El text, que es publicarà avui mateix al BOPA, estableix com s'ha d'aplicar l'impost, creat amb la Llei aprovada el passat 31 de gener i que ha entrat en vigor aquesta setmana, al mateix temps que s'aixecava la moratòria a les operacions per part d'estrangers. La figura, s'ha volgut recordar des del Govern, té "l'objectiu de contribuir, amb aquesta nova font d'ingressos per a l'Estat, en benefici de les polítiques públiques com el foment de l'habitatge de lloguer i la diversificació econòmica". .El reglament estableix que el ministeri de Finances ha de portar un registre que inclogui els obligats tributaris d'aquest impost. Ho són les persones que obtinguin una autorització d'inversió estrangera immobiliària al país, ja siguin físiques no residents al país o que hi visquin des de fa menys de tres anys, així com les societats que siguin totalment de capital forani o les de nacionalitat andorrana però amb més d'un 5% de participació estrangera. El text també estipula com s'ha de demanar la bonificació prevista si l'operació sotmesa a la figura tributària és per comprar un immoble que es destinarà a lloguer. Els compradors, indica el reglament, hauran de presentar una sol·licitud prèviament a la liquidació del pagament a compte de l'impost o a la presentació de l'autoliquidació. Pel que fa a l'exempció establerta per les inversions per desenvolupar una activitat mercantil, professional, comercial o industrial, distinta de la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles, els obligats tributaris han de presentar una sol·licitud en un termini màxim de deu dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud d'autorització d'inversió estrangera en immobles. L'obligat tributari que ha presentat una sol·licitud d'inversió estrangera immobiliària al ministeri competent en matèria d'inversió estrangera ha d'efectuar, tal com fixa el nou Reglament, el pagament a compte corresponent amb caràcter previ al lliurament de la resolució favorable.

Finances portarà el registre de totes les persones que han de pagar impost sobre inversió estrangera

• Everton successfully appeal 10-point penalty for breaking rules
• Club still face second charge of breaching financial regulations

Everton have received a lift in their fight to avoid relegation after a record 10-point deduction for a breach of Premier League profit and sustainability rules was reduced to six points on appeal. Sean Dyche’s team now sit 15th in the table on 25 points.

The club were hit with the biggest sporting sanction in Premier League history in November for breaching financial rules by £19.5m up to 2021-22. Everton, having long denied any breach, admitted during last October’s hearing to breaking the permitted £105m losses over a three-year period by £9.7m. The club still face a second Premier League charge for the period ending 2022-23.

Continue reading...

Així es reflecteix en les dades fetes públiques des del Govern. En global, duana va recaptar durant el gener un total de 20,02 milions d'euros. La dada suposa un fort increment, de gairebé el 30%, en comparació al mateix mes del 2022. Llavors, es va quedar en tot just 15,44. I, també, millora la xifra del 2021, que va ser de 15,8 (+26.3%). En part, hi ha l'efecte de la inflació, però també hi ha un efecte important de la remuntada de l'arribada de tabac al país després d'un any amb una forta caiguda de les importacions. De fet, gairebé la meitat de la recaptació prové d'aquest producte. En concret, 9,53 milions. La xifra suposa un salt considerable, del 73,7% des de la xifra, força baixa, assolida el 2022, que va ser de només 5,49. Es troba, de fet, també molt per sobre de la dada del 2021 (7,456). Caldrà veure, doncs,, si en els pròxims mesos aquesta remuntada es consolida i, per tant, es pot parlar de superació del sotrac sofert durant el 2023, en part per l'efecte de la pujada de taxes de finals del 2022. La pujada d'ingressos també es dona en begudes i carburants, tot i que de forma més moderada. En el primer cas, es recapten 761.000 euros, un 3,9% més que els 732.500 d'un any abans (3,9%). En el segon, 5,1 milions, el que suposa un 11,3% més que el 2022 (4,59). Només hi ha una frenada en el capítol d'altres mercaderies. De fet, es mantenen dades similars a les de l'any passat: 4,6 milions (0,2%). La dada, però, sí que està molt per sobre (106%) en comparació a la del 2021: 2,24.

La importació de tabac mostra durant el gener signes de recuperació

Així, el global del pressupost de la societat pública per a l'any vinent ascendeix a 23,9 milions d'euros. Això representa un augment del 12% en comparació als 21 d'aquest 2023. I la part gruixuda de l'increment es destina, justament, a l'activitat encomanada a l'entitat: promocionar Andorra com a destí turístic, a les accions de màrqueting i promoció. La partida creix de 18,5 milions a 21. És a dir, un 11,46%. La partida per a campanyes de comunicació creix fins als 6,4 milions i la de patrocinis esportius, a 5,9 Aquest augment és possible gràcies a una major transferència de Govern. Serà de 20,7 milions, pels 18,6 d'enguany. I això es deu al fet que es comença a transferir part dels ingressos que l'executiu aconsegueix amb la taxa turística. La societat també preveu ingressos propis. Fins a 2,96 milions, fruit dels esdeveniments que preveu organitzat. Els més importants, el Cirque du Soleil i el Mountain Music Festival. Els comptes d'Andorra Turisme ja estableixen el retorn de la companyia canadenca i la celebració del certamen musical que suposaran uns ingressos d'1,4 i de 0,63 milions respectivament. Justament, pel que fa al capítol de despeses, aquests esdeveniments entren en la partida de 'producte', que està dotada amb 5,2 milions d'euros. També inclou altres accions com el Bus Turístic, l'Andorra Taste o la creació de noves rutes Macarulla. La principal partida d'accions serà la destinada a campanyes de promoció. Enguany s'incrementa de 5,7 a 6,4 milions, un 12%. Així, es preveu "mantenir la comunicació en mercats propers per consolidar el creixement de la destinació i mantenir la presència de la marca Andorra". També es vol "potenciar les dues campanyes principals, la d'estiu i la d'hivern". A banda, es vol "replantejar el concepte d'Andorra Shopping Festival" per "enfocar-lo en accions més específiques amb el sector retail". Una altra partida que viu una pujada forta és la destinada a patrocinis. Ascendirà a 5,857 milions, en comparació als 3,8 del 2022. Un 54% superior. "Es prioritzaran tots aquells esdeveniments que signifiquin una aposta clara per potenciar els productes turístics del país analitzant-ne l'impacte, mesurant la capacitat de l'esdeveniment o del patrocini de generar visites i pernoctacions i l'increment de la notorietat de la marca Andorra". Entre altres, es preveu aportar diners als campionats del món de BTT, a la Copa del Món d'esquí femení, al Free Ride World Tour, a l'Spartan Race així com a l'FC Andorra i el MoraBanc. Fora de l'àmbit esportiu, també hi haurà col·laboració amb el festival ClassicAnd. Andorra Turisme també preveu treballar en altres àmbits com ara la recerca de nous mercats a Colòmbia, Mèxic, el Brasil o l'Orient Mitjà, els estudis sobre noves rutes a l'aeroport de la Seu. El pressupost també inclou la participació en fires o la celebració de viatges amb la premsa per promocionar el país.

Andorra Turisme gastarà més en patrocinis esportius i en campanyes de comunicació

Aquestes són les estimacions que estan incloses al pressupost per al 2024 enviat per la parapública al Consell General. En línies generals, la CASS considera que, al llarg de l'any vinent, es mantindrà la tendència actual a l'alça tant en el nombre d'assalariats com en el d'autònoms. Així, en el primer cas, es preveu un increment del 3,5% en comparació amb la dada amb què s'espera es tanqui el 2023. En el segon cas, un 6,6%. I, a banda, com que els salaris seran més elevats, això es traduirà en una recaptació per cotitzacions de rècord. Així, pel que fa a la branca general, els rectors de la CASS esperen arribar a un total de 174 milions d'euros, dels quals 132,7 provinent de treballadors per compte propi i 23,6 d'autònoms. Un 13,9% més que el que es va consignar per a l'actual exercici. El darrer estudi actuarial fet per la CASS estimava que la branca jubilació tindria el 2024 un dèficit de set milions; per tant, una xifra vint per sota del que, ara, la parapública preveu tenir l'any vinent Les despeses, ja s'admet, també pujaran. En reemborsament sanitari es calcula que es pagaran 130,84 milions. En prestacions per baixa, 38,12. En tots dos casos, com s'ha dit, hi ha un increment. Del 5,1% i del 9% respectivament al que es fixava en els comptes per a l'actual exercici. Ara bé, és un augment inferior al dels ingressos. I, per tant, el dèficit de la branca serà menor. Així, si el pressupost del 2023 consignava números vermells de 41 milions, la xifra caurà a 31,2. Es tracta d'una dada que, tot s'ha de dir, serà superior a la qual, en el moment de preparar els comptes per al 2024, es preveia com a tancament de l'any en curs, que se situa en 29,9. Pel que fa a la branca jubilació, aquí també es registra un important increment de recaptació per cotitzacions. Fins a 189,5 milions, dels quals 157,57 provinents d'assalariats i 26,4 d'autònoms. Per tant, un 14% superior al que s'havia posat al pressupost del 2023 i un 5,7% més de la dada amb què s'espera tancar el present exercici. En aquest cas, aquesta pujada no compensarà la que es registrarà a l'hora de pagar prestacions. Pensions, vaja. El salt és considerable: fins a 178,12 milions, el que representa un 20% més en comparació a la dada consignada al pressupost pel 2023 i un 14,8% més de l'estimació de tancament. Tot i això, el resultat de la branca encara serà positiu. 17,835 milions, que seran transferits íntegrament al fons de reserva de jubilació. Pel 2023, es va pressupostar una xifra de 21,95, tot i que en realitat acabarà sent molt més elevada. La CASS calcula que tancarà l'exercici sobre els 30,2 milions. En aquest cas, també es pot fer una altra comparació -segurament, odiosa-. Si es consulta el darrer estudi actuarial encarregat per la parapública, els experts francesos d'Actense calculaven que, per a l'any vinent, la branca ja estaria en dèficit. S'apuntava que els números negatius ja serien de 7 milions. Dada, per tant, molt allunyada (en 20 milions) de la prevista per la CASS de cara al 2024.

La CASS preveu transferir l'any vinent al fons de reserva 17,8 milions d'euros

El nom de Pintos ha estat presentat pel Govern. Ara bé, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ja va explicar dimecres que es recollia la proposta que els havia arribat des del grup parlamentari socialdemòcrata, que la considerava una bona candidata per al càrrec. Pintos és llicenciada en Economia per la Universitat de Salamanca. També té altres titulacions superiors com un en Auditoria Financera per la UNED, un màster universitari en tributació i assessoria fiscal per la UDIMA i el Centre d'estudis Financers (CEF), un M.B.A, interuniversitari per la Universitat d'Andorra, l'Autònoma de Barcelona, la de Barcelona i la Politècnica de Catalunya. Així mateix, és membre de l'associació d'Agents i Gestors Immobiliaris d'Andorra (AGIA) i de la d'Assessors Tributaris i Fiscals (AATF). Actualment, és, així mateix, vocal del Col·legi d'Economistes. Al llarg de la seva trajectòria professional, s'ha especialitzat en taxacions i valoracions immobiliàries amb àmplia experiència en el vessant econòmic del sector de la construcció. Actualment, és CEO i sòcia del grup Enginesa-Peritaxa i també assessora del comú escaldenc.

Beatriz Pintos s'incorporarà al consell d'administració de l'AFA

• Wage bill down £52.8m; club still make a loss of £42.1m
• Long-term debt still $650m; sterling figure drops to £507.3m

Manchester United have reported Premier League record revenue of £648.4m for the year ending 30 June. The figure is 11% up on the previous 12 months and beats the league record set by United in 2019, but the club still reported a loss of £42.1m.

The record earnings come despite United being in the Europa League, rather than the more lucrative Champions League, last season. The club predicted revenue for the 2023-24 period will be between £650m and £680m.

Continue reading...

L'edicte publica al BOPA respon al que marca la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d'estabilitat pressupostària i fiscal, que estableix que el Tribunal ha de marcar i validar els objectius de diferents indicadors abans que el Govern tanqui el nou pressupost. I aquests han de fer-se públics. Ara, l'òrgan ha complert aquesta previsió. Per un costat, estableix que l'objectiu d'endeutament de l'administració general ha de ser d'un màxim del 34,1% del producte interior brut. Pel que fa a la despesa màxima permesa, aquesta queda fixada en 618,58 milions d'euros i s'indica que la taxa de creixement en comparació a l'any 2023 no pot superar el 8,1%. Finalment, s'apunta que l'objectiu del pes de la tributació directa sobre el total d'impostos de l'administració general serà com a màxim del 46,9%. Entre aquests quatre indicadors, però, n'hi ha dos que no complirien la llei. És el cas de l'increment de despesa permesa i del pes de la tributació directa. Pel que fa al primer punt, l'article 16 del text establia que "la variació del resultat de sumar la despesa de personal, la de béns corrents i serveis, així com les transferències corrents, pressupostada tant per l'administració general com pels comuns no podrà superar la taxa de referència del creixement del producte interior brut nacional anual". En el segon, es recorda que l'article 20 indica que "el pes de la tributació directa sobre el total d'impostos directes i indirectes de l'Administració general no podrà ser superior al quaranta per cent". Per això, el Tribunal alerta d'aquest detall i, sobretot, del fet que no pot fer res per esmenar-lo. "Es fa avinent que (...) no s'estableix cap mecanisme correctiu per a quin es donen aquests incompliments", indiquen. Una circumstància que, en canvi, no es dona en altres punts com ara el límit d'endeutament o la despesa màxima permesa.

El Tribunal de Comptes alerta de la manca de mecanismes per corregir incompliments de la regla d'or

Així ho ha explicat el ministre portaveu, Guillem Casal. Fins ara, la Llei de l'AFA establia que els membres del consell d'administració no podien passar dels 75 anys d'edat. Aquest requisit quedarà fora en poques setmanes. Ho farà quan s'aprovi un altre text legal, el que modificar la llei de l'euro per adaptar i actualitzar la normativa a les disposicions europees, sobretot pel que fa a les actuacions en cas de detectar-se falsificació de moneda. Més enllà de les disposicions vinculades a aquest àmbit, el projecte legislatiu incorporarà una disposició final que modifica, justament, la Llei de l'AFA. I ho fa en el sentit d'eliminar el límit dels 75 anys. Preguntat sobre el motiu de la decisió, Casal ha recordat que l'organisme ha d'estar format per "persones d'una trajectòria econòmica i empresarial específica, coneixedores del món financera". I, per tant, "ens hem de poder envoltar amb les persones idònies i competents per ocupar aquest lloc". Tot i que no ho ha esmentat, un cop estigui en vigor, el canvi permetria la continuïtat d'algun membre del consell d'administració actual que en poc temps ha d'arribar a aquesta edat. D'aquesta forma, no caldria buscar-li un substitut, tasca que no sempre ha estat senzilla en anteriors ocasions. Sobre la llei de l'euro, s'ha explicat que el text actualitza la definició de "reproducció irregular", segons el que estipula la normativa europea i afegeix el concepte "d'activitats irregulars" que defineix com "la producció, la possessió, el transport, la difusió, la venda, la promoció, la importació i l'ús o intent d'utilització en operacions de reproduccions irregulars". El canvi també facultarà l'AFA per intervenir i sancionar en cas de detectar falsificacions o altres actuacions incorrectes que es facin al país, així com informar al Banc Central Europeu d'aquesta tasca.

Govern elimina el límit d'edat de 75 anys pels membres del consell d'administració de l'AFA