Com a corredor, Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 1966) sap que sempre l'últim quilòmetre és el més difícil. Tot i ser qui parteix al capdavant de la cursa electoral —almenys així ho indiquen totes les enquestes—, el candidat del PSC a les eleccions del 12 de maig recepta "prudència" i "respecte" fins al veredicte de les urnes. En una entrevista amb ElNacional.cat en ple equador de la campanya, que en el cas dels socialistes ha estat molt marcada pels cinc dies de reflexió de Pedro Sánchez i la seva presència a Catalunya durant aquesta, Illa sosté que aquest període d'inflexió del president del govern espanyol "no respon a cap estratègia ni càlcul electoral" i avala la gestió de Sánchez amb els indults i l'amnistia. El cap de cartell del PSC assevera que aquesta ha estat una legislatura "fallida" i ho fa extensible a la darrera dècada, on acusa els seus immediats competidors —Junts per Catalunya i Esquerra Republicana— de "no haver fet res" en qüestions com el finançament, la llengua o la sequera. En relació amb els seus adversaris electorals, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, qui fou ministre de Sanitat durant un any descarta investir-los, perquè "un representa el passat i, l'altre, no ha funcionat". Paral·lelament, Salvador Illa només tanca la porta a Vox i Aliança Catalana en els futurs pactes postelectorals per intentar ser elegit president de la Generalitat.

🔴 Salvador Illa: "Em pregunto per què després de 10 anys de Junts i ERC al Govern l’ús del català ha baixat"

📹 Recupera aquí l'entrevista íntegra a Salvador Illa | VÍDEO

 

Salvador Illa, al plató d'ElNacional.cat / Foto: Montse Giralt.

Se sent president, ja?
Les enquestes donen una perspectiva favorable, però jo soc molt prudent, molt realista i molt respectuós amb els temps. Hi ha aquesta frase que s'atribueix a l'exprimer ministre israelià, Shimon Peres, que comparava les enquestes amb un perfum: bonic d'olorar, perillós d'empassar. Per tant, molt de respecte. Em faria molta il·lusió, seria un honor presidir Catalunya, però això està a les mans dels catalans i les catalanes que es pronunciaran el 12 de maig, i fins aleshores hem de ser molt prudents i respectuosos. 

S'ha parlat molt de Pedro Sánchez aquests dies. Hi ha una qüestió, però, que ens ha sobtat: va dir que ell, la seva dona Begoña Gómez, Pablo Iglesias, Irene Montero, Ada Colau, Carmen Calvo, periodistes, artistes, intel·lectuals, han patit la màquina del fang i la desinformació. Oblidar-se dels independentistes està fet expressament i, en qualsevol cas, és un error?
Jo crec que ell ha fet una reflexió molt sincera, adreçant-se directament a la ciutadania de tota Espanya i també de Catalunya, dient que necessitava parar i pensar. Potser a molta gent l'ha sorprès aquest vessant més humà de Pedro Sánchez, a mi no tant perquè he tingut ocasió de tractar-lo. Jo hi tinc una relació propera, d'amistat, i per tant m'és més coneguda. Ha sigut molt sincer respecte als motius que l'han portat a això i també respecte al fruit de la seva reflexió, el resultat de la qual a mi m'alegra perquè continua al capdavant del govern d'Espanya. Crec que fa polítiques bones econòmicament, socialment, bones per a Catalunya, bones pel conjunt d'Espanya. I és efectivament un acte bastant inèdit, de sinceritat d'un president de govern amb la ciutadania, que ha tingut un efecte positiu des del meu punt de vista. Ha obert una reflexió col·lectiva —que ja hi era, en tot cas, que l'ha aixecat o l'ha reforçat— sobre la naturalesa mateixa de l'acció política i dels seus límits. Nosaltres aquí hem tingut sempre les idees clares i hem intentat aplicar-les, no sé si amb tot l'èxit que han desitjat els ciutadans, però en tot cas les idees les hem tingut clares: la política és un servei públic, no una lluita descarnada pel poder, i té límits. I això és el que ha fet ell. Això ens concerneix a tots i aquesta reflexió col·lectiva continuarà. Nosaltres també ho acompanyarem. 

Però aquest oblit específic dels independentistes a què creu que obeeix? 
Si alguna cosa es pot dir del govern de Pedro Sánchez i més àmpliament del nostre espai polític, és que el que hem intentat és normalitzar políticament, socialment i institucionalment Catalunya. Crec que això respon a fets objectius i ningú pot dubtar-ho. Per tant, això no són paraules, són fets, amb accions concretes i incòmodes. Fixi's, li puc dir més: possiblement, també alguna de les qüestions que han passat aquests darrers mesos el president i el seu entorn familiar, no és descartable que tinguin a veure amb aquestes decisions incòmodes i valentes que s'han pres i que nosaltres hem fet costat sempre amb l'ànim de retornar les coses al seu lloc.

No és descartable que alguna de les qüestions per les quals han passat Pedro Sánchez i el seu entorn familiar els darrers mesos tinguin a veure amb decisions incòmodes i valentes que ha pres per Catalunya

A vostè, aquests cinc dies de reflexió l'han afectat en positiu, l'han afectat en negatiu, no l'han afectat, no s'han fet per afectar la campanya... Com ho ha viscut?
El que sé segur és que no respon a res d'això, ni a una estratègia ni a un càlcul electoral. Això ho sé segur, perquè vaig parlar amb Pedro Sánchez i perquè el conec. A mi el que em va preocupar més aquests cinc dies és l'amic, la persona, que passava un moment de dificultat. Ha tingut una conseqüència, que és que se n'ha parlat i, per tant, ha centrat part de la conversa pública. Això és obvi. Ha tingut un efecte, ja ho he dit abans, des del punt de vista positiu, que és que ha incentivat aquesta reflexió sobre la política i els seus límits. I els efectes electorals, si en pot tenir a Catalunya, doncs no ho sé, i tampoc no m'interessa. Nosaltres hem seguit fent la nostra campanya, el nostre plantejament polític i no sé si en pot tenir o no. En tot cas, ja ho veurem. 

A conseqüència d'aquesta reflexió que s'ha obert, seria oportú fer canvis en el sistema judicial?
Jo crec que la reflexió és eminentment política i concerneix el conjunt de la societat, però especialment els polítics sobre quin estil ha de tenir la política. I sempre trobarem persones en qualsevol àmbit professional, el periodisme, la judicatura, la política, l'advocacia, que tinguin una mala praxi. L'important és tenir clar què és la política i, si és un servei públic, té uns límits. Per tant, no utilitzes políticament certs procediments, certes maneres de fer les coses, que és el que està passant, no només en aquest cas, sinó en altres casos, utilitzar i concebre la política com una ocupació del poder al preu que sigui, utilitzant qualsevol element que serveixi per això, en particular, per destruir l'adversari. Jo crec que aquí ha d'haver-hi una reflexió sobre què és lícit en política o no i, en tot cas, també que la ciutadania, quan vegi utilitzacions o praxis polítiques que traspassen els límits de la seva política, que electoralment ho penalitzi.

Junts i Esquerra Republicana han acusat el PSC d'espanyolitzar la campanya i consideren que vostè seria un president que rebria instruccions de Madrid. Com entoma això i què hi respon?
No entraré a valorar les reaccions d'algunes formacions polítiques respecte a aquest període de reflexió que ha tingut el president del govern. Van ser alguns que van dir que no volien ni parlar amb mi. Que volien parlar i rivalitzar amb Pedro Sánchez a la campanya i es passen tot el dia criticant-me a mi. Per tant, jo, el meu enfocament, el nostre enfocament de campanya, és parlar de Catalunya, fer un plantejament que a Catalunya, després de deu anys de governs de Junts i Esquerra Republicana —ara uns, ara uns altres, però sempre junts, governant i amb quatre presidents, Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès— som on som: no estem preparats per la sequera, a la cua en educació, sense cap reforma sanitària, energies renovables al 15%, que teníem fa deu anys i que es manté en el mateix percentatge, no hem pres cap decisió d'infraestructures, en seguretat anem cap a pitjor, en habitatge no hem fet res... Jo defenso obrir un nou temps, i també dic que en el meu projecte polític no sobra ningú, i crec que és l'únic projecte que pot unir els catalans i posar els serveis públics com a prioritat del Govern. Aquest és el meu plantejament que he fet i que seguiré fent amb tot el respecte, i no entraré a contestar, perquè, en fi, potser a alguns els va bé que això passi. Jo intentaré fer un plantejament molt clar, adreçat al conjunt dels catalans, respectuós, en positiu i constructiu.

 

D'aquesta legislatura que acabem de passar, si en els primers 100 dies pogués tirar enrere alguna mesura, quina seria la primera que intentaria revertir? 
Ha estat una legislatura fallida. El Govern ha col·lapsat. L'esquema que es va plantejar des del principi ja va costar molt forjar-lo, amb una majoria d'investidura que va col·lapsar. El que crec que va ser un error gran, des de molt al principi de la legislatura, va ser que després d'haver arribat a un principi d'acord amb el vicepresident Puigneró per l'ampliació de l'aeroport, amb un tuit se n'anés en orris. Amb un tuit. En un tema tan central i estratègic per Catalunya. Vaig quedar bastant parat de com anaven les coses, de la força relativa o els pesos relatius que hi havia dins del Govern. Vam intentar reconstruir-ho fent una comissió d'estudi, intentant buscar un consens, però això és el que em va saber més greu.

Al seu torn, quina seria la mesura estrella a aplicar en els 100 primers dies de Govern, si és president? 
Faré dues coses al principi. Hi ha diverses, però en faré dues concretes. Un, nomenar un comissionat de l'autogovern, que tindrà com a primera tasca una auditoria de serveis públics. Això no vol dir posar en qüestió la feina que han fet els servidors públics, els funcionaris (que és una feina que respecto molt), sinó analitzar què ha passat aquests darrers deu anys perquè els serveis públics estiguin molt per sota del que Catalunya es pot permetre. Cal veure on som i què s'ha de fer. I un decret òmnibus per agilitzar totes les inversions en matèria d'infraestructures per fer front a la sequera.

Salvador Illa, en un moment de l'entrevista amb ElNacional.cat / Foto: Montse Giralt.

Si soc president, faré dues coses: nomenar un comissionat de l'autogovern que faci una auditoria dels serveis públics; i un decret òmnibus per agilitzar les inversions per fer front a la sequera

Vostè diu que no s'ha actuat amb prou diligència amb la sequera. Si estigués al capdavant del Govern, què hauria fet o què faria?
S'ha d'agilitzar molt més l'execució de les inversions. No s'entén que es vagi amb tanta lentitud per posar en marxa l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, de Cunit; tota la regeneració d'aigua del riu Besòs, que és un aspecte clau també; i bastants microprojectes que hi ha —que són rellevants també en una situació tan extrema com la que tenim—, que s'ha de permetre que puguin fer els ajuntaments amb els ajuts que s'hagi de donar, i posar en marxa ja d'una vegada tots els projectes d'optimització del reg agrícola. Hi ha un paquet d'inversions —això fa molt temps que està estudiat, que se sap què s'ha de fer, que tenim empreses i tecnologia per fer-ho— que no s'ha fet. El problema és aquest. I en funció de com estiguin les coses, també ajuts pertinents als sectors que es puguin veure més directament afectats per aquesta situació de sequera. Afortunadament, aquests dies, amb aquestes pluges, sembla que s'ha pal·liat millor, però que cometríem un error gravíssim de diagnòstic si penséssim que perquè cauen quatre gotes ens en podem oblidar. Més que mai hem de posar-hi l'accent. Per això jo vull que sigui una de les primeres mesures.

 

Un altre dels aspectes sectorials que s'aborda al programa electoral del PSC són les xarxes d'oficines exteriors que té la Generalitat, que són una quarantena. En aquest sentit, vostès plantegen revisar i millorar el seu funcionament. Què vol dir això exactament? 
Jo he visitat algunes oficines sempre que he viatjat a l'exterior. He tingut com a norma sol·licitar la visita a les delegacions de la Generalitat i explicar als delegats del Govern de Catalunya el propòsit i l'agenda de la meva visita i compartir-ho amb ells, així com conèixer què estan fent. He visitat la delegació a Brussel·les, la de París, Lisboa i Londres. Jo crec que si fan una feina que s'adapta, que s'enquadra en les competències que tenim en aquesta matèria, no hi ha cap problema, però m'ha semblat que requereix un replantejament molt més enfocat a aspectes de generació de prosperitat, d'ajudar a l'activitat econòmica de Catalunya, molt més en cooperació amb altres representacions que hi ha d'Espanya allà —en concret, l'ambaixada— i amb un propòsit d'orientació econòmica. És el que tocaria. Algunes d'elles veig que ho estan fent, algunes altres crec que s'ha de fer un replantejament. Però no em plantejo tancar-les, em plantejo reorientar-les.

No em plantejo tancar les oficines a l'exterior de la Generalitat, vull reorientar-les

En matèria de finançament, el PSC defensa el desplegament i la creació d'un consorci tributari. Això, al mateix temps, ho contraposa als plantejaments que fan els partits independentistes, el finançament singular o la cessió dels tributs. A parer seu, aquests generen desencís. Per què? 
Jo el primer que dic és que en deu anys no han fet res. Tampoc en això. En deu anys, els dos partits que han governat Catalunya, Junts i Esquerra, no han fet res en matèria de finançament: ni tan sols aplicar l'Estatut, que efectivament preveu la creació d'un consorci tributari. Això ha passat el filtre del Tribunal Constitucional, forma part d'una llei orgànica, i em pregunto per què no ho han desplegat. I aquest consorci podria, en funció de com es dissenyi, acabar recaptant tots els impostos a Catalunya, que és l'objectiu que jo plantejo, fent-ho amb lleialtat i d'una manera paritària entre totes dues hisendes. El primer que hem de fer és aplicar el que ja és llei. Dic més: crec que s'ha de lluitar contra la competència fiscal deslleial —és a dir, contra el dumping fiscal, que això no és una competència estrictament de la Generalitat—, però la Generalitat pot fer-ho, pot empènyer i ajudar el govern d'Espanya a fer-ho. També dic que Catalunya, des del meu punt de vista, no pot ser la tercera en aportació de recursos i la catorzena en recepció de recursos. És una qüestió que em plantejo corregir. I vull un millor finançament, sobretot per qüestions socials, per reduir les desigualtats a Catalunya, que s'han incrementat aquests darrers deu anys. Per tant, adjectivo l'acord de finançament com un acord de finançament social, perquè vull que serveixi prioritàriament per això i vull comptar amb sindicats i el tercer sector. I veig amb un punt d'estupefacció plantejaments que fan com si ens treiessim un conill del barret persones que han estat governant deu anys i no han fet res. Llavors penso: quina credibilitat podeu tenir si després de deu anys veniu amb propostes que durant la dècada ni heu plantejat ni heu avançat ni un mil·límetre. No han fet res en aquest tema. 

Un altre dels punts seria la infraexecució pressupostària de l'Estat a Catalunya. Curiosament, un dels anys en què hi va haver més execució va ser l'any 2017. Per què llavors serveix més la col·laboració que la confrontació?
La confrontació ja veiem on ens ha portat: no estar preparats per la sequera, a la cua amb educació, encallats amb energies renovables, sense prendre cap decisió amb infraestructures, en seguretat, res... Els èxits que hem tingut, per exemple, com ara acordar que els Mossos d'Esquadra arribaran el 2030 a ser 22.000, és fruit d'una col·laboració. O la planta d'assemblatge de bateries a SEAT o la reindustrialització de la Nissan són fruit de la col·laboració entre governs, el govern d'Espanya, els ajuntaments o el Govern de la Generalitat. La llei que hem aprovat al Parlament de Catalunya que regula l'ús de les llengües oficials a l'ensenyament obligatori és fruit de la col·laboració, o els pressupostos que s'han aprovat són fruit de la col·laboració. Jo crec que és el camí a seguir. Sobre la infraexecució pressupostària, és veritat que n'hi ha, és veritat que s'ha de corregir. Obeeix al fet que durant molts anys ni aquí ni allà governant el PP s'havia preocupat ningú d'això, ni s'havien fet projectes, ni s'havien preparat projectes per fer-ho o que, quan hi ha recursos disponibles, ens ho pensem tant que no ho portem a la pràctica. Hi ha l'ampliació de l'aeroport, són 1.700 milions que aquí no ho veiem; o l'encomana de gestió que hi ha per a l'Eix Pirinenc, o l'encomana de gestió que hi ha, i que són diners que dona el govern d'Espanya a la Generalitat, per acabar de completar un tram del Quart Cinturó, o infraestructures al Maresme o a l'AP-7, que totes aquestes encomanes de gestió sumen 900 milions d'euros i costa molt signar-les i tirar-les endavant. Jo em proposo també de millorar això i millorar l'execució dels pressupostos de la Generalitat, molt en particular de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que en l'exercici 2022 va executar un 22% de les seves inversions enmig d'una sequera. També aquí hi ha un substrat d'un funcionament de les administracions públiques que cal reformar per ser excessivament lent i feixuc, i que crec que també ens hi hem de posar a resoldre-ho.

D'aquests projectes que ha dit, n'hi ha un que és molt mediàtic, que és el Hard Rock. Si vostè per formar Govern necessita pactar amb els comuns, i Comuns Sumar li posa com a condició per votar sí a la seva investidura que retiri aquest projecte, vostè què farà? 
Jo no incompliré mai les tramitacions administratives ni posaré mai en risc la seguretat jurídica. I no és que digui què faré, és que ja ho he fet sense estar en posició de Govern. Jo respecto els punts de vista que hi ha, també les majories del Parlament de Catalunya, m'escolto molt el territori, però sobretot el que no he fet mai a la meva trajectòria de servidor públic és posar en risc la seguretat jurídica i les tramitacions administratives, perquè em sembla que és una manera pèssima de governar.

Li dic això perquè és el que va acabar fent caure els pressupostos... 
No, jo no ho crec, això és una excusa. Ho sap tothom. 

Però si l'aposta pel Hard Rock sí o Hard Rock no ens va portar a que caiguessin els pressupostos i un avançament electoral...
Això tothom sap que va ser una excusa. Si no, mirin vostès els pressupostos dels tres anys anteriors, on hi havia partides per aquest concepte i el vot que va tenir aquesta formació política que vostè em diu. Però això, si m'ho permet, és pantalla passada. Ara estem en una altra pantalla. Jo el que no faré serà no complir les tramitacions administratives ni posar en risc la seguretat jurídica, que crec que és essencial en tota societat democràtica.

Salvador Illa és, per segona vegada, el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat / Foto: Montse Giralt.

No incompliré les tramitacions administratives ni posaré en risc la seguretat jurídica. El Hard Rock va ser una excusa dels comuns per tombar els pressupostos

Donades les enquestes, resulta molt important parlar de pactes postelectorals. Si vostè va a la investidura i té opcions de ser president, quina serà la primera porta que trucarà: la de la segona força política —sigui quina sigui— o a algú específicament? 
Jo estic obert a parlar amb tothom, excepte amb els del discurs de l'odi, que són Vox i Orriols. I el meu plantejament respecte a pactes, que puc entendre que sigui un objecte de molt interès per part de vostès i de la ciutadania, és el següent: primer, cal respectar els temps. Per tant, ara fins que els ciutadans de Catalunya no enraonin, i ho faran el 12 de maig dipositant el seu vot a les urnes, molta prudència i respecte perquè molts ciutadans encara no han decidit el seu vot o el decideixen els darrers dies i poden passar coses molt diferents de les que veiem aquests dies o de les que pronostiquen aquests dies les enquestes.

Ho intueix o té informació? 
No, no tinc informació. El que sabem, la informació que tinc, i que no tinc cap incompliment a compartir, és que molts ciutadans decideixen la darrera setmana, en la jornada de reflexió i el mateix dia. Per això, en les darreres eleccions, en els darrers cicles electorals, ens hem trobat amb sorpreses. Pots més o menys veure cap on va la tendència de fons. Jo crec que a Catalunya hi ha una tendència a obrir una nova etapa, això ja ho he dit, i crec que jo tinc opcions i m'ofereixo per liderar-la, però s'ha de tenir molta prudència. No estem en una contesa electoral amb dues formacions com fa 20 anys i, per tant, n'hi ha vuit que concorrem amb representació parlamentària i poden passar coses. Per tant, primer, respecte. En segon lloc, jo actuaré per articular un esquema de govern que respongui a la voluntat dels catalans amb tres criteris: primer criteri, estabilitat. Allò que sigui més estable tindrà preferències sobre allò que sigui més inestable. En segon lloc, serveis públics. Aquella fórmula que tingui més clar el meu plantejament, o s'apropi més al meu plantejament de posar els serveis públics com a primera prioritat, tindrà més opcions que allò que se n'allunyi més. I en tercer lloc, un plantejament socialdemòcrata, que és el que jo defenso, de generació de prosperitat, però repartir-la adequadament. I amb una reflexió final: és molt important arribar a pactes, però tan important com arribar a pactes, si no més, és complir-los. I aquesta legislatura hem vist que s'havien arribat a pactes d'investidura i no s'han complert. La CUP va sortir-se'n pocs mesos després, Junts i Esquerra s'acusen mútuament d'incomplir-los; els comuns, que han arribat a acords pressupostaris quan els ha convingut... Crec que la meva formació política sí que ha acreditat una certa serietat i rigor a l'hora de complir els pactes. I també m'hi comprometo: si es fa un pacte, es fa un pacte i s'acorda. Defenso sempre la política d'acords, en política, assolir acords és el camí per avançar. Per tant, estic obert, excepte amb els que plantegen discursos d'odi, que són Vox i Orriols. 

 

Encara en el terreny dels pactes postelectorals, l'opció d'aquesta expressió que s'ha popularitzat tant, que és fer un Collboni, la contempla?
Bé, és fer un Aragonès o fer un Girona.

En aquest cas, la naturalesa política del pacte és diferent. 
No, aquí hi ha gent, i formacions polítiques que, quan el penal els hi xiulen a favor d'ells, està ben xiulat. Però quan el penal el xiulen a favor de l'altre, l'àrbitre és un comprat. I això no va així. Perquè a Catalunya ningú té un dret preferent per governar: ni a Barcelona, ni a Girona, els ciutadans escullen i tots tenim el mateix dret, en funció de la confiança que obtinguem dels ciutadans. A Barcelona, com a Girona o a Catalunya, es van seguir els procediments acordats entre tots. Jo no he parlat mai de fer un Aragonès. He expressat molt respecte pel president de la Generalitat, havent guanyat les eleccions, fins i tot quan s'havia trencat el Govern he estat allà per ajudar-lo. Però en canvi d'altres poden dir, amb un cert to despectiu, fer un Collboni. Bé, escolti'm, quina diferència hi ha? Per què a Girona, havent guanyat la meva companya Sílvia Paneque les eleccions amb claredat, s'ha fet un acord i tothom ho troba, o ells, almenys, ho troben normal? Nosaltres hem sigut enormement respectuosos i hem acceptat el paper que ens toca i hem dit que, efectivament, vam guanyar les eleccions però ha arribat un acord que permet això. Al respecte, el que li puc dir és que ningú té un dret preferent per governar, ni a Catalunya ni a Espanya. A Espanya també alguns es pensen que tenen un dret diví, com un dret natural i han de governar ells. No: en democràcia, governa qui els ciutadans trien. Jo el que faré serà respectar els procediments, com he fet, crec que ho he demostrat, sempre amb un enfocament constructiu, acceptant el veredicte de les urnes i treballant dins del marc de les normes acordades per articular un Govern. I clar que ho intentaré, que ningú es dugui a engany. Clar que ho intentaré, de fer un Govern i d'obrir aquesta nova etapa a Catalunya. És pel que demano força per governar a la ciutadania de Catalunya. Vull governar, i per això demano força.

Fer un Collboni és fer un Aragonès o fer un Girona. A Catalunya ningú té un dret preferent per governar. A Barcelona es van seguir els procediments acordats entre tots

Anem a l'altre supòsit, el d'un altre candidat a la investidura. Si del PSC depèn, qui prefereix abans de president, Pere Aragonès o Carles Puigdemont? 
Cap dels dos. Amb tot el respecte, Puigdemont és passat i Aragonès no ha funcionat. Cap dels dos. Ho dic amb tot el respecte, i en termes estrictament polítics. Tenen tot el respecte personal, només faltaria, però un és passat i l'altre no ha funcionat. No contemplo aquestes opcions, i ho dic amb sinceritat. 

Ni en un Govern de coalició, amb qualsevol d'ells?
No ho contemplo.

Salvador Illa considera que "fer un Collboni" és el mateix que "fer un Aragonès" o "fer un Girona" / Foto: Montse Giralt.

Carles Puigdemont és el passat i Pere Aragonès no ha funcionat. No contemplo un Govern de coalició amb qualsevol d'ells

I s'imagina que Vox li donés suport per evitar un Govern independentista?
No, ja he dit que amb els discursos d'odi no hi parlaré. Amb Vox no hi parlo. Una formació política que va manifestar-se davant la seu del meu partit, demanant que ens tanquin a la presó, no tinc res a dir-los. Respecto molt a tothom. I als votants que escullen aquestes opcions els respecto, però els discursos d'odi és la meva línia vermella. Vinguin d'on vinguin. 

Dono fe o dono fake: vostè descarta del tot la repetició electoral? Preguntat d'una altra manera, si del PSC depèn, què passaria abans, una repetició electoral o un president de la Generalitat al preu que sigui? 
No, jo crec que una repetició electoral és un cert fracàs. I nosaltres no fomentarem una repetició electoral ni jugarem a una repetició electoral. De fet, si vostès analitzen la conversa pública que hem tingut aquestes darreres setmanes, nosaltres no hem parlat d'això. En parlen altres formacions polítiques, com demanant una segona volta, perquè deuen veure el partit de la final perdut.

 

▶️ Recupera aquí l'entrevista sencera:

 

Salvador Illa: "El meu enfocament és Catalunya. Són altres els qui volen rivalitzar amb Pedro Sánchez"

Superada la primera setmana de la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig, el candidat del PSC i cap de l'oposició en aquesta darrera legislatura, Salvador Illa, concedeix una entrevista a ElNacional.cat conscient que està al capdavant de les enquestes i que les perspectives que té són "bones", però amb cautela. El mateix primer secretari dels socialistes admet durant la conversa amb el director audiovisual del Grup Les Notícies de Catalunya, Jofre Llombart, i amb el periodista del diari encarregat de seguir la campanya del PSC, Pedro Ruiz, que fins que els ciutadans i ciutadanes no votin el 12-M cal ser "prudent" perquè hi ha un bon grapat de la població que "encara no ha decidit el seu vot" i que ho fa "durant els darrers dies": "Poden passar coses molt diferents de les que veiem o de les que pronostiquen les enquestes".

🔴 Salvador Illa: "El meu enfocament és Catalunya. Són altres els qui volen rivalitzar amb Pedro Sánchez"

🔴 Salvador Illa: "Em pregunto per què després de 10 anys de Junts i ERC al Govern l’ús del català ha baixat"

Al llarg dels 36 minuts d'entrevista, el presidenciable dels socialistes exposa que vol obrir una "nova etapa" a Catalunya "després de 10 anys perduts", en què responsabilitza tant a Junts per Catalunya com a Esquerra Republicana de "no haver fet res" en qüestions com el finançament, "no estar preparats" per la sequera, "estar situats a la cua" en educació o fins i tot els culpabilitza del retrocés de l'ús social de la llengua catalana. A l'hora de bastir acords, Salvador Illa descarta que Carles Puigdemont o Pere Aragonès puguin ser presidents amb els vots de la seva formació perquè el primer "és el passat" i, el segon, "no ha funcionat". Ara bé, el dirigent socialista no els exclou per arribar a pactes postelectorals si ell pot aspirar a la presidència de la Generalitat. En aquest sentit, Illa només situa a Vox i Aliança Catalana com a línies vermelles. A partir d'aquí, concreta que el seu full de ruta per pactar s'estructurarà en tres criteris: "Estabilitat, situar els serveis públics com a primera prioritat i un plantejament socialdemòcrata de generació de prosperitat". En tot cas, considera que un escenari de repetició electoral seria "un cert fracàs" i sosté que el seu partit "no hi jugarà".

Davant el cas que Salvador Illa sigui president de la Generalitat, qui lidera la planxa electoral del PSC situa un decret per combatre la sequera de 3.500 milions d'euros i l'impuls d'un comissionat de l'autogovern per fer una auditoria als serveis públics com les dues primeres mesures a impulsar des de Palau. En matèria de finançament, el primer secretari socialista aposta per la creació d'un consorci tributari entre la hisenda espanyola i la catalana, combatre el dúmping fiscal entre comunitats i millorar l'infraexecució pressupostària de l'Estat en inversions a Catalunya.

▶️ Recupera aquí l'entrevista íntegra:

 

Recupera aquí l'entrevista íntegra a Salvador Illa | VÍDEO

Desenes d’anys fent acudits dolents sobre dones que condueixen malament. Milions d’homes movent el cap amb condescendència en comprovar que una dona condueix el cotxe que ha fet la maniobra que no els agrada. Milers de mems sobre la mala traça de les senyores per aparcar. Etcètera. Doncs resulta que aquest tret gairebé fet cultura —les dones condueixen malament— no és només mentida, sinó que el Servei Català de Trànsit ha decidit proposar les conductores com a model a seguir en les noves campanyes de seguretat en la carretera, etcètera. És el tema que obre la portada d’El Periódico i també aquest Quioscos & Pantalles, que s’il·lustra amb Thelma i Louise, Geena Davis i Susan Sarandon, les conductores més famoses de la història del cinema.

En un to més seriós, aquesta notícia ha d'alegrar els partidaris de l’anomenada política basada en evidències, perquè la decisió de Trànsit es basa en dades conegudes (pdf) que fins ara no havien inspirat cap acció pública: tot i que hi ha menys dones conductores i que elles fan menys quilòmetres, en proporció, provoquen menys accidents, es veuen menys involucrades en incidents de trànsit i reben menys multes. D’altra banda, elles es distreuen més que els homes (consulten més el mòbil i el navegador que ells), i també s'obliden més de renovar la ITV. Per paga, El Periódico afegeix que la sinistralitat entre homes és tres cops més elevada. Corol·lari: condueix com una dona, si us plau.

Les portades de Barcelona estan entusiasmades aquest dissabte amb la sortida a borsa del 25% del capital de la multinacional catalana Puig, propietària de marques de perfums com Nina Ricci o Carolina Herrera, entre altres. Hi havia molta expectativa i finalment el valor ha quedat gairebé al mateix preu de llançament, que Déu n’hi do. Els Puig retenen el 71,7% del capital i més del 90% dels drets polítics, que són els que manen. És la sortida a borsa més notable de l’any arreu del món —i feta a Barcelona—. L’Ara i La Vanguardia publiquen la foto de Marc Puig tocant la campaneta de la Borsa, etcètera. La resta dona peces petites de respecte. A les portades de Madrid, en canvi, Puig no fa ni fred ni calor, potser perquè el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha fet enfadar al sector dels braus (“la tauromàquia”, en diuen els pedants). A Catalunya és una pràctica prohibida fa molts anys, així que no cal dir-ne res més.

Crida l’atenció que cap portada reculli, ni que sigui petit, la relliscada del president de la UGT Catalunya, membre del comitè europeu i mundial de Volkswagen, i candidat del PSC al Parlament (és l’últim de la llista per Barcelona). Matías Carnero ha fet befa i ha menyspreat l’exili de Carles Puigdemont: “Plorat se'n va anar ell al maleter, i no sé si cagat o pixat, però se'n va anar fins a Brussel·les”, ha dit en un míting, en to pinxet, entre altres boles i grolleries. S’ha armat una trifulga notable, amb declaracions, rèpliques i contradeclaracions, que ha acabat amb el president emprenyadíssim, Pere Aragonès preguntant a Salvador Illa si pot controlar els seus, i el PSC demanant disculpes d’aquella manera tan flamenca (“per si algú s’ha sentit ofès”), com volent dir que no cal tenir la pell tan fina.

L’altra notícia que mereixia més sort a les portades és la multa de 900.000 euros que el Govern ha imposat a Renfe per maltractar als consumidors durant l'avaria de l'R2sud a Gavà del maig del 2023. Primer van dir que havia estat un llamp i resulta que era pel pèssim manteniment, etcètera. Segons l'expedient, Renfe ha comès “pràctiques comercials deslleials per acció o per omissió”: alterar els horaris, tancar punts d'atenció al client i informar erròniament. Són infraccions molt greus si es considera la desconfiança que generen entre el públic i el predomini de Renfe en el mercat, segons el Govern. Ni les multes ni la seva publicació no canvien res —almenys fins ara—, però milloren l’estat d’ànim dels usuaris de Renfe, tan soferts. Només per això i per la quantitat de la multa, valia la pena posar-ho en portada.

El Periódico La Vanguardia El Punt Avui Ara El País El Mundo ABC La Razón

 

Portades: Condueix com una dona, si us plau

La campanya de les eleccions a Catalunya 2024 arriba a l'equador. Els partits han organitzat mítings al llarg de la setmana, i els candidats a la presidència de la Generalitat ja han participat en el primer debat. Aquest cap de setmana s'intensificarà la campanya amb grans actes de partit, en què els candidats presentaran les propostes per aconseguir els vots de la ciutadania el pròxim 12 de maig. Al llarg de la pròxima setmana se celebraran nous debats i es publicaran noves enquestes que mesuraran l'estat d'opinió del país. Segueix en directe a ElNacional.cat l'última hora dels candidats, les enquestes i els actes de campanya per al 12-M. 

• 🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: Dates, calendari, vot per correu i possibles candidats
• 👥 Candidats a les eleccions de Catalunya 2024: llista completa
• 📄 Llistes electorals a les eleccions de Catalunya 2024: partits i candidats
• 📄 Com demanar el vot per correu a les eleccions a Catalunya 2024? Dates i terminis
• 📊 Enquestes eleccions de Catalunya 2024: qui guanyarà el 12 de maig? Així van els sondejos
• 🗣️ Debats de les eleccions a Catalunya 2024: dates, horaris i candidats participants

Eleccions Catalunya 2024, DIRECTE | Últimes notícies del 3 de maig

Quim Monzó ha fet befa del president d'UGT que ha insultat Carles Puigdemont. "De la mar el mero, de la tierra el Carnero", ha dit l'escriptor a Twitter, fent servir el refranyer espanyol per ridiculitzar Matías Carnero. El refrany ve a dir que el sindicalista i candidat simbòlic del PSC a les eleccions catalanes és el millor del millor entre els socialistes. En el sentit irònic, és clar. Per la seva banda, el candidat, Salvador Illa, és caricaturitzat com "la vacuna contra el llaç groc".

De la mar el mero, de la tierra el Carnero pic.twitter.com/OgJNOQ52Gz

— Quim Monzó (@QuimMonzo) May 3, 2024

El de Monzó és només un dels centenars i centenars de missatges a les xarxes que han atacat Carnero, després de desbarrar aquest divendres contra Puigdemont. El cantautor Lluís Llach ha reaccionat així a la notícia: "Molts collons i poc cervell. Però volen manar". "Pallasso menjagambes", li ha dit un altre, entre totes les imatges de marisc que han proliferat a Twitter per l'ocasió —diuen dels sindicats majoritaris que gaudeixen de les mariscades pagades per la patronal—. "Un altre que pateix per la pagueta" o "El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres" són altres piulades sobre el president d'UGT a Catalunya.

Molts collons i poc cervell. Però volen manar. https://t.co/BBGZHnpY67

— Lluís Llach (@lluis_llach) May 3, 2024

Pallasso menjagambes. https://t.co/UXXAA8O4Fe

— Lluís (@lluiv_) May 3, 2024

Imatge casual d'un sindicalista de la @ugtcatalunya aquesta: 👇 https://t.co/Ugq6MABWY3 pic.twitter.com/ZtkE2grVMB

— 𝕁𝕠𝕒𝕟 𝕄𝕒𝕟𝕖𝕝 #GOI *𝕏 (@Wittgenstein_jm) May 3, 2024

Afiliats. https://t.co/8ExVvPXdOA pic.twitter.com/2jJZHco9Fu

— PUGDMONTRUSMORE (@monterhusmore) May 3, 2024

Què ha dit Carnero per desfermar la fúria de les xarxes socials? "L'altre dia el sentia dir que el president Pedro Sánchez ha de venir plorat de casa i que això és una indecència. Plorat se'n va anar ell al maleter, i no sé si cagat o pixat, però se'n va anar fins a Brussel·les", ha desbarrat. Tot, en un acte del PSC ple d'assistents que han rigut i aplaudit la mentida —ja que Puigdemont mai no es va posar al maleter de cap cotxe per exiliar-se.

Després de les crítiques, els socialistes han sortit a demanar disculpes "a qui s'hagi pogut sentir ofès". Tanmateix, la cap de campanya del PSC i viceprimera secretària del partit, Lluïsa Moret, ha puntualitzat que es tracta d'un fet "puntual i aïllat". Per la seva banda, des d'UGT han guardat silenci durant tot el divendres.

Quim Monzó fa befa del president d'UGT que insulta Puigdemont: "De la mar el mero..."

Junts ha castigat aquest divendres a Argelers el PSC, hores després que durant un acte electoral socialista el president d'UGT a Catalunya, Matías Carnero, ha fet befa de l'exili de Carles Puigdemont, assegurant que va marxar a Brussel·les en un maleter i que ho va fer "plorat" però no se sap si també "cagat i pixat". Puigdemont ha titllat d'hipocresia i cinisme que després que el PSOE ha demanat regeneració democràtica, el PSC utilitzi les clavegueres de l'Estat i la "fabulació" de la policia patriòtica sobre la seva sortida d'Espanya per atacar-lo, i ho ha atribuït al nerviosisme dels socialistes veient la mobilització de Junts i a l'intent de traslladar a Catalunya l'estratègia de la política espanyola.

"Davant aquest intent d'espanyolització per damunt seves possibilitats, hem d’establir una línia de defensa, i hem de construir un mur, que se'l trobin el dia 12. Veuran com tot això que intenten humiliar i ridiculitzar s’alçarà aquell dia com un mur sòlid, molt ferm, molt transversal, en defensa no d'un partit polític, no d'una persona, en defensa de Catalunya", ha reclamat.

Puigdemont ha cridat a aturar el que descriu als seus mítings com l'intent del candidat socialista d'"abaixar la persiana" a Catalunya i donar les claus del país a la Moncloa, perquè "aquest és el propòsit real", segons Puigdemont. "Ja n’hi ha prou parlar català! Què és això de dir Lleida. Franco ja deia Lérida i bé que li va funcionar, li va durar 40 anys", ha ironitzat en referència a l'espanyolització dels noms de Lleida i el Baix Llobregat que ha protagonitza Illa els darrers dies.

No em doblegaran

"Avui s'han passat de frenada i han ensenyat la cara que ens espera si el senyor Illa és governador civ..., perdó, president de la Generalitat de Catalunya, i em preocupa això", ha avisat amb ironia, denunciant un cop més l'intent d'espanyolitzar la campanya quan, en realitat, no hi ha cap possibilitat d'una victòria de PP i Vox a Catalunya. "Volen que entrem en el fang, que us despisteu. Us volen espantar dient que aquestes eleccions van de la Moncloa", ha reblat.

El candidat del Junts ha retret que amb les declaracions de Carnero, el PSC practica "la mateixa estratègia que fa 24 hores el seu cap va denunciar", però ha advertit que té la pell molt dura i no el doblegaran. "Porto sis anys i mig en una pista americana entrenant-me per tot això i els porto molts anys d'avantatge", ha assegurat.

El fang de Vox

També el número 5 per Barcelona, Albert Batet, ha carregat contra les declaracions de Carnero. "No havia vist mai en política catalana en un míting, insultar, humiliar un president de la Generalitat, en un acte on ha intervingut el candidat del PSC, l'han aplaudit i el candidat Illa s'hi ha abraçat", ha relatat, assegurant que faltant el respecte a Puigdemont han faltat el respecte a molts catalans i catalanes. 

Per Batet, "aquest és el PSC de debò, ha sortit el PSC de debò, aquest és el Salvador Illa de debò", a més de recordar també l'espanyolització que el candidat ha fet de Lleida o el Baix Llobregat, per assegurar que representa la Catalunya amb ñ. "El que es manifesta amb Vox", ha reblat:  "Avui el PSC són els dignes successors de Cs i Illa, successor de Rivera i Arrimadas".

Puigdemont fustiga el PSC pels insults contra ell i crida a aixecar "un mur" el 12-M per frenar Illa

A la samarreta que portava posada Marta Vilalta sota la seva americana vermella s'hi podia llegir un missatge clar i que resumia l'acte que aquest divendres ha celebrat Esquerra Republicana: "Es diu Lleida". Un missatge ras i curt que pot semblar molt evident però que després de la pífia de Salvador Illa, que va anomenar la ciutat Lérida, la candidata dels republicans per aquesta demarcació ha cregut convenient recordar. "Bona tarda des de Lleida!", ha exclamat la portaveu republicana al Parlament, unes paraules que ha repetit dos cops perquè "quedi clar". Abans d'ella, els candidats Montse Berés i Marc Martínez també han bromejat amb el que Illa ha descrit com un lapsus fruit del cansament, però el més contundent de tots ha estat Pere Aragonès. 

🔴 Eleccions Catalunya 2024, DIRECTE | Enquestes, candidats, vot per correu i última hora del 12-M
 

Lérida, Bajo Llobregat... el Segriano? 

El president i candidat a la reelecció ha trigat a fer referència a Illa, abans ha repassat tot el que el Govern que ell mateix ha presidit ha fet per les comarques de Lleida, el Pirineu i l'Aran en els últims tres anys, però quan hi ha entrat, ho ha fet amb tot. Després de remarcar la importància que ha tingut la llengua pel seu executiu i assegurant que aquesta és el que "ens defineix com a poble", ha alertat que no tothom ho veu amb els mateixos ulls: "Fa massa dies que veiem com Salvador Illa menysté la llengua. Va començar dient Lérida, ahir va dir-li Bajo Llobregat al Baix Llobregat i com torni a venir per aquí ens parlarà del Segriano. Anem-nos preparant".

En el mateix sentit, ha lamentat que Illa deixa de banda la llengua catalana als actes electorals -alguns, com a L'Hospitalet, els ha fet íntegrament en castellà- i que hagin decidit abraçar el programa lingüístic de Cs a les escoles, deixant de banda la immersió i apostant pel trilingüisme: "Salvador Illa no pot ser president, necessitem un president que defensi la llengua catalana sempre, davant de tothom i arreu dels Països Catalans”. "Amb Salvador Illa el català perilla", ha insistit Aragonès fent servir un lema que va utilitzar el primer dia de campanya Laura Vilagrà i que ja és un habitual als mítings del partit per aquest 12 de maig. Dirigint-se directament al socialista, a qui aquest migdia ha reclamat que censuri les "paraules insultants" del president d'UGT contra Puigdemont, cosa que encara no ha fet, Aragonès ha assegurat que abraçant el trilingüisme de Cs, correrà el mateix destí que la seva exlíder: "Proposa el mateix que Inés Arrimadas, parla com Inés Arrimadas i serà cap de l’oposició com Inés Arrimadas", ha exclamat entre aplaudiments del públic.

Protestes dels funcionaris de presons 

En aquest míting a Lleida, els funcionaris de les presons també han tingut un moment de protagonisme, quan les seves protestes han tornat a interrompre a Oriol Junqueras durant la seva intervenció, a crit de "Tots som Núria", la treballadora de Mas d'Enric que va morir assassinada a mitjans de març. Com ja va fer aquest dijous des de Reus, Junqueras ha assegurat que si els "jutges del Tribunal Suprem" no el van fer callar tampoc ho farien ells. Durant la resta d'intervencions els funcionaris, que reclamen millores en la seguretat dels seus llocs de treball, han continuat protestant, mentre Junqueras ha repassat els 93 anys d'història i ha tingut present a les persones nouvingudes en els últims anys a Catalunya: "A tots ells també els acollim amb una abraçada i els demanem que lluitin per la causa de la justícia i la llibertat com han fet en el seu país d'origen". 

 

Marta Rovira, que ha intervingut a través d'un vídeo des de l'exili, ha demanat als treballadors del camp de les comarques de Lleida que votin a Esquerra Republicana per ser l'únic partit que els defensa tant a Catalunya com al Parlament Europeu: "No s’hi val aquí dir una cosa i a Europa fer-ne una altra. No s’hi val a mentir ni enganyar. Aquells que a Europa voten a favor dels tractats de lliure comerç no poden guanyar a les terres de Lleida”, ha exclamat. 

ERC burxa des de Lleida en les pífies d'Illa amb el català per desautoritzar-lo: "No pot ser president"

El candidat del PSC a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig, Salvador Illa, ha criticat aquest divendres al vespre la política de "foc creuat" i "vetos" perquè, a parer seu, està "afectant l'ambient democràtic". En aquest sentit, en un acte a La Fact Cultural de Terrassa amb 400 persones, el presidenciable socialista ha postulat el seu projecte polític com "el partit del vot". "No som els del veto, som els del vot. Vetar impedeix un Govern, el vot el tria. El veto és el bloqueig, el vot és el Govern. Vetar és bloquejar, votar és governar. I seré molt clar: ni vetos, ni bloqueig; vots i Govern", ha afirmat.

🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, candidats i tota la informació
 

Durant el míting a la ciutat del Vallès Occidental, Salvador Illa no s'ha referit als insults que Matías Carnero, president d'UGT a Catalunya i qui tanca la llista del PSC per Barcelona, ha dirigit contra el president a l'exili, Carles Puigdemont. Minuts abans de l'acte sí que ho ha fet Lluïsa Moret, la cap de campanya dels socialistes, que ha demanat disculpes "a qui s'hagi pogut sentir ofès" per aquestes declaracions, tot i que ha volgut destacar que es tracta d'un fet "aïllat i puntual". Illa s'ha centrat a parlar de la "dècada perduda" i ha carregat contra Junts per Catalunya i Esquerra Republicana: "Fan com si no haguessin estat al Govern i no han pres cap decisió". En aquest sentit, ha assenyalat que "amb un cartellet ja s'arruguen", en referència a la decisió sobre ampliar l'aeroport del Prat.

 

"No és que Catalunya hagi estat mal governada, és que no ha estat governada"

Per tot plegat, Salvador Illa també s'ha volgut referir a unes declaracions del candidat del PP, Alejandro Fernández, en què apuntava que "Catalunya està en decadència": "No és cert. Catalunya té energia, té iniciativa. No és que hagi estat mal governada, és que no ha estat governada aquests darrers 10 anys". En aquest context, Illa ha insistit en "obrir una nova etapa" per "fer la tercera gran transformació" al país que posi els serveis públics com a primera prioritat: "Ha de servir per seguir generant prosperitat i cohesionar socialment i territorialment el país".

Salvador Illa, acompanyat d'Eva Candela i Pol Gibert a Terrassa / Foto: Miquel Muñoz.

Paral·lelament, ha advocat per una actitud de "col·laboració i no de confrontació" amb el govern espanyol i implicar-se en l'"Espanya plural i diversa". Segons el primer secretari dels socialistes catalans, la "confrontació ha portat paràlisi i molta queixa". Amb tot, ha exposat que "col·laborar no vol dir no tenir ambició o no dir prou, per aquí no passem". "Farem que l'autogovern torni a tenir polítiques excel·lents i tornarem a rebre gent de la resta d'Espanya i d'Europa perquè vegin com fem aquestes polítiques", ha asseverat.

Salvador Illa critica l'obstaculització en política: "Ni vetos ni bloqueig, vots i Govern"

El candidat del Partit Popular a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig, Alejandro Fernández, ha arribat a l’equador de la campanya electoral sense gaires novetats discursives, però en certa manera ha ampliat el focus en un acte a Mataró en que ha tornat a repetir els seus atacs a Salvador Illa i Pedro Sánchez i també a Carles Puigdemont, però on també ha fet aparèixer Pablo Iglesias en una llarga diatriba contra el que el PP considera populisme. A l’acte també hi han participat Dolors Montserrat, candidata a les europees del 9 de juny i el president del partit,  Alberto Núñez Feijóo, que continua veient Catalunya com un trampolí per a la Moncloa.

➡️ Alejandro Fernández: “Estic d'acord amb el que va fer Daniel Sirera, però els escenaris són diferents”

Fernández, que els darrers dies ha intensificat els seus atacs a Salvador Illa conscient que si ha de gratar vots per algun lloc és precisament a l’entorn del socialisme, ha assenyalat que Illa, al que sempre acompanya amb la crossa “ni una mala paraula, ni una bona acció”, s’ha dedicat, “sota una aurèola de suposada moderació, a blanquejar i ressuscitar el separatisme”. Després de recordar que en les eleccions espanyoles de juliol del 2023, el PP va superar en vots Junts i ERC, ha apuntat que “quan es donava per liquidat el procés, Sánchez i Illa els han ressuscitat”. Per tot plegat, ha definit els líders del socialisme espanyol i català com a “bombers piròmans”.

 

Així mateix, Fernández ha carregat contra el populisme, una definició política de la qual exclou el mateix PP, per assenyalar que aquest “destrueix tot el que toca”. “El primer populista va ser Pablo Iglesias i els seus nois i semblaven invencibles però no se'ls ha de tenir por, i al final la casta eren ells i els vam enviar a casa”, ha afirmat el candidat del PP, per assegurar a continuació que “els següents populistes són Puigdemont i els seus nois, ho vam veure els dies 6 i 7 de setembre amb les anomenades lleis de transitorietat en un ple on Puigdemont es convertia en cabdill plenipotenciari”. Finalment, Fernández ha assenyalat que “Sánchez s’ha convertit ja en manera descarada en populista, a imatge i semblança de Puigdemont”.

Per la seva banda, la candidata del PP a les eleccions europees, Dolors Montserrat, ha assegurat que el PP serà “el fre del nacionalisme a Europa”, i ha assenyalat que “enlloc està escrit que el Partit popular no pugui governar Catalunya”, a més d’afegir que “els catalans farem possible que Feijóo sigui president d’Espanya i Alejandro, president de Catalunya”. Al seu torn, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat des de Mataró que “el vot al PP val per dos, perquè és el que més incomoda l'independentisme i el sanchisme” i potser amb la intenció de moderar el seu argument identitari sobre Dolors Montserrat, ha afirmat que se sentia “molt orgullós de dos catalans”, en referència a Fernández, “una veu ferma i determinant que no s’acoquina, que representa un projecte no separatista i no socialista” i a Montserrat, “que no té por a la veritat i denuncia a Europa les mentides de l’independentisme i el sanchisme”.  "Al matí t'abraça, a la tarda t'empeny i a la nit t'insulta", ha afegit Feijóo sobre Illa.

Alejandro Fernández acusa Salvador Illa i Pedro Sánchez de "ressuscitar el separatisme"