats pel Raonador del Ciutadà, que és on haurien anat inicialment. [related:articles:2] Això no treu que s'estigui indagant sobre la situació amb la qual aquests obrers han arribat al país. I si l'empresari que els va reclutar en origen va fer les coses bé o no les va fer. No hi ha una sola empresa que es dedica a captar treballadors, de diversos sectors afins a la construcció. Són més d'una. Sense anar més lluny, divendres, una empresa situada al barri de Miraflores, a Lima, la capital peruana, hi havia una convocatòria per trobar soldadors, electricistes i altres professionals per enviar-los cap a Andorra o Espanya, segons el cas. Obrers del Perú, Colòmbia, Bolívia i Equador. Aquesta empresa de Miraflores tramita feina a través d'una gestoria del mateix entorn governamental andorrà per tal d'enviar-les directament a empreses constructores del país. En principi, i seguint l'encara vigent figura del treballador desplaçat, en aquesta ocasió es faria tot de forma correcta. En canvi, s'està analitzant la feina i les maneres de l'empresa de captació de personal que l'acaba subministrant a l'andorrana Prosoma. I serien els vinculats a aquesta societat, que ja ha rebut diverses sancions, la que estaria ara mateix sota el focus de l'administració i de l'Associació de residents peruans. ACOMIADAMENTS FULMINANTS Tant aquells que obrers que han estat allotjats per Afers Socials aquesta nit passada com els seus contractes verificats per la policia, com els que estan 'abandonats' del tot han aterrat al Principat a l'aixopluc de la peruana Atlas i l'andorrana Prosoma, que també té empresa a Portugal. Prosoma, amb diversos expedients sancionadors oberts des de fa temps a Andorra, intenta desvincular-se de la qüestió. Però, segons que ha confirmat el president de l'associació peruana, Lorenzo Castillo, "els documents que s'han presentat a Immigració tenen el segell i la firma de Prosoma. Per tant, ells també són part del problema". Castillo alerta del "perill que unes persones estiguin deambulant per aquí. No estem dient que estigui passant res ni que hagi de passar. Però davant de la necessitat mai se sap què pot passar. I ens preocupa que Andorra es pugui convertir en un país insegur" I el problema és que divendres passat, en acabar la jornada laboral, a una vintena de treballadors que treballaven per compte de Prosoma en diverses obres, se'ls va anunciar que no calien que dilluns es tornessin a incorporar als seus llocs de eina. I segons Castillo se'ls va justificar l'acomiadament fulminant com una resposta al fet que hagués transcendit la situació que estan vivint altres compatriotes seus al país. De moment, tenen allotjament, però el president de l'associació peruana de residents ha mostrat el temor que una vegada han estat acomiadats no se'ls faci fora també dels pisos on estan i el problema s'agreugi. Cert és, ha afirmat Castillo, que se'ls ha dit que hi ha l'opció, almenys per a alguns d'ells, que puguin anar a treballar a Portugal. Però la situació no és gens clara. Almenys, tant dels que tenen feina com d'aquells que ni tan sols han pogut treballar des que han arribat a Andorra, hi ha operaris que no tenen ni tan sols la documentació. Se la va quedar l'empresa reclutadora, que pel passatge cobra molt més del que costa realment i que es queda, igual que l'empresa andorrana, una part de la remuneració que perceben de l'obra on treballen. "Per venir a patir, millor que no vinguin", ha exposat Lorenzo Castillo, que assegura que estan fent tot el que hi ha al seu abast per eradicar aquestes conductes. El portaveu peruà ha lamentat que "la necessitat no només la passen ells sinó també les seves famílies". A més, Castillo ha alertat del "perill que unes persones estiguin deambulant per aquí. No estem dient que estigui passant res ni que hagi de passar. Però davant de la necessitat mai se sap què pot passar. I ens preocupa que Andorra es pugui convertir en un país insegur". REACCIÓ GOVERNAMENTAL Tant el cap de Govern, Xavier Espot, com la ministra de Presidència, Economia i Treball, Conxita Marsol, s'han mostrat perplexos davant l'escenari descrit pel president de l'associació peruana. Espot ha assenyalat que "estem molt amatents" a la situació per la qual passen aquests obrers, "i si realment aquest comiat es fonamenta en aquestes eventuals represàlies aquesta empresa haurà de ser degudament sancionada". També Marsol s'ha mostrat "molt trista" que puguin donar-se casos com aquests i ha afirmat que, de confirmar-se, es confirmaria també que les empreses en qüestió "ho fan malament i desprestigien el país". Espot: "Reafirma que una vegada més tenim un problema amb aquest tipus d'empreses i aquest tipus de contractacions i que per tant el fet que haguem agafat el toro per les banyes i haguem decidit posar a fi a aquesta modalitat contractual és un encert" La ministra de Treball ha assegurat que comportaments com aquests "s'han d'eradicar" i ha assegurat que "amb això seré dura". Marsol ha recordat que "s'han fet inspeccions d'ofici" i ha anunciat que es faran contactes amb l'ambaixada espanyol per veure en quines condicions arriben aquests treballadors en el seu territori. La titular ministerial ha assegurat que "s'estan fent coses" malgrat que, i ho ha tornat a lamentar, els treballadors afectats no hagin anat a fer cap denúncia a inspecció laboral. I ha tornat a insistir que en alguns casos "els enganyen" i s'ha pogut constatar que "alguns els fan venir sense contracte de treball". En qualsevol cas, i malgrat la prudència en tractar la qüestió, el cap de Govern ha indicat que tot plegat "reafirma que una vegada més tenim un problema amb aquest tipus d'empreses i aquest tipus de contractacions i que per tant el fet que haguem agafat el toro per les banyes i haguem decidit posar a fi a aquesta modalitat contractual és un encert". El cap de l'executiu ha insistit en el fet que "el Govern el que pot fer és actuar d'acord amb la llei, no podem anar més enllà del que la llei permet, puc dir que s'han incoat molts expedients i s'han imposat sancions, per tant, s'han tramitat amb celeritat deguda". [related:articles:1] "Si constatem que amb això no n'hi ha prou, i que el problema de fons no es resol amb inspeccions i sancions, el que cal és una modificació legal i nosaltres hem impulsat i impulsarem i i farem el necessari perquè al més aviat s'aprovi i posem fi d'una vegada per totes a una modalitat contractual que tot i que és equivalent a la que tenen altres països de l'entorn, en el nostre cas se n'ha fet un ús inapropiat i ha donat lloc a actuacions que estan molt al límit d'allò acceptable no només des de la perspectiva de la legalitat sinó també des de la perspectiva de la dignitat de les persones", ha conclòs Espot.

La crisi dels obrers peruans s'aguditza

Cal recordar que, tal com va explicar Altaveu, les obres del nou camp de la FAF estan en marxa, però s'allargaran encara uns quants mesos. La previsió inicial era que estiguessin completades a la tardor però no es descarta un petit retard. En tot cas, si res es torça, sí que hauria d'estar finalitzat al desembre. Seria llavors quan l'Andorra, a l'entendre de Govern, s'hi podria traslladar. La ministra d'Esports, Mònica Bonell, ha deixat clar que la voluntat que té l'executiu és trobar una solució "perquè cap club ni federació es vegi obligat a jugar fora del país perquè no té camp". El problema és que el conveni per l'ús del Nacional acaba el 30 de juny i que, almenys durant la primera part de la temporada vinent, sigui a la Lliga Hypermotion o a Primera RFEF, l'estadi d'Encamp no estaria a punt. I això és el que caldria acabar de desllorigar, amb la possibilitat sobre la taula de proposar una pròrroga a l'estada tricolor a la capital a l'espera que finalitzessin les obres. [related:articles:1] El que es té clar és que la solució definitiva -almenys fins que l'Andorra tingui el seu estadi- passa per un acord amb la FAF per l'ús de les noves instal·lacions que s'estan construint a la parcel·la que havia ocupat l'antic càmping Internacional. "La Federació està disposada a compartir l'estadi", ha indicat Bonell. A partir d'ara, s'obrirà una mena de "ronda de negociació" amb totes les parts que hauria de permetre acabar de trobar l'acord definitiu. S'admet que cal avançar amb certa celeritat, tot tenint en compte que el conveni del Nacional acaba a finals de juny. "Espero que al maig puguem tenir una proposta clara", ha avançat la ministra. També ha recordat que s'haurà de parlar amb el comú d'Encamp, propietari de Prada de Moles, actual camp del món del rugbi i que, si es tanca l'acord, hauria de mantenir-se fins al desembre amb aquest ús. Després, "tornaran al Nacional", com ha refermat Bonell. Pel que fa al futur estadi de l'Andorra, el cònsol major de la capital, Sergi González, ha apuntat que es continua a l'espera de rebre el projecte per part del club. "De moment, no ens han vingut a veure. Estem oberts a què ens portin el projecte des de la propietat i a parlar-ne", ha remarcat.

Govern vol que l'FC Andorra es traslladi a l'estadi de la FAF a Encamp

El líder demòcrata no ha negat que la futura llei genera certa tensió dins del partit. Això sí, sense que això suposi, ha assegurat, cap trencadissa. Es tracta, ha indicat, "d'un debat legítim" i que no difereix gaire dle que passa a altres formacions. "De discrepàncies, n'hi ha a tot arreu", ha comentat. I, en el cas de DA, pot passar més, ja que "estem a la centralitat política i agrupem gent de diferents sensibilitats". En aquest sentit, ha recordat que el text "toca el moll de l'os de l'estructura econòmica" i, per tant, "és normal que hi hagi debat". Al seu entendre, de fet, això evidencia "la fortalesa i la pluralitat tant del partit com dels nostres socis". Res, però, que hagi de suposar un problema per tirar endavant el projecte legislatiu. Això sí, treballat dins la formació. "No són diferències insalvables", ha indicat. De moment, ha apuntat, "hem estat capaços d'entendre que no ens agradarà al 100% però tots ens hi podrem sentir còmodes". Espot també ha posat en relleu que el debat existent "serà positiu" i que, malgrat les discrepàncies, "tots donem suport a l'essència de les mesures per bé que les haurem de perfilar i modular". [related:articles:1] El cap de Govern ha deixat clara la voluntat de tirar endavant la llei vista la situació que provoca el fet de tenir, actualment, un creixement descontrolat i, també, la problemàtica de l'habitatge. I això, remarca, suposa fer sacrificis. "No es pot fer una truita sense trencar ous", ha avisat. I, també, ha llançat un altre missatge clar: "jo no he vingut aquí a fer de portaveu dels interessos econòmics si no estan alienats amb el general". A la vegada, ha remarcat que "no venir a defensar una pluralitat d'interessos particulars sinó el general i això passa, ara mateix, per la millora del creixement sostenible i per garantir el dret a l'habitatge". Aquesta postura, ha assegurat, és comú entre la gran majoria de militants 'taronja'. "La conclusió a la qual vam arribar és que l'essència de les mesures és positiva i la compartim", ha indicat, tot admeten que "això no vol dir que no s'hagin d'acompanyar d'unes cauteles, unes salvaguardes i unes garanties que tranquil·litzin una part de la ciutadania que pot estar legítimament preocupada per la seguretat jurídica i pel dret a la propietat".

Espot admet diferències internes pel pla de xoc però assegura que "no són insalvables"

L'AEAT ha aplaudit les manifestacions d'Alcobé a l'Altaveu en què no acaba de veure clares les mesures que vol impulsar Govern per frenar o eliminar els apartaments turístics i fer-los aflorar al mercat de lloguer. "Les manifestacions van en la mateixa línia que nosaltres", ha dit. A l'espera de la reunió que han de tenir amb el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, perquè els associats li puguin manifestar les seves casuístiques, Ruiz té clar que la pèrdua de llicències en tres anys per aquells habitatges que no suposin més d'un 30% en un edifici "tindrà una repercussió mínima". [related:articles:1] Insisteix que "a Canillo gairebé no queden apartaments perquè la gran majoria estan a partir de Ransol i la gent no vol anar-hi a viure per la manca de serveis. El problema de l'habitatge no s'arreglarà si pugen només deu persones". Alerta, novament, que "Grandvalira ha crescut molt gràcies als turistes i, possiblement, Saetde es pugui repensar les inversions previstes al Pas de la Casa si veu que desapareixen els apartaments". [related:articles:2] Precisament, el cònsol de Canillo hauria fet palès en la reunió de Demòcrates d'aquest dilluns a la tarda el mateix que va deixar anar en l'entrevista amb l'Altaveu. En el cas d'Encamp on sembla que també hi hauria cert malestar, la cònsol major, Laura Mas, ha declinat fer declaracions sobre aquesta qüestió.

Els allotjaments turístics celebren les paraules d'Alcobé sobre l'impacte que tindrà el pla de xoc

En efecte, el malestar que s'havia anat gestant durant tota la setmana amb el cap de Govern i president demòcrata, Xavier Espot, de viatge per diversos països de l'Europa de l'est, i el fet, entre altres, que l'Altaveu publiqués unes manifestacions del cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, en què parlava obertament que dubtava de l'eficàcia de les mesures anunciades, hauria portat el líder taronja a convocar d'urgència una reunió amb tots els estaments del partit. [related:articles:1] La reunió s'ha fet aquesta tarda a la seu demòcrata i hi han assistit representants governamentals, de l'executiva de la formació, integrants del grup parlamentari, membres dels comitès parroquials i càrrecs comunals. Han estat, segons les fonts, dues hores fructíferes on tots els que han volgut han pogut dir-hi la seva. Alcobé hauria estat dels més crítics, exposant el sentiment que hi ha entre molts dirigents del partit a Canillo. [related:articles:3] El cònsol canillenc no hauria expressat res que no hagués dit en l'entrevista amb l'Altaveu. Que dubta de l'eficàcia de les mesures. I també ha deixat clar -en un sentiment compartit per altres dirigents- que no ha agradat gens que membres del partit que donen la cara a través de diversos càrrecs electes no sabessin res del que Espot, Marsol, Torres i Molné van anunciar el 4 d'abril. Les formes, queda clar, no han estat les adequades per a moltes dirigents demòcrates. El fons pot ser una altra cosa. [related:articles:2] I hi ha unanimitat en què cal fer quelcom, cal ser valent, per resoldre la qüestió de l'habitatge, que ha passat a ser pedra angular del malestar social del país. Així les coses, han assegurat les fonts, la majoria -que no la totalitat, no hi ha un consens unànime però sí que s'haurien llimat molts diferències- haurien aprovat anar en la direcció marcada i ja enunciada públicament. No es rebaixa res en relació amb les mesures proposades i el que sí que es fa és optar per buscar de "regular el millor possible". Amb aquesta finalitat, i per evitar nous desencisos quant a les formes, es crearà una comissió en què hi haurà els ministres implicats -que més o menys seran els quatre que van comparèixer en la roda de premsa de l'anunci 'sorpresa' per a molts- i s'hi afegiran representants de tots els estaments del partit. Serà aquest grup l'encarregat d'elaborar la llei òmnibus, el pla de xoc. Assegurant que qualsevol mesura que s'hi expliciti gaudeixi de les garanties jurídiques necessàries.

Demòcrates llima diferències i crea una comissió per "regular el millor possible" el pla de xoc

En Julio, de 54 anys, és portuguès com l'home que el va esclavitzar des del 2007 fins al 6 de novembre del 2019, quan va precipitar-se d'un marge i va patir lesions molt greus que, aparentment, si el masover que el tenia treballant hagués pogut també ho hauria amagat. De fet, com en altres ocasions, pretenia baixar en un vehicle el ferit cap a l'hospital de la Seu. I és que per molt que aquest resident -ara legal, llavors invisible a ulls de qualsevol administració almenys andorrana- ho hagués demanat en vàries ocasions, mai se'l va cotitzar a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), mai va tenir cap autorització de treball. [related:articles:1] En Julio fa dies que espera la sentència de la sala civil del Tribunal Superior (TS) per intentar tancar un malson que va viure durant 150 mesos i 6 dies. Un malson que ni tan sols va percebre com a tal malgrat que el tracte degradant que va patir era evident. Treballava cada dia des de 2/4 de 7 del matí a les 8 de la tarda. Dissabte inclòs. I diumenge, de 2/4 de 7 del matí a poc abans del migdia. Cobrava el sou mínim equivalent a 40 hores mensuals i sempre en negre. Durant els set primers anys, l'home esclavitzat va viure a la finca de Casa Auvinyà, on disposava d'una habitació petita per dormir, sense calefacció, on compartia lavabo amb la família del masover. Li feien menjar, una vegada al dia, diferent del de la resta de la família, sovint amb productes congelats des de feia molt temps, i on es rentava la roba al carrer, amb una mànega de pressió. En les diverses ocasions que l'home va patir accidents laborals havent-se fet mal a la cama dreta, a les costelles -degut a què li va caure a sobre una màquina de tallar herba- i a altres llocs, l'home no va ser mai visitat a urgències o al metge. Treballava cada dia des de 2/4 de 7 del matí a les 8 de la tarda. Dissabte inclòs. I diumenge, de 2/4 de 7 del matí a poc abans del migdia. Cobrava el sou mínim equivalent a 40 hores mensuals i sempre en negre. No el van cotitzar mai a la CASS ni li van formalitzar mai la residència legal A Andorra, és clar. Li feien servir la targeta sanitària que tenia de Portugal, on havia treballat de serraller fins abans d'aterrar a Andorra buscant una vida millor, per accedir a la sanitat universal espanyola. El van dur a la Seu com van poder en les altres ocasions. Però aquell 6 de novembre les lesions eren massa greus. I es va descobrir tot. Uns mesos després, el febrer del 2020, va ser detingut el masover que el tenia empleat. La víctima, un home sense estudis i amb dificultats per relacionar-se -no és que no tingui estudis, és que no sap escriure i ben poc llegir, potser algun número i poca cosa més- feia totes les tasques agrícoles hagudes i per haver, i encara els propietaris de la finca li encarregaven alguna feina més les poques hores lliures que li quedaven. Aquelles sí, ben remunerades. Quan el masover que l'explotava va ser detingut, se'l va condemnar per la via ràpida com autor responsable d'un delicte menor d'imposició de condicions abusives de treball, a una pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional qualificat a satisfer l'import que es fixi en concepte de responsabilitat civil en un període de dos anys. N'han passat més de quatre. En primera instància la Batllia va fixar que li corresponien a l'home, per diversos conceptes, 332.978,27 euros. Però el masover, l'abusador, l'esclavitzador, l'explotador, no hi està pas d'acord. [related:articles:2] De fet, quan en Julio va estar ingressat a l'hospital va rebre diverses amenaces. I moltes visites estranyes que no es van acabar d'investigar en profunditat. Ara la sala civil del Tribunal Superior ha de decidir si la indemnització acordada per la Batllia s'ajusta al que ha de ser i les quantitats són correctes. I és que una primera cosa que rebat, que qüestiona el masover, és que la indemnització hagi de correspondre al que li hauria d'haver pagat per la feina feta. I aquests són els càlculs que ha fet la Batllia. Tants dies, tantes hores, a tant preu incrementat amb el que pertoqui en concepte d'hora extra, més festius treballats, vacances… va sumant i arriba a una quantitat. El condemnat per abusar considera que només li ha de pagar, en tot cas, el darrer mes perquè no se'l va condemnar a abús continuat. I la Batllia li va desestimar aquest argument dient-li que quedava clar que l'abús era des del primer dia, des del 2007, i que si això no és continuat, que s'ho faci mirar. També al·legava que no es podia analitzar el cas per la via de la Llei del codi de relacions laborals sinó per la normativa que vincula el sector de la parceria. I aquí el Tribunal de Batlles li recorda que el parcer és el masover. Ell, vaja. I que hi ha documentació pel qual la propietat de les terres li atorga els poders de gestió al masover. El condemnat per abús laboral reconeix que com a molt ha de pagar la darrera mensualitat perquè no el van condemnar a abús continuat, i la Batllia li replica que la condemna deixa clar que les condicions degradants es van donar des del primer dia de relació laboral Per tant, la relació de parceria és entre la propietat -que gràcies a aquests acords privats queda lliure legalment de tota culpa i responsabilitat envers la situació que vivia l'explotat a la seva finca- i el masover. I que si aquest darrer té empleats, aquests s'han de regir pel codi de relacions laborals i, per tant, que no es faci l'orni. I encara en última instància ve a dir el condemnat que si el que se l'obliga a pagar és raonable… doncs farà l'esforç, però que més de 300.000 euros no els pot assumir. Així, tan pinxo. I què podria assumir? Uns 20.000 euros. Quant valen dotze anys mig d'esclavatge? Això és el que ha de decidir la sala civil del Tribunal Superior. La Batllia va ser molt contundent en relació amb les al·legacions del masover per evitar indemnitzar l'home esclavitzat. L'únic que va aconseguir és que es fes fora d'aquest procés d'execució de la sentència la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). La parapública va treure el cap per intentar recuperar el que s'hauria d'haver cotitzat de l'home explotat. Però la Batllia li indica que res té a veure la indemnització de la víctima amb el fet que a la CASS no li hagin abonat els punts que s'haurien d'haver cotitzat. Per tant, si vol, si ho creu adient, la Seguretat Social haurà d'obrir el seu propi procés. I tot plegat en l'Andorra del segle XXI. No pas la prehistòrica, no. La prepandèmica. La de fa quatre dies. O encara no cinc anys, vaja.

¿Quant valen 150 mesos i 6 dies d'explotació laboral?