El Reial Madrid s'ha vist embolicat en una revolució i en una neteja de vestidor gairebé sense voler. Les renovacions no han pres els camins esperats per un Florentino Pérez que, més enllà de l'adeu de Mariano Díaz, amb qui no comptava Carlo Ancelotti de cap manera, tenia previst renovar la resta. No obstant això, l'assumpte d'ampliar els contractes dels jugadors que expiraven la seva vinculació amb el club de la capital, pot sortir creu per al president blanc, que ja ha vist com diversos futbolistes abandonaran el Santiago Bernabéu.

A excepció de Luka Modric i Toni Kroos, que tot apunta que renovaran amb el Reial Madrid, malgrat que queda l'anunci oficial, la resta s'ha complicat. Karim Benzema va anunciar per sorpresa que no anava a seguir més temps en el Santiago Bernabéu i Marco Asensio, un altre dels homes que Florentino esperava que seguís, també va decidir acabar la seva vinculació en el conjunt merengue. Ara queda per dirimir el futur de Nacho Fernández, que segons Relevo renovarà, i Dani Ceballos, que s'ho continua pensant.

Marco Asensio amb cara de decepció / Foto: Europa Press - Ricardo Larreina

Brahim Díaz, el primer fitxatge del Reial Madrid

Tot l'enrenou que han generat l'adeu de Marco Asensio i Karim Benzema, sumat als comiats d'Eden Hazard i Mariano Díaz, ha capgirat els plans d'un Florentino que no tenia pensat acudir en excés al mercat. La prioritat de la directiva blanca era firmar Jude Bellingham, com el gran fitxatge de l'any.

No obstant això, després de les baixes, algunes d'inesperades, el Reial Madrid es veurà obligat a reforçar l'equip que ha quedat molt minvat. Així doncs, segons apunta el periodista especialitzat en el mercat, Fabrizio Romano, el conjunt merengue ja té lligat al primer fitxatge de la pròxima temporada.

Brahim Díaz celebrant un gol amb el Milan / Foto: Europa Press

Es tracta de Brahim Díaz, el centrecampista cedit en l'AC Milan serà repescat per tornar al Santiago Bernabéu per suplir la marxa d'Asensio. El malagueny ha acabat de formar-se en la Sèrie A, a les ordres d'un Steffano Pioli que ha sabut treure'l el màxim rendiment, convertint-lo en una de les peces clau de l'equip.

Brahim, fins a 2027

El gran rendiment mostrat per Brahim a Itàlia no ha passat desapercebut per a Carletto que ha demanat la seva tornada a Florentino. El tècnic italià, gràcies a les grans qualitats de l'espanyol, ha vist en ell el relleu ideal d'Asensio, a més de convertir-se en una opció assequible, ja que el Reial Madrid només havia de recuperar-lo.

Carlo Ancelotti aplaudint a l'afició del Reial Madrid / Foto: Europa Press - Jose Luis Contreras

L'AC Milan ha insistit a l'equip de la capital per quedar-se en propietat a Brahim, tanmateix, la difícil situació en el Santiago Bernabéu, han impossibilitat la seva venda. Segons l'esmentat periodista, el futbolista renovarà el seu contracte fins a 2027. Brahim Díaz es convertirà en el primer fitxatge del Reial Madrid, una vegada passi el reconeixement mèdic.

Avui dia, Max Verstappen no té rival. Es va passejar en el Gran Premi d'Espanya, on va tornar a obtenir una folgada primera posició. El neerlandès continua donant mostres del gran pilot que és, juntament amb un monoplaça que és un autèntic coet. Domina amb puny de ferro absolutament tots els moments quan hi ha setmana de Gran Premi, tant els entrenaments lliures com les classificacions com els diumenges de cursa; no hi ha res que pugui aturar un Mad Max que ha creat una simbiosi perfecta amb el seu cotxe.

A Red Bull ja li van veure el potencial quan estava a l'acadèmia de Toro Rosso i van voler lligar Verstappen per al primer equip, abans que altres grans equips poguessin seduir-lo. I Max està corresponent amb escreix, als seus 25 anys va pel camí de convertir-se en el tricampió del món de Fórmula 1, ni tan sols el seu company Checo Pérez és capaç de plantar-li cara. No obstant això, Mad Max ha sortit una mica díscol i a l'equip de la beguda energètica es temen una guerra interna, una vegada apaivagats els rumors sobre una mala relació amb el seu company.

Sergio 'Checo' Pérez celebrant el podi de Miami / Foto: Europa Press

Verstappen preocupa pel seu caràcter díscol

En el Gran Premi d'Espanya, disputat en el circuit de Barcelona-Catalunya, en el mític traçat de Montmeló, Verstappen va tornar a fer gala de la seva rebel·lia. Ja en el passat va protagonitzar diversos episodis tensos amb els enginyers al box de Red Bull. L'any anterior no va deixar passar Checo Pérez quan ja havia conquerit el mundial, per facilitar que Red Bull s'emportés el mundial de constructors.

I aquest any hi ha tornat. En el Gran Premi de l'Aràbia Saudita, el seu company, que va aconseguir posar-se per davant d'ell, tenia a més la volta ràpida. Mad Max, precisament, va preguntar al seu equip els temps de Checo Pérez per arrabassar-la-hi, i encara que des de Red Bull li van dir que ho deixés, ell va decidir trepitjar l'accelerador per obtenir un punt extra i seguir per davant al mundial.

Checo Pérez i Max Verstappen es donen la mà / Foto: Europa Press - Antonin Vincent

Verstappen desatén les ordres de Red Bull

I, com dèiem, a Barcelona va tornar a desobeir les ordres d'equip, en dues ocasions. La primera, segons informa Mundo Deportivo, va ser durant els tercers entrenaments lliures. Pel que sembla, el neerlandès va ser enviat al seu garatge, però l'escuderia austríaca el va instar a tornar a sortir a pista per intentar millorar el seu temps. Un suggeriment que no va fer massa gràcia a Max Verstappen, que va esclatar contra el seu equip.

"No em sento còmode forçant en aquestes condicions, penso que és un malbaratament", va dir Max, a la qual cosa els seus enginyers van respondre: "tots estan forçant, només una més." En aquell moment Max va replicar enfadat dient que "m'importa un rave el que estan fent els altres. No té sentit".

Max Verstappen celebrant la victòria en Austràlia / Foto: Europa Press - Xavi Bonilla

Però aquesta no va ser l'única i, de nou, va tenir a veure amb la volta ràpida. Ja diumenge de cursa, un Max Verstappen, segurament avorrit pel seu domini aclaparador, es va proposar aconseguir la volta ràpida. Abans, però, potser a causa de la relaxació, va cometre tres errors per excedir els límits de pista, la qual cosa va suposar que li traguessin una bandera blanca i negra. En les voltes finals, ja amb la sanció, va preguntar per la volta ràpida, el seu enginyer li va recomanar que no se la jugués, tanmateix, Max va fer cas omís de les advertències i va tornar a trepitjar l'accelerador per obtenir un punt extra. Al garatge austríac comencen a estar cansats d'aquesta situació i s'estan plantejant donar un toc d'atenció a un Verstappen que és assidu a protagonitzar aquest tipus d'actes.

El front unitari de l'independentisme que ha tornat a la superfície en els últims dies sembla que no afecta les Diputacions. Junts i el PSC ultimen un pacte per governar la de Tarragona, tot i que la força més votada al territori i la formació amb més diputats en aquest organisme després del 28 de maig és Esquerra Republicana, amb 9 representants. Així, un pacte similar al que es va donar fa quatre anys entre el PSC i Junts a la Diputació de Barcelona es podria repetir enguany a la de Tarragona, tot i que en aquest cas, la diferència rau que la presidirien els juntaires, mentre que els socialistes es quedarien amb la seva vicepresidència. Tots dos partits compten amb 8 representants. 

Concretament, la presidenta d'aquest seria Teresa Pallarès, que va perdre les passades eleccions municipals a Reus. Allà hi va guanyar el PSC, que ja ha arribat a un pacte amb Ara Reus per formar govern a la capital del Baix Camp. Cal tenir en compte que l'actual presidenta de la Diputació és la republicana Noemí Llauradó, candidata del partit també a Reus, i que ha governat després d'arribar a un acord amb Junts el 2019 que quatre anys després sembla lluny de repetir-se. 

Barcelona: possibilitat de repetir el pacte del 2019

El pacte a la Diputació de Tarragona entre aquests dos partits sembla el més avançat. A Barcelona, en els últims quatre anys, la presidenta ha estat Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, després d'arribar a un polèmic acord amb Junts. El 2019 la situació política a Catalunya era radicalment diferent que en l'actualitat (encara s'estava celebrant el judici als presos polítics) i aquesta entesa va ser un fet pràcticament aïllat arreu del territori. Durant aquests anys, la mateixa Marín ha estat una de les grans defensores del pacte i ara els números permetrien que es tornés a repetir. Els socialistes han vist ampliada la seva representació en aquest organisme, passant de 16 a 17 diputats; mentre que Junts s'ha fet amb 12 pels 7 que tenia fa només quatre anys. Així, si revalidessin el pacte passarien de 23 representants a 29, 6 més. 

Per altre costat, Junts s'ha imposat tant a Lleida com a Girona. En aquest últim cas, però, el partit perd un representant passant d'11 diputats a 10, mentre que els republicans, els seus socis en aquest organisme durant els últims quatre anys, també retrocedeixen en un representant, però es mantenen com a segona força amb 7. Darrere seu i amb 5 s'hi troba el PSC, que, en canvi, ha vist com augmenta la seva presència a la Diputació. En aquest territori, on la majoria absoluta està fixada en els 14 representants, els juntaires podran escollir socis. A Lleida, la situació és molt similar. Amb Junts al capdavant amb 10 diputats de 25, tant pot pactar amb ERC (8) com amb el PSC (4), ja que en els dos casos superarien la majoria absoluta. 

 

Que Barcelona és una ciutat massificada és una opinió que avalen molts residents a la ciutat que, insospitadament, també comparteix un dels col·lectius que forma part d’aquesta massificació, els creueristes. Així es desprèn de l’estudi més gran fet fins ara sobre els patrons de mobilitat de les persones que visiten Barcelona i com la seva presència afecta la població resident. El projecte, finançat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació la Caixa, està liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona), l'Ostelea Tourism Management School i el CoE Innovació Turística de l'Eurecat.

Segons ha informat aquest dimarts la UOC, més de la meitat de turistes de creuer consideren que es troben massa gent quan visiten Barcelona. La seva opinió coincideix en bona part amb la població resident que conviu amb aquest turisme i destaca que la concentració dels fluxos de visitants al voltant de les principals zones turístiques de la ciutat afecta els seus desplaçaments quotidians i la seva qualitat de vida, fins al punt d’evitar o haver deixat de visitar algunes zones per no trobar-se amb aquesta problemàtica. Aquests són només alguns dels resultats que es desprenen del projecte VISITMOB, l’estudi més ampli fet fins ara pel que fa a la mobilitat urbana de les persones que visiten Barcelona i els efectes en la població local. 

El projecte l’ha liderat el grup de recerca GRATET de la URV, encapçalat per l’investigador del Departament de Geografia, Aaron Gutiérrez, que n’ha presentat les principals conclusions aquest dimarts a Barcelona. Les dades obtingudes es basen en les respostes de prop de 4.000 enquestes que s’han fet a diversos col·lectius: turistes que pernocten a Barcelona, d’altres que hi van a passar el dia, persones que aprofiten una visita a la ciutat per fer turisme i també creueristes, a qui a més se’ls va posar un dispositiu de geolocalització per monitorar tots els seus moviments durant les cinc hores de mitjana que passaven des de la sortida i retorn al port visitant la ciutat. 

 

En el marc d’aquest estudi també s’han realitzat 2.000 enquestes i s’ha entrevistat en profunditat una mostra de població resident, per avaluar en quin grau la seva mobilitat quotidiana està condicionada a causa de tota aquesta activitat turística i si afecta -i com ho fa- la seva qualitat de vida. Amb tota aquesta informació s’ha obtingut una radiografia inèdita fins ara, que ha permès identificar els reptes pendents per planificar una mobilitat social i ambientalment més sostenible, i proposar instruments que permetin donar-hi resposta.

Concentració de fluxos de visitants

Tot i que un 90% del turisme de creuer entrevistat defineix com a agradable la seva experiència visitant la ciutat i un 80% s’hi ha sentit segur, més de la meitat —un 53%— destaca haver-se trobat massa persones a l’hora de gaudir dels indrets visitats i només un 58% considera que hi ha prou llocs per seure a descansar durant la seva estada. El problema de la massificació també s’esmenta en les respostes de la població resident. Un 36,2% afirma que la mobilitat a l’espai públic es veu condicionada per l’activitat turística, que també afecta, segons les opinions recollides, la sensació de confort sobre el servei de transport públic (28,5%) i la puntualitat d’aquests mitjans (25,6%). Les xifres obtingudes s’incrementen fins a 10 punts en el cas de les persones que resideixen en barris turístics.

Les respostes a les enquestes de la població visitant i el turisme d’un dia, així com el sistema de geolocalització utilitzat en el turisme de creuer, va permetre constatar que la concentració espai-temps és molt alta en determinats punts de la ciutat. El districte de Ciutat Vella el visita un 100% de creueristes amb un temps mitjà d’estada de dues hores, de les quals 1:15 h ho fan a peu. Per darrere hi ha l’Eixample i Gràcia. Districtes com Nou Barris o Sant Andreu no reben cap visita procedent de turisme de creuer.

Què visiten els creueristes?

Les dades també assenyalen una clara concentració a determinades icones de la ciutat. El flux més gran, en el cas de creueristes, es concentra als voltants de la Rambla (96,7%), plaça de Catalunya i passeig de Gràcia (73%) i també a la Sagrada Família (63,1%). Així, la Rambla és l’espai en què coincideixen turistes i excursionistes amb prop del 34%, però només un 23% dels visitants de dia de fora de Barcelona la visiten. De tots els turistes de creuer entrevistats, la meitat ja havien visitat Barcelona anteriorment i, d’aquests, un 78% repeteix també la mateixa ruta. “Independentment de la tipologia de les persones, l’edat o del viatge que facin, l’estudi mostra que la majoria de turistes i visitants freqüenten els mateixos llocs.  Això té a veure amb les idees preconcebudes que es tenen de la ciutat i del que se suposa que has de fer quan vas a Barcelona”, explica Gutiérrez.

Una bursa és una bossa tancada i farcida de líquid que funciona com a superfície d'amortiment i lliscament per reduir la fricció entre els teixits del cos. Les burses més importants estan localitzades al costat dels tendons, a prop de les grans articulacions com les espatlles, els colzes, els malucs i els genolls. Quan una bursa s'inflama produeix dolor a la zona afectada. A això se li denomina bursitis.

Una bursa és una bossa tancada i farcida de líquid

Si la bursa inflamada se situa en l'àrea de la ròtula, es parla de bursitis de genoll. Pot presentar-se inflamació a la part davantera o posterior de la ròtula. També pot presentar-se en els costats interns, on els genolls xoquen entre si.

Causes que poden originar bursitis:

• Pressió constant sobre els genolls, en realitzar exercici físic prolongat.
• Petits traumatismes i sobrecàrregues repetides a la zona afectada.
• Una mala postura en practicar esport o fer algun gest poc habitual.
• Un cop fort i directe sobre la zona.

Principals símptomes i diagnòstic de la bursitis:

• Dolor i augment de sensibilitat localitzat.
• Limitació del moviment. En el cas del genoll, pot sentir-se rígida.
• Inflor, calor i enrogiment a la zona afectada.
• Deteriorament dels músculs si la bursitis es fa crònica.

Bursitis

Per diagnosticar una bursitis, a més de l'examen i la història clínica completa, es poden seguir els següents procediments:

• Ressonància magnètica. És una tècnica no invasiva que produeix vistes bidimensionals d'un òrgan o estructura interna.
• Tomografia computaritzada. Es tracta d'un procediment no invasiu que pren imatges de talls transversals dels òrgans interns. Els rajos X més comuns no detecten algunes vegades aquestes imatges.
• Rajos X: energia electromagnètica utilitzada per registrar en una placa imatges d'ossos i òrgans interns.
• Aspiració. Consisteix a extreure una mostra del líquid de la bursa inflamada per descartar que la causa pugui ser gota o una infecció.
• Examen de sang, per confirmar o eliminar altres condicions.

Com tractar una bursitis:

El tractament específic per curar una bursitis depèn de si existeix o no una infecció a la zona feta malbé. Si no hi ha infecció es denomina bursitis asèptica, i està produïda per una inflamació que apareix com a resultat d'un traumatisme localitzat dels teixits tous o de torçades.

El tractament pot incloure el següent:

• Mètode ARRISSI: repòs, gel, compressió o embenat i elevació.
• Medicaments antiinflamatoris i per al dolor.
• Ultrasò: suaus vibracions d'ones sonores que alleugen els teixits profunds, amb la qual cosa es millora el flux de la sang a l'àrea afectada.
• Aspiració del líquid de la bursa per a la seva anàlisi.

L'executiva de Junts per Catalunya d’aquest dimarts ha acabat amb fumata blanca. La direcció del partit ha acordat que presentaran Anna Erra, alcaldessa en funcions de Vic, com a candidata a la presidència del Parlament. Aquest divendres, a les dotze del migdia, la cambra celebra un ple extraordinari que inclou com a únic punt del dia la votació del nou president o presidenta de la segona institució del país. Amb aquesta elecció dels juntaires, Erra es converteix en la principal favorita per succeir Borràs al capdavant del Parlament, ja que previsiblement comptarà amb el suport d'ERC i la CUP ja ha anunciat que votarà en blanc, facilitant també d'aquesta manera la investidura de la també vicepresidenta de Junts.

Després que el passat dijous la mesa executés l’ordre per retirar l’acta a Laura Borràs una vegada el Tribunal Suprem havia denegat les al·legacions presentades per ambdues parts, Junts va activar la maquinària per triar la successora. De fet, el nom d’Anna Erra ja circulava des de feia setmanes com a principal aspirant, tal com havia explicat El Nacional.cat. Aquesta era una proposta del sector de Jordi Turull, que finalment Borràs ha acceptat. Curiosament, Erra i la presidenta del partit han entrat plegades a la seu abans de reunir-se l'executiva, visualitzant ja d'aquesta manera el suport de Laura Borràs a l'encara alcaldessa vigatana. La reunió, que es preveia llarga, ha estat més àgil del que s'esperava. A les 19 hores, el portaveu de Junts, Josep Rius, farà una compareixença per explicar-ne els detalls.

D’aquesta manera, 31 diputats de Junts (Lluís Puig no ho podrà fer) votaran Anna Erra el divendres vinent com a presidenta del Parlament. Altres noms que havien circulat amb anterioritat eren els de Marta Madrenas (que previsiblement abandonarà la cambra catalana en les properes setmanes per la seva candidatura al capdavant de la llista de Junts al Congrés) o Aurora Madaula (que es va autodescartar). Amb tot, Erra sempre ha estat la que tenia més paperetes, fet que s’ha acabat confirmant aquest dimarts. A més, Erra és una dirigent amb molt pes dins de Junts. Al congrés d’Argelers del passat juny, l’encara batllessa de la capital d’Osona —ho deixarà de ser el 17 de juny perquè no es va presentar a la reelecció— i vicepresidenta del partit va treure més vots que Laura Borràs, sent la segona figura amb més suport de la militància.

Els vots que podria tenir Anna Erra

La seva candidatura és, a priori, la que té més possibilitats de prosperar. En les darreres setmanes, Esquerra Republicana ha insistit que la presidència del Parlament l’ha de tenir una força independentista i les reunions dels darrers dies per intentar fer un front comú independentista també van en la línia de votar una presidència de la cambra de Junts per Catalunyua. En aquest context, Erra podria comptar amb 64 vots favorables i, a més, també ho facilitarà la CUP, que ja ha anunciat que votarà en blanc. A més d’Erra, també s’hi postularan Assumpta Escarp (PSC), Joan Carles Gallego (En Comú Podem) i Matías Alonso (CS). La votació es desenvolupa de la següent manera: els diputats escriuen en una papereta el candidat al qual donen suport i l’introdueixen a una urna. Si en la primera votació cap candidat arriba a la majoria absoluta, se celebra una segona votació amb els dos candidats que han rebut més suports en la primera. S’elegeix president del Parlament aquell qui obté la majoria simple en segona volta.

L’eurodiputat dels comuns Ernest Urtasun serà el portaveu de la campanya del 23-J de Sumar, el partit de Yolanda Díaz. La plataforma, que ha comunicat el seu fitxatge a través de les xarxes socials, ha volgut comunicar “la bona notícia” fent gala de la trajectòria ecologista del diputat català al Parlament Europeu. “Des de Sumar estem construint un projecte amb la justícia social i climàtica al centre, i per això aspirem a construir un país que dugui a terme una transició ecològica justa que tingui el món del treball a dins”, afirmen en un comunicat.

Des de Sumar destaquen que Urtasun és economista i diplomàtic de professió. A més, és eurodiputat des de l'any 2014 pels comuns i actualment és vicepresident del grup Verd al Parlament Europeu. Des de fa temps, l'eurodiputat és considerat com una figura propera a la vicepresidenta segona, amb qui el passat mes de febrer va coprotagonitzar un diàleg sobre els reptes de la Unió Europea. De fet, Urtasun ja va treure el cap el passat 2 d'abril a Madrid, i va fer acte de presència en l'acte de Yolanda Díaz per fer oficial que es presentaria a les pròximes eleccions generals. El fitxatge d'Urtasun suposa la segona incorporació a l'equip de la campanya de Díaz que s'anuncia aquesta setmana, ja que aquest dilluns es va fer públic el fitxatge de l'exdiputat i exdirigent de Podemos Pablo Bustinduy.

Bastons a les rodes en les negociacions Podemos-Sumar

La notícia de fitxar un membre important dels comuns com a portaveu de campanya de Sumar s'ha fet, precisament, el mateix dia que els comuns han remenat el fang acusant Podemos de negociar amb Esquerra Republicana una coalició per al 23-J, cosa que des d'ERC neguen rotundament. Enmig de les decisives negociacions entre Podemos i Sumar, l'entorn d'Urtasun ha assenyalat Podemos per deslleialtat i per buscar un Pla B si no hi ha acord finalment entre el partit de Ione Belarra i Irene Montero i el de Yolanda Díaz.

El cas és que només queden tres dies perquè s’esgoti el temps que tenen Yolanda Díaz i Podemos per arribar a un acord i presentar una coalició de cara al 23-J. I, a escasses hores perquè arribi la data que pot decidir l’èxit o el fracàs de les esquerres espanyoles en les eleccions generals, ambdues parts es troben encara encallades en els retrets.

Aquest dimarts Pablo Iglesias ha acusat els comuns, Compromís i Más Madrid —tres formacions territorials entregades al projecte Sumar— de posar bastons a les rodes en la negociació. Fins i tot aquest dimarts va acusar Yolanda Díaz de vetar l'entrada d'Irene Montero a Sumar. Mentrestant, la vicepresidenta segona del govern espanyol ha assegurat que la seva plataforma no és simplement una agrupació de partits, sinó "un nou projecte de país".

La CUP no vol participar en un "mercadeig" ni en un "repartiment de cadires". Per això, com ja van fer a l'inici de la legislatura, votaran en blanc aquest divendres, quan toqui votar nova presidència del Parlament de Catalunya després que Laura Borràs hagi perdut l'acta. Una decisió que facilitarà que la presidència de la cambra recaigui en Junts per Catalunya i no en el PSC, que ha presentat la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, com a candidata. Els anticapitalistes han deixat clar que farien tot el possible "si hi hagués una possibilitat remota que la presidència caigués en mans del PSC o un partit del 155".

En roda de premsa al Parlament aquest dimarts a la tarda, la diputada Laia Estrada ha defensat que "farem vot en blanc, perquè no hem vingut aquí a repartir-nos cadires ni a participar en el mercadeig de càrrecs". I perquè no fan confiança "ni a ERC ni a Junts". És la mateixa posició que van adoptar quan Laura Borràs va ser elegida presidenta. En aquest sentit, Estrada no s'ha estat de recordar que Borràs ha perdut l'acta de diputada per una condemna per prevaricació i falsedat documental. I ha contraposat com la Mesa ha arribat "molt més lluny" en el seu cas d'allò que ella va fer amb el diputat cupaire Pau Juvillà.

Lluís Puig no podrà votar

Serà aquest divendres al migdia quan tingui lloc el ple del Parlament, amb un únic punt: la votació d’un nou president o presidenta del Parlament, després de deixar sense efecte l’acta de Laura Borràs. Es preveu que duri almenys una hora i mitja, en una votació que serà secreta per papereta. Això, segons fonts parlamentàries, impedirà que hi pugui votar el diputat juntaire Lluís Puig, exiliat a Brussel·les. No podrà, a diferència de la resta de plens i comissions, on s’habilita un mecanisme de vot delegat.

En el ple d’aquest divendres, segons fonts parlamentàries, també haurien de poder prendre possessió els dos nous diputats. El primer, Antoni Castellà, que substitueix Laura Borràs. La segona, Neus Ramonet, d’ERC, que substitueix Antoni Flores, que va morir als 60 anys, causant commoció a les files republicanes.

Les indemnitzacions, a debat

La setmana passada, la mesa del Parlament de Catalunya va retirar l’escó a l'expresidenta Laura Borràs després que el Tribunal Suprem denegués les cautelars. Aquest dimarts s'ha publicat al butlletí oficial de la cambra catalana. I s'ha acordat la tramitació de diverses iniciatives que busquen posar fi a les indemnitzacions que cobren els expresidents del Parlament en cessar de les seves funcions. La junta de portaveus ha acordat posar-los a l’ordre del dia del ple de la setmana que ve. Abans, divendres al migdia, hi haurà un ple específic per escollir nova presidència de la cambra, a l’espera del que decideixi fer Junts per Catalunya, si proposar un altre candidat o expressar la seva disconformitat.

En aquests moments, els expresidents, a més d’una pensió vitalícia quan es jubilen, tenen dret a percebre una assignació mensual del 80% del sou durant la meitat del temps en exercici del càrrec i amb un mínim d’una legislatura. Per tant, Borràs té dret a percebre una prestació de 8.055 euros mensuals, almenys fins que no es modifiqui la llei que ho regula.

 

L'Aràbia Saudita té decidit irrompre amb força en la indústria del futbol. Després de comprar el Newcastle i classificar-lo per a la Champions League, ara vol convertir la seva lliga en una de les millors del món, fitxant jugadors de primer nivell europeu perquè reforcin els seus equips. El primer a arribar al país aràbic va ser Cristiano Ronaldo durant l'hivern passat, acceptant una oferta que l'ha convertit en el futbolista més ben pagat de la història de l'esport rei.

L'Aràbia Saudita es fixa en un desig de Xavi Hernández...

I ara, durant aquest mercat de fitxatges estival, intentarà continuar tancant incorporacions que puguin elevar el nivell general de Lliga. De moment, l'altre gran nom que està sonant és el de Leo Messi, que podria incorporar-se a l'Al-Hilal acceptant una oferta superior a la que li va arribar a Cristiano Ronaldo. Tanmateix, el seu futur encara està obert, i l'opció de tornar al Barça continua més oberta que mai. Però Messi no és l'únic jugador que pretén el club blaugrana i que té una oferta de l'Aràbia a sobre de la taula.

Aubameyang celebrant un gol amb el Manchester / Foto: EFE

Perquè segons ha informat Fabrizio Romano, prestigiós periodista esportiu especialitzat en el mercat de fitxatges, Pierre Emerick-Aubameyang ha rebut una oferta de dos clubs de l'Aràbia Saudita. Així i tot, el periodista italià ha assegurat que el davanter gabonès té la intenció de seguir en el futbol europeu la pròxima temporada, i que ja ha rebutjat una oferta del LAFC de la Major League Soceer nord-americana. Per tot això, l'opció del Barça podria ser una solució que pot satisfer totes les parts.

... mentre intenta crear una lliga de primer nivell Mundial

El que està clar, tanmateix, és que el Barça no pot ni apropar-se a l'oferta que li presentaran aquests dos clubs de l'Aràbia Saudita a Aubameyang. I és que el país aràbic està oferint contractes que estan fora de l'abast de qualsevol altre club que no vaig disputar la Lliga Professional Saudita. Prova d'això són els 100 milions d'euros que li oferirà a N'Golo Kanté, un futbolista que no ha arribat als nivells dels jugadors esmentats anteriorment.

N'Golo Kanté disputant un partit amb el Chelsea / Foto: Europa Press

Malgrat això, l'objectiu de l'Aràbia Saudita de cara al curt termini sembla clar: omplir la seva lliga d'estrelles per convertir el seu futbol en un gran atractiu. Tot això per intentar allotjar el Mundial de 2030, el gran objectiu del Regne de l'Aràbia. El propòsit a llarg termini sembla més complicat, però el que està clar és que durant les setmanes vinents molts jugadors que actualment militen en un club de les cinc grans lligues abandonaran Europa per començar una nova etapa a l'Aràbia.