Més investigats de Tsunami Democràtic. El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón vol imputar un agent dels Mossos d'Esquadra, que ha identificat la Guàrdia Civil com la persona que usa el nom de Xuxu Rondinaire a les xarxes socials i hauria donat indicacions de seguretat als investigats de Tsunami. En concret, el magistrat ha demanat als Mossos d'Esquadra que informin si aquesta persona és membre del cos de la policia catalana, segons una resolució comunicada aquest dimarts. Fonts properes a la investigació han confirmat a ElNacional.cat que és un agent en actiu, com ja indicava que sospitava García-Castellón, el qual a més de requerir la informació oficial a la policia catalana, ha dictat obrir una peça separada i reservada per protegir les seves dades personals. El jutge va reclamar la seva identificació després de demanar a la Guàrdia Civil si els investigats de Tsunami volien "actuar al pas de la comitiva del rei Felip VI" en una visita a Barcelona el juliol del 2020, a partir d'unes converses genèriques.

En la nova resolució, el magistrat de l'Audiència Nacional recorda que en una interlocutòria del gener passat va destacar una conversa dels dies 12 i 13 de juliol de 2020 sobre les visites del rei, inclosa en el sumari de Tsunami, i de la qual admet que fins llavors no havia fet referència en els fets que investiga, que situa entre els anys 2016 al 2022. En concret, un dels investigats, l’empresari gironí Josep Campmajó, parlava amb l'usuari anomenat Xuxu Rondinaire sobre mobilitzacions, a l'aplicació Wire. I el jutge demanava la identificació d'aquesta persona, ara informació assolida per la Guàrdia Civil.

Investigat número 13?

El jutge García-Castellón va reactivar la causa de Tsunami el novembre passat, just en plenes negociacions de l'amnistia, i va indicar els noms de les 12 persones investigades per terrorisme, entre les quals el president a l'exili Carles Puigdemont. Actualment, el Tribunal Suprem ha assumit la investigació de Puigdemont i del diputat d'ERC Ruben Wagensberg, pel seu aforament, mentre la resta continuen imputats a l'Audiència Nacional. Recentment, almenys 7 dels 12 investigats han decidit exiliar-se davant d'aquesta persecució. Un d'ells és Campmajó. Si res canvia, Xuxu Rondinaire podria ser el 13è investigat del cas Tsunami.

Indicacions de seguretat

En el seu informe, la Guàrdia Civil sosté que l'agent dels Mossos, sota el nom de Xuxu Rondinarie, hauria exposat "les característiques d'un desplegament de seguretat realitzat en els desplaçaments d'una personalitat, com ara l'ús de vies ràpides des de l'aeroport fins al recinte on se celebra l'acte, la composició de la comitiva mòbil amb la disposició dels vehicles i fins i tot els reconeixements realitzats de manera permanent sobre el recorregut i la disposició de força policial en encreuaments, ponts, interseccions, etc." Això no obstant, les seves afirmacions són genèriques, i en les mobilitzacions massives de Tsunami contra la sentència del Suprem als líders catalans no es va cometre cap incident contra la comitiva amb el rei Felip VI.

Les afirmacions sospitoses per al jutge de l'Audiència Nacional i atribuïdes a Xuxu Rondinaire són: "A no sé que hi hagi alguna cosa preparada a vies ràpides i ells ho sàpiguen; A què et refereixes  que van evitar el ràpid com el darrer cop? On?; A més a cada pont o intersecció entre l'aeroport i on hagi d'anar hi haurà mínim un mosso o policia local; Mai eviten el ràpid. Mai; Però si hi ha una mani, doncs clar que l'eviten; Des d'algunes hores abans la guàrdia R fa passades amunt i avall per tot el recorregut; Explica qué voleu fer i us diré si val la pena o perdreu el temps com al Camp Nou; I un parell d'hores o dues abans fan el recorregut amb tota la comitiva (sense la personalitat), Cotxe de M de trànsit, ambulància, dos cotxes de guàrdia R i el seu...".

"No van existir"

Amb tot, la Guàrdia Civil recorda al jutge de l'Audiència Nacional que no va haver-hi cap incident a Catalunya amb la visita del rei espanyol. Hi afirma que "quant a les accions planejades contra la visita del rei a Catalunya, segons fonts obertes, els CDR de Girona haurien manifestat el seu malestar contra aquesta visita planejada en un inici a Barcelona i Figueres. Hi afegeix: "Pel que fa als actes duts a terme contra aquesta visita, cal destacar que no van existir", i que la visita al final va ser canviada i ses majestats van visitar el monestir de Santa Maria de Poblet, a Tarragona, "no constant cap incident durant el seu desenvolupament".

 

El jutge García-Castellón vol imputar un agent dels Mossos en el cas de Tsunami Democràtic

L’advocat del president a l’exili Gonzalo Boye ha deixat en evidència aquest dimarts a l’eurodiputada de Ciutadans que va fer bandera de la impugnació de la llista del candidat de Junts al·legant que “ja no és català”. Després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi aigualit la festa als taronges validant la candidatura del president a l’exili, no admetent el recurs que havia presentat. El TC ha avalat finalment el criteri de la Junta Electoral, que no ha posat cap impediment a la candidatura de Puigdemont pel 12-M El passat 15 de març, l’eurodiputada de Ciutadans Eva Poptcheva treia pit a X (antic Twitter) de la impugnació de la candidatura, una iniciativa que justificava defensat que “Puigdemont ja no és català”. Segons ella, havia perdut la condició de català per “residir fora d’Espanya des del 2017” de manera que, a parer seu, “el seu registre en el cens és fraudulent i no es pot presentar el 12-M”. La política de Cs adjuntava al seu missatge una notícia del diari El Mundo sobre l’assumpte.

Puigdemont ya no es catalán.

Al residir fuera de España desde 2017, su registro en el censo es fraudulento y no se puede presentar el 12M.

Ciudadanos impugnará la candidatura de Puigdemont por incumplir la Ley Electoral: "No reside en Cataluña" | España https://t.co/3Wr2VhXdtf

— Eva Poptcheva 🇪🇺🇪🇸 (@EPoptcheva) March 15, 2024

Poc més d’un mes després d’aquella informació, Gonzalo Boye ha aprofitat la decisió del TC per contestar a l’eurodiputada. “Estimada Eva: Si m’haguessis demanat consell, t’hauria explicat que impugnar la candidatura era una mala idea... carpetada”.

Querida Eva:
Si me hubieras pedido consejo, te habría explicado que impugnar la candidatura era una mala idea... carpetazohttps://t.co/q377VdbCoI https://t.co/U846DTFCoT

— Gonzalo Boye (@boye_g) April 23, 2024

Més missatges

Aquest no és l’únic missatge que Boye li ha dedicat aquest dimarts a la formació taronja, en procés de liquidació pràcticament arreu. En un altre comentari, l’advocat de Carles Puigdemont rescata una informació on s’explica que l’exeurodiputat de Cs Adrián Vázquez, qui recentment ha deixat la formació, va apujar un 45% la despesa en sous de la cúpula del partit. A aquesta informació, el lletrat de Puigdemont reacciona: “És clar que de dret no en sap però d’arrodonir a l’alça els sous dels seus grups sí...”

Es claro que @AdrianVL1982 de derecho no sabe pero de redondear al alza los sueldos de su grupo sí...

El sucesor de Arrimadas subió un 45% el gasto en salarios de la cúpula de Ciudadanos https://t.co/PW2RYkjL4H a través de @TheObjective_es

— Gonzalo Boye (@boye_g) April 23, 2024

 

Boye deixa en evidència l'eurodiputada de Cs que volia fer descarrilar la candidatura de Puigdemont

L'informe anual dels EUA sobre drets humans ha destacat el cas de Roger Español i el Catalangate, després que l'any passat donés crèdit als informes sobre l'ús de Pegasus contra l'independentisme català. Es tracta d'un exhaustiu document elaborat cada any des del 1997 pel Departament d'Estat sobre la vulneració de drets humans arreu del món, que serveix de guia al Congrés dels Estats Units a l'hora de determinar l'ajuda exterior que es concedeix a cada país. Com en els últims anys, la qüestió catalana i la repressió espanyola han estat presents a l'informe del 2023 —publicat aquest dimarts.

Si bé assenyala que "no hi va haver canvis significants en la situació dels drets humans a Espanya durant l'any" i que "no hi va haver informes creïbles sobre abusos significants de drets humans", el document sí que recorda que es van haver de prendre mesures per "identificar i castigar funcionaris que podrien haver comès abusos dels drets humans". Així, en l'apartat sobre "Tortura i altres tractaments o càstigs cruels, inhumans o degradants, i altres abusos relacionats", els EUA asseguren que s'ha informat que "agents de les forces de seguretat han fet servir aquestes pràctiques" i remarca que el passat 15 de setembre un jutjat de Barcelona va enviar a judici cinc policies espanyols implicats en l'incident en el qual Roger Español va perdre un ull.

D'Español al Catalangate

Pel que fa a la "Interferència arbitrària o il·legal amb la privadesa, la família, la llar o la correspondència", el document recorda que "s'ha informat que, en alguns casos, el govern podria haver no respectat les prohibicions" en aquest àmbit. En aquest sentit, es fa referència a l'exigència l'ONU el gener perquè el govern espanyol investigués a fons l'espionatge contra independentistes el gener. L'informe també recorda com l'executiu estatal va utilitzar Pegasus en almenys 65 mòbils d'independentistes catalans entre el 2017 i el 2020 —entre els quals alguns presidents de la Generalitat, eurodiputats o juristes—. Finalment, destaca com alguns eurodiputats van fer una crida a les autoritats espanyoles per continuar cooperant amb les investigacions sobre el programari espia i va instar La Moncloa a reformar la llei de secrets oficials per modificar el marc que regula el CNI.

D'altra banda, el document també mostra que els EUA tenen cada vegada més preocupació per la mort de desenes de milers de civils palestins en l'ofensiva israeliana contra la Franja de Gaza. També assenyala "crims de lesa humanitat" comesos per l'exèrcit rus en el segon any d'invasió d'Ucraïna, critica la llei anti-LGTBI d'Uganda i assenyala l'existència de "presos polítics" tant a Cuba com a Nicaragua.

L'informe anual dels EUA sobre drets humans destaca el cas de Roger Español i el Catalangate

El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha reobert la investigació sobre el suposat espionatge amb el programa Pegasus dels mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de diversos ministres després de rebre noves dades de França sobre una causa duta a terme al país veí. El magistrat va investigar durant gairebé un any la infecció cinc vegades del mòbil de Pedro Sánchez mitjançant Pegasus, i també dels ministres de Defensa, Margarita Robles; Interior, Fernando Gran-Marlaska; i Agricultura, Luis Planas, entre el 2020 i el 2021, si bé va acabar arxivant el cas davant l'"absoluta" manca de cooperació jurídica d'Israel, país on té el seu domicili social el grup NSO, que ha desenvolupat i comercialitzat el programa.

Arriba una Ordre Europea de Recerca (OEI)

Tot i això, el jutge ha rebut ara una Ordre Europea de Recerca (OEI) per part de França que incorpora una causa duta a terme el 2021 per múltiples infeccions amb Pegasus de telèfons de periodistes, advocats, personalitats públiques i associacions governamentals i no governamentals, així com membres del govern francès, ministres i diputats. Una informació que, segons el jutge, si es compara amb els resultats de les anàlisis del Centre Criptològic Nacional sobre els dispositius infectats del president del govern espanyol i dels ministres, pot permetre avançar en les investigacions dels dos països per determinar l'autoria. ”Per tant, és possible establir comparacions entre les pistes trobades als diferents telèfons infestats per identificar una única font d'infestació”, sosté el jutge per decretar la reobertura.

"Una bona notícia" pel govern espanyol

La primera valoració per part del govern espanyol d'aquesta notícia ha arribat per part, precisament, d'una de les presumptes espiades: la ministra Margarita Robles. En la seva arribada a la sessió de control d'aquest dimarts al Senat, la màxima responsable del departament de Defensa espanyol ha qualificat la reobertura de la causa de "bona notícia", en tant que l'executiu presidit per Pedro Sánchez és el primer interessat en "esclarir els fets". 

Així, Robles ha recordat que la Moncloa va posar en coneixement de l'Audiència Nacional la suposada "infecció" dels telèfons mòbils de Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska, Luis Planas i Pedro Sánchez, tan bon punt en van ser conscients. Cal assenyalar que el govern espanyol va decidir denunciar el cas just quan van denunciar-se casos d'espionatge a l'independentisme a través del mateix programari espia. La ministra de Defensa també ha celebrat que el cas s'hagi posat en mans del Centre Criptològic espanyol, una institució en la qual ha assegurat que hi ha grans professionals que podran "arribar fins al final" d'aquest cas. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

 

L'Audiència Nacional reobre el cas de l'espionatge amb Pegasus a Pedro Sánchez en rebre dades de França

Des del dia en què Carles Puigdemont va anunciar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat en un acte a Elna, el candidat de Puigdemont + Junts per Catalunya ha anat fent crides a la unitat de l'independentisme després d'anys de disputes entre les formacions, que van arribar al seu punt màxim amb la sortida del seu partit del Govern d'Aragonès. Per això mateix, el president de la Generalitat ha aprofitat la seva compareixença al Palau, amb motiu de la diada de Sant Jordi, per advertir que aquestes crides dels seus rivals electorals arriben tard: “No necessitem crides a la unitat tres dies abans de començar la campanya electoral, sinó els darrers tres anys”, ha sentenciat el també candidat d'Esquerra a les eleccions.

Aragonès també ha expressat la seva desconfiança amb les proclames de Puigdemont per la unitat de l'independentisme: “Si abans actuaven d'una manera i ara canvien d'opinió, ningú assegura que després del 12-M no tornin a canviar. No me'n refiaria gaire”, ha conclòs. En les últimes setmanes el to del president contra els seus rivals electorals ha pujat considerablement i, per exemple, ha retret a Puigdemont que el seu sigui un projecte personalista: “El projecte de Puigdemont és Puigdemont”, ha lamentat en reiterades ocasions en aquest mes d'abril. 

El candidat d'Esquerra ha estat preguntat per les enquestes publicades en els últims dies que els situen en tercera posició per darrere del PSC de Salvador Illa i de la candidatura del president a l'exili. En aquest sentit, ha deixat clar que veu un escenari “molt obert” per a les eleccions del 12 de maig. Oriol Junqueras, president del seu partit també hi ha fet referència i ha assegurat que si bé la intenció dels sondejos és desanimar els republicans, ja que els darrers auguren una pèrdua d'entre tres i set diputats per a la formació, aconseguiran només l'efecte contrari. 

“Totes les responsabilitats” pel cas Koldo 

No només Sant Jordi coincideix amb els últims dies de la precampanya per a les eleccions del 12 de maig. També ho ha fet la declaració de Salvador Illa al Congrés —demà dimecres ho farà davant el Senat— a la comissió d'investigació sobre el cas Koldo pel seu paper com a ministre de Sanitat durant els primers mesos de la pandèmia. Si ahir Junqueras va situar la corrupció com una “línia vermella” si es demostraven vincles entre el socialista i aquesta trama, ara Aragonès ha avançat que reclamarà “totes les responsabilitats” si es confirma que hi va haver corrupció en el cas Koldo. 

 

Aragonès desconfia de les crides a la unitat de Junts: "Arriben una mica tard"

Nou —i definitiu— revés per a Ciutadans. El president a l'exili, Carles Puigdemont, pot ser candidat sense problema a les eleccions catalanes del 12 de maig. La formació de Carlos Carrizosa ha intentat a la desesperada per les instàncies judicials tombar la possibilitat que Puigdemont sigui presidenciable als comicis al Parlament. L'única via que li quedava per esgotar era la del recurs d'empara al Tribunal Constitucional, que la Sala Segona d'aquest alt òrgan ha inadmès per unanimitat, avalant que el també eurodiputat de Junts pugui encapçalar la llista al 12-M. De fet, la Sala Segona explica que aquesta inadmissió, de la qual n'ha estat ponent la magistrada progressista Laura Díez, es produeix perquè no existeix "violació d'un dret fonamental tutelable en empara". Ciutadans sostenia en el seu escrit que Puigdemont no es podia presentar, des de la seva perspectiva, perquè "té la seva residència a Bèlgica" i no a Catalunya, donant a entendre que qüestionaven la seva inscripció en el cens electoral. En paral·lel, traslladaven que el fet que ell es presentés era "jurídicament improcedent" perquè el president a l'exili té el DNI caducat des de fa més de quatre anys.

🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, candidats i tota la informació

El Constitucional ha desestimat el recurs d'empara de Ciutadans perquè no hi veu la vulneració del dret fonamental d'accés en condicions d'igualtat als càrrecs públics electius de la candidatura que ha presentat el recurs. En aquesta línia, concreta que la impugnació s'hauria d'haver registrat abans i no en aquesta instància, sinó davant l'Oficina del Cens Electoral en el cas de la via administrativa i per la via judicial contenciosa-administrativa a través del procés especial de tutela jurisdiccional dels drets fonamentals, passos que Ciutadans no ha efectuat. D'aquesta manera, el TC se situa en el mateix plantejament de la Junta Electoral Provincial de Barcelona i del jutjat contenciós-administratiu, que van rebutjar els recursos formulats per Cs i es van mostrar partidaris que Carles Puigdemont pugui ser candidat.

Pel que fa a la queixa de la caducitat del DNI de Puigdemont, el Tribunal Constitucional sosté que Ciutadans va tenir "la possibilitat de posar en coneixement aquest fet quan el jutjat va donar trasllat a les parts de l'expedient informatiu" i que, atès que no ho va fer, aquesta "manca d'invocació de la queixa en via judicial impedeix el seu enjudiciament amb motiu del recurs d'empara electoral" que els taronges han presentat.

Els moviments de Ciutadans per intentar evitar la candidatura de Puigdemont

En aquesta croada dels taronges contra Puigdemont, el partit s'emparava en una sentència del Tribunal Constitucional, que es remunta l'abril de 2021, en què van rebutjar la candidatura de Toni Cantó a les llistes del Partit Popular per a les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid perquè no estava empadronat a temps al territori. En aquest sentit, els de Carrizosa apuntaven que Puigdemont s'hauria d'haver inscrit al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA) per ser elector i elegible. Davant el jutjat contenciós-administratiu, l'equip jurídic de Puigdemont va defensar que el president a l'exili ja havia pogut ser candidat al Parlament de Catalunya a les eleccions del desembre de 2017 i 2021; que figura al cens electoral —fet que li permet conservar la seva condició d'elector i elegible— i que va ser convocat com a vocal a una mesa electoral en les eleccions municipals de 2023. Tant la Junta Electoral com el jutjat contenciós-administratiu van donar la raó al dirigent de Junts.

Nova plantofada a Ciutadans: el TC valida la candidatura de Carles Puigdemont al 12-M

Picabaralla entre lletrats a causa de la llei d’amnistia: la disputa jurídica entre el Senat i el Congrés s’allarga sense perspectives de resoldre’s. L’últim moviment d’aquesta partida d’escacs l’ha fet la Mesa de la Cambra Alta, que expressa la seva “disconformitat” per la contestació que la Mesa de la Cambra Baixa va donar al conflicte entre òrgans constitucionals que va plantejar el Senat demanant que es retirés l’amnistia o s’anul·lés la tramitació. El Congrés va tancar la porta. L’òrgan controlat pel PP, escudant-se un informe dels lletrats de la Cambra Alta al qual ha tingut accés ElNacional.cat, reitera que “la Mesa del Congrés dels Diputats no té la competència per contestar al requeriment” i considera que el Congrés està “entorpint l’exercici per part del Senat del seu dret a plantejar el conflicte”, ja que la Mesa de la Cambra Baixa “frustra per complet la finalitat del requeriment si aquest és contestat per l’òrgan que no és competent”. “El Congrés ha incomplert el requeriment del Senat, encara està a temps de fer-ho correctament”, reblen. Des del Senat, esgrimeixen que “la Mesa del Congrés no té la competència per contestar el requeriment sobre el conflicte plantejat pel Ple del Senat”.

Això situa la Cambra Alta en la “tessitura de si ha de considerar que aquesta contestació és o no vàlida”, encara que els mateixos lletrats s’encarreguen d’aclarir que, com “no sembla que el Senat pugui realitzar un segon requeriment, ni tampoc té mitjans per impugnar aquest acord de la Mesa del Congrés”, la contestació “ha de donar-se com realitzada a l’efecte de poder ja presentar el conflicte davant del Tribunal Constitucional, sense perjudici de la disconformitat respecte a la mateixa, tant per l’òrgan que l’ha adoptat com pel seu contingut”. Tanmateix, fa dies que des del PP no aclareixen quina és la seva voluntat i no diuen si arribaran fins al final. Fonts populars no diluciden en cap cas quin és el recorregut a partir d’ara ni quin serà el següent pas. I repeteixen un mantra: “No descartem res”. De moment, de portes endins, verbalitzen que no han decidit si finalment portaran el conflicte d’atribucions al TC.

En la seva argumentació, de vint pàgines, els lletrats del Senat afirmen que “era necessari prèviament una reforma de la Constitució que preveiés expressament la possibilitat d’atorgar amnisties mitjançant llei de les Corts Generals”. A més, l’informe dels lletrats no s’estalvia els retrets i les crítiques al pronunciament dels seus homòlegs a la Cambra Alta: “El Senat no ha d’entrar en aquest joc amb el qual el Congrés pretén confondre sobre la finalitat del conflicte, portant aquí unes consideracions del tot alienes al mateix i que la Cambra Baixa no és ni tan sols en disposició de conèixer, ni d’anticipar, ja que l’escrit mitjançant el qual es formalitzi el conflicte davant del Tribunal encara no ha estat presentat”.

 

Havia de respondre el ple i no la Mesa

Els lletrats del Senat repassen un per un els arguments dels juristes del Congrés. Després de sostenir que “la Mesa del Congrés no té la competència per contestar el requeriment sobre el conflicte plantejat pel Ple del Senat”, apunten que les competències de la Mesa del Congrés són d’atribució “específica i concreta” i assenyalen que l’òrgan de govern de la Cambra Baixa “no té atribuït, poders o competències implícits o inherents” i tampoc no té la competència per “anul·lar actuacions que no van ser seves”. “No cap l’exercici de competències que estiguin atribuïdes a un altre òrgan específic, com el Ple, ja que no existeixen com a tals competències compartides o concurrents”, afegeixen. I esgrimeixen que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional deixa clar que ha de ser “l’òrgan al qual es dirigeix la notificació” el que contesti.

El conflicte es va plantejar dins en el termini correcte

Els lletrats del Congrés afirmaven que el conflicte s’havia plantejat fora de termini, ja que l’acord d’admissió de la Mesa va ser a l’octubre. La Cambra Alta respon que “mai no hagués pogut plantejar el conflicte contra el sol acord d’admissió” perquè “sempre és factible, i freqüent, que les iniciatives legislatives finalment no siguin tramitades”. Plantejar el conflicte just després de l’admissió “hauria estat rebutjat pel Tribunal Constitucional per prematur”, ja que “només amb la remissió del text al Senat es pot considerar que es trava la legitimació del Senat” i, per tant, no podia fer el pas fins que “la iniciativa es trobés en l’àmbit de la seva actuació”.

No es tracta de cap recurs d’inconstitucionalitat encobert

D'altra banda, la Cambra Baixa acusava el Senat de voler “encobrir” un recurs d’inconstitucionalitat a través del conflicte entre òrgans constitucionals, un extrem que el Senat “rebutja”. La Cambra Alta argüeix que no pretén que “s’analitzi la constitucionalitat” de l’amnistia, sinó que planteja un conflicte “des de la perspectiva de la defensa d’una competència” i perquè s’examini “si el Congrés ha impedit al Senat l’exercici d’una competència constitucional” en matèria de reforma de la Carta Magna. “S’equivoca el Congrés quan confon ambdues vies d’impugnació i atribueix al conflicte plantejat pel Senat un objecte que en absolut té”, reblen.

“La iniciativa s’està tramitant amb absoluta normalitat”

El Senat també es defensa de les acusacions del Congrés, que al seu informe lamentava que la Cambra Alta estigués “desatenent la seva obligació constitucional” de tramitar la llei: “L’acusació és greu i no pot estar més lluny de la realitat”. Argumenten que l’admissió a tràmit de la iniciativa va ser “especialment acurada amb aquesta obligació” i asseveren que, “malgrat els manifestos i patents dubtes d’inconstitucionalitat, va acatar l’esmentada obligació”. Posa com a prova d’això “l’agenda de les Comissions del Senat, a través de la qual es pot comprovar que la iniciativa s’està tramitant en el Senat amb absoluta normalitat”.

El Senat ataca el Congrés per la seva resposta al xoc institucional arran de l'amnistia

Alberto Núñez Feijóo ha aprofitat la seva visita a Barcelona amb motiu de la diada de Sant Jordi per llançar un missatge en clau electoral: el 12-M cal triar entre “dos models” possibles. “La majoria dels catalans saben que nosaltres no tenim cap compromís amb els partits independentistes; el PSC, sí, perquè governen les institucions amb ells”, ha assegurat el president del PP en una atenció als mitjans aquest dimarts, acompanyat pel candidat Alejandro Fernández. El dirigent popular ha reivindicat la diada del 23 d'abril com “el contrari al model sobiranista i separatista”, perquè “és capaç de congregar tots els catalans”. I ha recomanat al candidat de Junts, Carles Puigdemont, que llegeixi la Constitució espanyola.

Des del centre de Barcelona, Alberto Núñez Feijóo ha assegurat que en aquestes eleccions catalanes hi ha “un model secessionista, que fa Catalunya més petita i fractura la societat”, i l'alternativa que representa el PP. En aquest sentit, s'ha contraposat a l'independentisme i especialment als socialistes: “L'objectiu del PSC és que Sánchez continuï a La Moncloa, no tenir un projecte de govern per a Catalunya”. En aquest context, el president del PP ha sostingut que “Catalunya necessita canviar el procés per la convivència, i canviar la divisió per la unitat i la pluralitat”.

Del socialismo se sale.
Y del nacionalismo, también.@Alejandrotgn hoy en #Terrassa. pic.twitter.com/RjLjzxzeFf

— PP de Catalunya (@PPCatalunya) April 22, 2024

El líder popular ha criticat que ni el PSC ni els independentistes, “que porten governant Catalunya durant dècades”, han demostrat que els problemes reals de la gent tinguin una solució fàcil, segons ell. Ha lamentat que a Catalunya hi ha poca inversió en educació i dificultats en l'àmbit sanitari, i també ha sostingut que és “la comunitat autònoma més endeutada d'Espanya, la tercera comunitat autònoma amb més dèficit públic d'Espanya”.

Feijóo s'ha compromès a “intentar reconduir la convivència i plantejar un model centrat en els problemes de la gent, en el realisme de les coses quotidianes”, i ha afegit que Catalunya necessita canviar el procés independentista per la convivència, i la divisió per la unitat i la pluralitat, en les seves paraules.

Per la seva banda, Alejandro Fernández ha reivindicat la festivitat de Sant Jordi, “perquè és la diada amb la qual traslladem la millor imatge possible de Catalunya, tant interna com externa”. I ha afegit en aquest sentit: “És una imatge molt positiva perquè la diada de Sant Jordi és inclusiva”.

Feijóo aprofitarà les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig per catapultar Dolors Montserrat de cara a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny. L'actual directora de campanya del 12-M serà la cap de llista dels populars a les eleccions europees, en les quals tenen bones opcions de guanyar aquests comicis que preveuen un salt de l'extrema dreta a tot Europa. L'objectiu dels populars per aquestes eleccions al Parlament de Catalunya és el de deixar enrere el grup mixt i multiplicar els seus escons. 

 

Feijóo recomana a Carles Puigdemont que llegeixi la Constitució espanyola aquest Sant Jordi

El president d'Aragó, Jorge Azcón, manté la seva croada personal contra Catalunya. Aquest dimarts, 23 d'abril, se celebra la diada de Sant Jordi a Catalunya i també el dia d'Aragó, San Jorge. En una entrevista aquest matí a TVE, Azcón ha reivindicat la història de la comunitat autònoma que lidera. “El Dia d'Aragó és per sentir-nos orgullosos del que ha estat Aragó. Nosaltres estem orgullosos de la nostra història i del que som”. El discurs del president aragonès no s'ha quedat aquí, sinó que ha aprofitat per menysprear la diada de Sant Jordi, i ha afirmat que a Catalunya se celebra Sant Jordi perquè a Aragó se celebra San Jorge. “Catalunya era el comtat de Catalunya i Aragó, el regne d'Aragó, i per tant el que hem estat els aragonesos a la construcció d'aquest país i ens sentim part molt important de la construcció d'aquest país és un fet que avui també reivindiquem”. En aquest sentit, ha defensat que “Aragó està a l'essència del que és Espanya i en un moment com el que vivim hem de proclamar-ho alt i fort. Els aragonesos tenim una història molt important i un futur esplendorós que avui també ens agrada proclamar”. 

Azcón contra Sánchez i l'independentisme

Jorge Azcón ha reiterat la seva postura contrària amb el govern espanyol i Pedro Sánchez. Preguntat sobre el finançament autonòmic, el president aragonès ha apuntat que li agradaria que uns pocs “no creguin que poden decidir per tots perquè tinguin els 7 vots que el senyor Sánchez necessita per estar a la Moncloa”. En aquest sentit, ha lamentat que un dels problemes fonamentals sobre les decisions que es prenen a Espanya “és que n'hi ha uns pocs que volen decidir els recursos que són de tots, fins i tot dels aragonesos i això no pot ser”. 

El president d'Aragó també ha opinat sobre els resultats de les eleccions al País Basc del passat diumenge, on PNB i Bildu van aconseguir un empat històric a 27 escons. “L'independentisme torna a tenir un creixement important a País Basc”, ha dit. A més, s'ha referit a les enquestes que s'han publicat aquest dimarts sobre les eleccions a Catalunya, on el PSC s'imposaria i Junts per Catalunya quedaria com a segona força el 12-M, i ha assegurat que “tenim un problema quan els que volen trencar Espanya, els que no respecten la Constitució, estan incrementant sensiblement les seves posicions”. Azcón ha assenyalat que aquests canvis té unes conseqüències “i és que són socis preferents avui a la política”. El president d'Aragó s'ha fet un embolic en el seu discurs per tornar a situar ETA al centre de la polèmica, com han fet diversos partits durant tota la campanya a les eleccions basques, i ha assegurat que “tenim una certa demència del que està passant i volem recordar el que va passar fa 50 anys, però ens oblidem del que ha passat fa poc quan en aquest país hi havia un terrorisme que amenaçava la democràcia i la Constitució”. 

 

Azcón rabiós amb Catalunya: "Se celebra Sant Jordi perquè a Aragó se celebra San Jorge"