L'exalcaldessa Ada Colau i l'exdiputat al Congrés Jaume Asens s'han vist obligats a tornar aquest divendres a Barcelona des de Turquia després dels entrebancs perquè salpi la Flotilla de la Llibertat, la missió per portar 5.500 tones d'ajut humanitari a bord de tres vaixells a Palestina, ha informat l'agència ACN. En declaracions als mitjans des d’Istanbul, Colau ha denunciat que hi ha hagut “pressions a diferents governs” per part d'Israel per impedir que la Flotilla salpés i ha afegit que els seus membres continuen “absolutament compromesos” amb la missió. “No desistirem fins que puguem sortir rumb a Gaza amb l’ajuda humanitària per trencar el bloqueig, exigir l’alto el foc immediat i el final del genocidi”, ha remarcat l'exalcaldessa de Barcelona. Davant la impossibilitat de fer el viatge, Colau i Asens han decidit tornar a l'estat espanyol i esperar-se aquí. 

Colau ha lamentat que la Flotilla ho tenia “tot a punt” i complia “tots els requisits tècnics” però que s’han trobat amb “nous obstacles” que han “obligat a posposar la sortida”, després que Israel hagi “fet pressions a tots els nivells” i hagi “amenaçat a través dels mitjans de comunicació d’atacar la missió”, ha denunciat. L’exalcaldessa de Barcelona ha refermat el compromís amb la Flotilla, però ha explicat que, com a càrrecs electes tenen obligacions i responsabilitats, i que per això han decidit esperar des de l’estat espanyol el moment de reprendre la missió. “Estarem llestes. En el moment en què es puguin superar les pressions i hi hagi els permisos per sortir des del port sigui, allà serem”, ha assegurat.

Colau ha fet aquestes declaracions acompanyada per Martina Velarde (Podemos), Nico Sguiglia (Con Málaga) i Nerea Fernández (IU), a més d'Asens, abans de retornar a l’estat espanyol. La candidata de Comuns Sumar a presidenta de la Generalitat, Jéssica Albiach, havia exposat que anit els van avisar "d'un nou endarreriment" per salpar cap al port de Gaza. Albiach ha destacat que la missió és "importantíssima i clau per a les persones de Palestina" i ha afegit que Colau i Asens han mostrat amb la Flotilla "un clar compromís amb els drets humans" davant el "genocidi i massacre" a Gaza.

2.000 signatures de suport

La Flotilla de la Llibertat havia recollit més de 2.000 signatures de suport. La flota tenia previst partir aquest divendres 26 d'abril des d'un port turc amb centenars d'activistes de 40 països a bord. El manifest de suport a la iniciativa compta amb les signatures de personalitats de la cultura com els cineastes Julio Medem i Rodrigo Sorogoyen, els actors Antonio de la Torre, María Botto o Natalie Poza o els músics Residente o Samantha Hudson. El text denuncia les "pressions polítiques i les amenaces militars" que "intenten impedir" la sortida de la flotilla cap a Gaza.

 

Frustren la missió de la Flotilla per la Llibertat, Ada Colau es queda a terra i gira cua

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha acordat demanar al govern de l'Estat que traslladi la prefectura de la Policia Nacional espanyola de l'edifici de Via Laietana per convertir l'espai en un centre de memòria democràtica. El govern socialista de l'alcalde Jaume Collboni s'ha abstingut en la votació de dues proposicions en aquest sentit que han presentat la Barcelona en Comú d'Ada Colau i ERC i que han estat aprovades per una àmplia majoria (25 de 41) amb els vots d'aquests grups i els de TriasxBarcelona-Junts. Per la seva banda, els quatre regidors del PP i els dos de Vox han votat en contra.

El tinent d'alcalde Albert Batlle ha justificat l'abstenció del grup socialista en què no aporten "cap novetat substancial" i que el moment per al canvi d'ús de l'edifici no té per què ser "immediat". Així, a proposta de BComú el ple de Barcelona insta el govern central a fixar una data per formalitzar la declaració de la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana com a espai de memòria i a transferir el seu fons documental. A proposta d'ERC, el ple municipal demana al govern espanyol desafectar l'edifici de la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana i transferir la titularitat de l'edifici i els seus fons documentals per convertir-ho en un centre de memòria i documentació sobre la repressió franquista.

Batlle sosté que el centre de memòria ha de ser "compatible" amb l'actual ús policial

Batlle ha defensat aquest divendres al plenari que la prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana es converteixi en un centre de memòria, però ha dit que això ha de ser "compatible" amb els actuals usos policials "sense perjudici" que la policia pugui buscar una altra ubicació i traslladar-se a unes instal·lacions "més modernes i adaptades" a les seves competències "quan arribi el moment", no de forma immediata. Batlle ho ha dit durant el debat de dues proposicions de BComú i ERC que demanen desafectar la prefectura, és a dir, que deixi de tenir usos policials, i convertir-lo en un centre de memòria.

El regidor dels comuns Marc Serra ha demanat al govern socialista si assumiran que cal buscar una nova ubicació per a la Policia Nacional. "Desafectar l'edifici de la Via Laietana és la primera passa per començar a reparar el dany causat pel règim franquista", ha dit Serra, que ha demanat treballar de forma "seriosa i sensible". "No es pot jugar amb la sensibilitat de les persones represaliades", ha afegit. El regidor ha reclamat que es reculli la "voluntat majoritària" i s'entomi el diàleg amb els ministeris corresponents i es construeixi el projecte memorial. "Tenen l'oportunitat d'actuar, no ho desaprofitin", ha conclòs. D'altra banda, ha replicat a Batlle que no veu "coherent" que es vegi compatible convertir l'edifici en un centre de memòria i alhora mantenir-hi els usos policials.

La comissaria de Via Laietana serà un espai de memòria, però la comissaria continuarà

El passat 17 d'abril ja es va conèixer que la comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP) de Via Laietana a Barcelona, lloc de tortures i repressió contra la dissidència política durant la dictadura franquista, serà designada espai de memòria, seguint els preceptes de la llei estatal de Memòria Democràtica. Ho va anunciar el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, en una trobada amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. La declaració de la comissària de Via Laietana com a espai de memòria, una antiga reivindicació de partits i entitats socials i cíviques, "no comporta un canvi en l'ús de l'edifici", que depèn del Ministeri de l'Interior, segons va informar Torres.
 

Barcelona demanarà a la Moncloa el trasllat de la comissaria de Via Laietana, amb l'abstenció del PSC

"Benvinguts al club!", així ha reaccionat el president de la Generalitat i candidat d'ERC a les eleccions del 12-M quan ha estat preguntat per la proposta de cancel·lar el deute amb l'Estat per negociar els pressupostos de l'Estat que ha fet des d'Argelers aquest matí Carles Puigdemont, candidat de Junts. "Ens deien que s'havia de confrontar i ara negocien, vam defensar el finançament singular i ens van dir que era partidista. Sis setmanes després, passa a ser la seva proposta estrella. Em sembla bé que es vulgui cancel·lar el deute amb l'Estat, perquè aquest és el gran acord que va aconseguir Esquerra", en referència al pacte amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez el passat mes de novembre.

"Esperaré a veure d'aquí a sis hores quines propostes més assumeixen", ha ironitzat el president des de Montjuïc amb les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch de fons en un acte per presentar la seva proposta de referèndum. "Això demostra que el veritable lideratge l'estem exercint des d'Esquerra Republicana", ha resolt Aragonès. 

A l'acte d'aquest dijous al vespre que donava el tret de sortida de la campanya, Gabriel Rufián va aprofitar la seva intervenció per demanar a tots els independentistes que se centressin més a explicar el "perquè" volen ser un estat independent i deixar de banda el "com" fer-ho. El seu partit, però, ha començat el primer dia de campanya explicant la seva proposta de referèndum, que han posat com a línia vermella per arribar a acords després de les eleccions, juntament amb el finançament singular i la defensa de la llengua catalana. "Aspirem a liderar i arrossegar tothom a favor d'aquests tres objectius que són compartits per una immensitat dels ciutadans de Catalunya", ha resolt Aragonès que ha estat acompanyat de Laura Vilagrà, vicepresidenta i número 2 del partit, Alba Vergés i Josep Maria Jové, entre d'altres. 

L'1-O com a punt de partida d'un nou referèndum

"El país necessita un referèndum i nosaltres el farem possible", ha insistit el president, que a principis d'abril ja va presentar la seva proposta, inclosa la pregunta: "Voleu que Catalunya sigui un estat independent?". Aquest divendres ha tret pit d'haver anat acumulant suport internacional en la passada legislatura, dimecres es va reunir amb la presidenta d'Irlanda del Nord, i ha assenyalat com a imprescindible comptar "amb una força social interna i el suport de la ciutadania organitzada". Vilagrà ha fixat com a punt de partida el referèndum de l'1-O, on, segons la número 2, va quedar "demostrada la capacitat organitzativa del poble i de les institucions", mentre que davant el rebuig del govern espanyol a aquesta consulta acordada la vicepresidenta ha volgut fer memòria posant en valor les fites del seu partit fins ara en la negociació: reconeixement del conflicte polític, indults, reforma del delicte de sedició i finalment l'amnistia. 

 

Aragonès retreu a Junts i Puigdemont que imitin les propostes d'ERC després d'haver-les menystingut

Traient pit. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha visitat aquest divendres les instal·lacions de la factoria d'Alstom a Santa Perpètua de Mogoda, on s'estan fabricant els nous trens Coradia Max pensats per a substituir de manera progressiva les unitats que actualment circulen a les línies de Rodalies. La cita l'ha aprofitada el membre del govern espanyol per fotografiar-se amb la primera unitat de la gamma, que es preveu que entri en funcionament l'any que ve, tant a Rodalies com a les altres línies que actualment opera Renfe arreu de l'Estat. Tot plegat, en plena crisi de reputació que està patint l'operadora a Catalunya per les continuades incidències i retards que han de patir diàriament milers d'usuaris.

De fet, al llarg del 2022 va registrar-se la brutal estadística de 284 dies amb alguna incidència greu a les vies, cosa que suposaria que en 4 de cada 5 dies de l'any va haver-hi problemes en un o diversos punts de la xarxa. No només això, sinó que aquell any va haver-hi un total de 17.667 trens de Rodalies afectats per retards, provocant una pèrdua de temps i un inconvenient greu per a milions de passatgers. Just aquest divendres s'ha fet pública la notícia de l'Alèxia Amat, una tarragonina que ha anat acumulant problemes amb els trens fins al punt que ha acabat perdent la feina per arribar-hi tard massa cops.

Els nous trens, en fase de prova

Els nous trens tenen sis vagons, dos dels quals de doble pis, i tenen capacitat per acollir uns 900 passatgers. Són d'alta capacitat perquè poden dur més passatgers per hora que els que actualment hi ha en funcionament al gruix de la xarxa ferroviària catalana i estatal. D'aquesta manera, el govern espanyol confia poder millorar l'eficiència del servei de Rodalies. "Els trens tenen sis cotxes i fan una llargada de 100 metres en total, amb 12 portes per cada costat que són més amples i permeten fer un canvi dels passatgers que entren i els que surten de forma més eficient i ràpida", ha detallat el responsable del projecte, Miguel Ángel Martín. Els nous trens estan preparats per circular en doble composició, de manera que en hora punta es preveuen capacitats de fins a 1.800 persones, i es preveu més espai per a bicicletes i cotxets infantils, endolls USB i connexió wifi.

Els nous trens de Rodalies / Foto: ACN

Aquest és l'encàrrec més gran que ha fet mai Renfe, amb 201 trens, 101 dels quals es destinaran al servei ferroviari de Catalunya. Ara, la factoria d'Alstom es prepara per iniciar les proves dels nous trens. La previsió de l'empresa és que durant tot el 2024 els trens puguin superar el procés de proves i homologació. "El procés de proves és complex, primer s'han de fer al centre industrial i després es trasllada a les vies per completar els assajos dinàmics", ha destacat Martín. Si es manté el calendari, els càlculs situen l'any 2025 per l'entrada en funcionament dels primers combois, que es preveu que puguin lliurar-se amb una dinàmica mitjana d'entre tres i quatre unitats mensuals.

El govern espanyol exhibeix trens nous de Rodalies en plena crisi de reputació per les incidències

Junts ha presentat aquest migdia les 100 primeres mesures que planteja posar en marxa al Govern si aconsegueix investir el seu candidat, Carles Puigdemont. Després de denunciar la paràlisi en què es troba Catalunya, Puigdemont ha anunciat que el seu partit proposa en els primers 100 dies 100 mesures per reactivar el país, per fer el que ha descrit com "un reset" o una refundació. Entre les mesures que planteja Junts hi ha la modificació de la LOFCA (llei orgànica de finançament de les Comunitats Autònomes) perquè es reconegui la singularitat de Catalunya i es faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aquesta serà una condició, ha assegurat, per a l'aprovació dels pressupostos de l'Estat. Així mateix, proposa una revisió de la cistella d'impostos per la reducció i supressió "si s'escau" dels tributs. "Els únics que podem collar el govern espanyol som nosaltres", ha assegurat.

En una roda de premsa des d'Argelers, acompanyat de membres de la seva candidatura, Puigdemont ha explicat que el seu programa és resultat d'escoltar els diferents sectors i de constatar la paralització i la situació de fragilitat que pateix Catalunya, per la qual cosa ha advertit que "cal reactivar el país". El candidat ha parlat de fer un "reset", un nou impuls o recomençament, fins i tot en alguns casos ha parlat d'un procés de refundació, que s'ha de basar en una "fermesa" davant del govern de Madrid, que tregui "el màxim profit" o "espremi" el pes dels diputats independentistes a Madrid. "Nosaltres no tenim un idil·li amb el PSOE, no ens hem enamorat de l'esquerra. Nosaltres tenim voluntat de servir Catalunya. Anem a Madrid a fer servir la poca o molta capacitat política que tinguem al servei dels interessos de Catalunya", ha advertit.

 

El primer capítol d'aquestes 100 mesures aborda la necessitat d'un impuls econòmic. A més de la proposta sobre finançament, Junts es proposa elaborar una proposta de cancel·lació del deute públic de la Generalitat en mans de l'Estat a compte de les inversions pressupostades i no executades, i establir un mecanisme anual de compensació per a futurs exercicis. "L'Estat deixa de pagar? Nosaltres deixarem de pagar", ha reblat Puigdemont que ha advertit que els catalans pagaran els impostos que toqui, perquè la seva proposta no és un model de dúmping fiscal. Així mateix, planteja exigir a l'Estat el 19% dels fons Next Generation, amb efectes retroactius. Puigdemont ha retret que alguns impostos generen més deute del que recapten i ha apostat per un paquet d'estímul econòmic amb "mesures fiscals que incentivin la inversió i el consum".

Discriminació lingüística

En el capítol de llengua i cultura, ha expressat la preocupació per la reculada del català, ha garantit que el Govern farà front a l'ofensiva judicial contra l'escola en català i ha anunciat que la Generalitat es personarà als processos de discriminació lingüística. "No serem passius. Anirem a totes i defensarem el model d'immersió lingüística i l'ensenyament en català. S'ha acabat la impunitat d'aquella gent que viola drets lingüístics. Actuarem al costat de les víctimes", ha assegurat el candidat, que ha advertit que "la Generalitat no pot mirar a un altre costat perquè li incomodi".

En aquest capítol defensa que el personal del sector públic faci servir el català en la seva relació amb la ciutadania i disposi dels certificats C1 i C2. De fet, l'administració pública ocupa un capítol específic d'aquestes primeres cent mesures, atès que Junts proposa facilitar la relació amb els ciutadans i reformar l'administració.

El Prat

En el capítol d'infraestructures, reclama el traspàs i gestió de les infraestructures d'interès general, aeroports, xarxa viària i xarxa ferroviària. En relació amb aquesta darrera, ha advertit que "hi ha gent en aquests moments que està sent acomiadada de l'empresa pels retards dels trens"; mentre que pel que fa a l'aeroport del Prat, ha retret que no té les condicions que Catalunya necessita, i cal buscar una solució, que hauran de plantejar els millors experts, davant la qual, com a president, no mirarà a una altra banda. "No podem esperar més temps, l'aeroport del Prat s'està quedant enrere. Hi ha qui el vol convertir en una pista més de Barajas", ha advertit.

Les cent primeres mesures inclouen també propostes dirigides a la pagesia, a la cohesió territorial i a l'equilibri demogràfic. 

Puigdemont exigeix la cessió del 100% dels tributs com a condició per votar els pressupostos de l'Estat

Ciutadans, a la desesperada. El candidat de la formació el 12-M, Carlos Carrizosa, s'ha desplaçat aquest divendres fins a Argelers, a la Catalunya del Nord, en el primer dia de campanya de cara a les eleccions catalanes. L'indret triat no és casual, sinó que és precisament on es troba el candidat de Junts, Carles Puigdemont, per gestionar la seva pròpia campanya i dur a terme rodes de premsa i actes electorals. I és ell qui ha estat la diana dels atacs de Cs, ja que la visita llampec de Carrizosa —la compareixença ha durat poc més de cinc minuts— ha cercat un primer cop d'efecte en campanya per mobilitzar el seu electorat, conscient de les dificultats que tindrà per obtenir representació al Parlament, segons apunten les enquestes.

El líder taronja ha aprofitat l'oportunitat per declarar solemnement que Puigdemont no és un exiliat, i en canvi atorgar aquesta etiqueta a aquelles persones que van exiliar-se a la regió durant i després de la Guerra Civil. Des del monòlit en homenatge a les víctimes del camp de concentració d'Argelers, Carrizosa ha denunciat l'"ús il·legítim" de l'exili per part del cap de files de Junts, i ha afirmat que Puigdemont és "un fugat covardment de la justícia" per no haver de respondre de "delictes greus contra la democràcia". El líder de Cs s'ha mostrat "indignat" amb la situació personal i política de Puigdemont i, per contra, ha volgut empatitzar amb les famílies que van patir la persecució política durant la Guerra Civil i el franquisme per l'ús de l'exili que fa l'independentisme.

En aquesta línia, ha reivindicat la memòria dels exiliats del franquisme, fent una crida als seus descendents i familiars a concentrar el vot en Cs i poder aturar la "deriva política" de l'independentisme. Carrizosa ha denunciat que l'apropiació del concepte d'exili és "un insult per als exiliats de veritat". "Ells sí que van patir la pèrdua de llibertats i la persecució. A ells volem retre homenatge. Els esperava la mort a Espanya i van venir aquí per fugir de tot allò", ha etzibat. Carrizosa entén que hi hagi molta gent que també es pugui sentir "molesta" i avisa que l'únic vot útil per "detenir" física i metafòricament Puigdemont és el vot a Cs.

Sánchez esperona Puigdemont

Carrizosa també s'ha referit al president espanyol, Pedro Sánchez, a qui acusa de ser partícip de l'operació de "blanqueig" de l'independentisme. Puigdemont, assegura Carrizosa, "estava acabat políticament i acorralat jurídicament", però ara té una "segona vida política" gràcies a l'amnistia. "Ara el podríem tenir a la presidència de la Generalitat", ha lamentat. El cap de files de la formació taronja defensa que el vot a Cs és el vot contra l'amnistia, però també contra l'amnèsia: "Qui oblida està condemnat a repetir els errors". Carrizosa també s'ha erigit com el candidat de la defensa de "la justícia i l'estat de dret". Catalunya, conclou, ha de "ressorgir" sense l'independentisme després del 12-M.

 

Ciutadans es desplaça fins a Argelers per declarar que Puigdemont no és un exiliat

El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, Perfecto Andrés Ibañez, i la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, han coincidit a reivindicar que cal canviar el sistema de formació i selecció dels jutges a l’Estat espanyol, que no ha variat des de la democràcia: cal desterrar el model memorístic exclusiu actual per una major formació racional i més integrada, amb altres àmbits com la sociologia; que el jutge, a més de jurista, sigui realment garant dels drets fonamentals i “aterrar a la realitat”, en paraules de Giménez-Salinas. Tots dos juristes han intervingut en la jornada L’accés a la judicatura. Previsions normatives i possibilitats de reforma, que ha organitzat el Centre d’estudis Jurídics (CEJFE), aquest divendres.

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha inaugurat la jornada  i  ha advocat per una major coordinació entre l’acadèmia i la judicatura, en un moment actual conflictiu, en què es denuncia  que hi ha lawfare a la judicatura espanyola i amb la darrera polèmica sobre el jutge que ha acceptat la querella contra la dona del president Pedro Sánchez, només basada en retalls de premsa.

Polítics contents amb el sistema

“Espanya no té consciència  del problema que és la justícia opositora, cal més formació racional; Una preparació aïllada genera persones antisocials”, ha manifestat el magistrat Perfecto Andrés Ibañez, fent referència al sistema opositor actual. En ser preguntar per què no es canvia el sistema, i dels perills de polititzar l'actual model opositor, com ara el bloqueig de renovació del Consell General del Poder General (CGPJ), el magistrat emèrit ha estat clar: “El sistema segueix igual perquè surt un tipus de jutge que ja agrada als partits polítics. Saben el que volen”, ha etzibat el jutge i ha criticat  que davant la falta de renovació de l’òrgan de govern dels jutges “hi ha una apatia en la magistratura”.

Per la seva part, Giménez-Salinas  ha explicat que “el sistema de pura memòria ja no es fa en cap dels països d’Europa veïns”, dels quals ha explicat els seus models, basats en  més experiència i formació pràctica. I s’ha preguntat: “¿Per què consta tant canviar aquí?”. Tots dos experts també han destacat que el llenguatge jurídic ha de ser entès per la ciutadania, i que les facultats de Dret també han de millorar la seva formació. L’aposta de tots dos és reduir el temps d’estudi per a  preparar l’oposició a jutge i fer una formació d’uns 4 anys jurídica i integradora, a més de millorar la qualitat dels formadors.

Jutge insegur,  prepotent

En la jornada, el magistrat emèrit del Suprem ha insistit que en l'exercici de la judicatura, cal sempre una motivació jurídica però també fàctica, que  troba a faltar en l'actualitat. I fins i tot, ha revelat que a l'àrea de Disciplina del CGPJ es veuen casos  "d'actituds prepotents preocupants", que ho ha atribuït a "la inseguretat i inadequació del saber" d'alguns jutges.

La majoria dels ponents ha compartit que cal millorar el sistema d'elecció dels jutges, així com la formació a l'escola judicial, malgrat que la majoria d'associacions judicials i òrgans no ho vulguin, ha admès Giménez-Salinas.

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, assisteix a la jornada al CEJFE, aquest divendres. / Foto: Eva Parey

L’espionatge torna

Perfecto Andrés Ibánez té un extens currículum i a Catalunya -assetjada per l’espionatge polític- és de plena actualitat la seva participació en la sentència del Tribunal Suprem que el 2003 va anul·lar les condemnes a 3 anys de presó, dictades per l’Audiència d’Alava, contra els exdirectors del CESID (l’actual CNI) Emilio Alonso Manglano i Javier Calderón per les escoltes il·legals a la seu d’HB a Vitòria, el 1998.

En aquella sentència, Perfecto Andrés va fer un vot particular i va assegurar que calia mantenir la condemna per als exdirectors  i raonava: “En virtut d’un criteri de sentit comú, concorren les millors raons per a entendre que un pla d'aquesta classe, tan rigorosament fora de la llei, i tan carregat de previsibles conseqüències jurídiques i polítiques, no va poder dur-se a terme al marge de la direcció”. Al final, només va ser castigat un agent del CESID. És una situació que ara es discuteix en el cas del CNI i de l’espionatge a l’independentisme català amb el programari Pegasus.

 

Un magistrat del Suprem i la síndica de Greuges: Espanya no és conscient de la falta de formació dels jutges

Junts ha presentat aquest migdia les 100 primeres mesures que planteja posar en marxa al Govern si aconsegueix investir el seu candidat, Carles Puigdemont. Després de denunciar la paràlisi en què es troba Catalunya, Puigdemont ha anunciat que el seu partit proposa en els primers 100 dies 100 mesures per reactivar el país, per fer el que ha descrit com "un resset" o una refundació. Entre les mesures que planteja Junts hi ha la modificació de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) perquè es reconegui la singularitat de Catalunya i es faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aquesta serà una condició, ha assegurat, per a l'aprovació dels pressupostos de l'Estat. Així mateix, proposa una revisió de la cistella d'impostos per la reducció i supressió "si s'escau" dels tributs. "Els únics que podem collar el govern espanyol som nosaltres", ha assegurat.

En una roda de premsa des d'Argelers, acompanyat de membres de la seva candidatura, Puigdemont ha explicat que el seu programa és resultat d'escoltar els diferents sectors i de constatar la paralització i la situació de fragilitat que pateix Catalunya, per la qual cosa ha advertit que "cal reactivar el país". El candidat ha parlat de fer un "resset", un nou impuls o recomençament, fins i tot en alguns casos ha parlat d'un procés de refundació, que s'ha de basar en una "fermesa" davant del govern de Madrid, que tregui "el màxim profit" o "espremi" el pes dels diputats independentistes a Madrid. "Nosaltres no tenim un idil·li amb el PSOE, no ens hem enamorat de l'esquerra. Nosaltres tenim voluntat de servir Catalunya. Anem a Madrid a fer servir la poca o molta capacitat política que tinguem al servei dels interessos de Catalunya", ha advertit.

 

El primer capítol d'aquestes 100 mesures aborda la necessitat d'un impuls econòmic. A més de la proposta sobre finançament, Junts es proposa elaborar una proposta de cancel·lació del deute públic de la Generalitat en mans de l'Estat a compte de les inversions pressupostades i no executades, i establir un mecanisme anual de compensació per a futurs exercicis. "L'Estat deixa de pagar? Nosaltres deixarem de pagar", ha reblat Puigdemont que ha advertit que els catalans pagaran els impostos que toqui, perquè la seva proposta no és un model de dumping fiscal. Així mateix, planteja exigir a l'Estat el 19% dels fons Next Generation, amb efectes retroactius. Puigdemont ha retret que alguns impostos generen més deute del que recapten i ha apostat per un paquet d'estímul econòmic amb "mesures fiscals que incentivin la inversió i el consum".

Discriminació lingüística

En el capítol de llengua i cultura, ha expressat la preocupació per la reculada del català, ha garantit que el Govern farà front a l'ofensiva judicial contra l'escola en català i ha anunciat que la Generalitat es personarà als processos de discriminació lingüística. "No serem passius. Anirem a totes i defensarem el model d'immersió lingüística i l'ensenyament en català. S'ha acabat la impunitat d'aquella gent que viola drets lingüístics. Actuarem al costat de les víctimes", ha assegurat el candidat que ha advertit que "la Generalitat no pot mirar a un altre costat perquè li incomodi".

En aquest capítol defensa que el personal del sector públic utilitzi el català a la seva relació amb la ciutadania i disposi dels certificats C1 i C2. De fet, l'administració pública ocupa un capítol específic d'aquestes primeres cent mesures, atès que Junts proposa facilitar la relació amb els ciutadans i reformar l'administració.

El Prat

En el capítol d'infraestructures, s'ha referit a l'aeroport de El Prat i ha retret que no té les condicions que Catalunya necessita i que cal que sigui gestionat des de Catalunya. Davant d'aquesta situació ha explicat que cal buscar una solució que hauran de plantejar els millors experts i que, com a president, no mirarà a una altra banda. "No podem esperar més temps, l'aeroport de El Prat està quedant enrere. Hi ha qui el vol convertir en una pista més de Barajas", ha advertit.

Les cent primeres mesures inclouen també propostes dirigides a la pagesia, a la cohesió territorial i a l'equilibri demogràfic. 

Puigdemont exigeix la cessió del 100% dels tributs com a condició per votar els pressupostos de l'Estat

42 hores després del terratrèmol polític que ha provocat la carta de Pedro Sánchez anunciant que es planteja dimitir com a president del govern espanyol, el PSOE fa pinya amb ell i ataca el Partit Popular i la querella de Manos Limpias. Aquest divendres diferents dirigents socialistes s’han expressat davant dels mitjans de comunicació per reprovar l’estratègia del PP i aprofundir la dura crítica a la denúncia que ha posat Begoña Gómez en el centre de la diana. El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha acusat el PP de tenir una “falta absoluta d’humanitat” veient que, malgrat les paraules de Sánchez, només ha sabut “endinsar-se en la misèria de la seva estratègia”. Per a ell, la compareixença d’ahir d’Alberto Núñez Feijóo el va retratar com a “masclista” per dir que la dona ha de deixar de treballar per quedar-se a casa i com a “insultador professional” pels qualificatius que va dirigir a Sánchez. “Ni un sol argument, ni una sola reflexió, buit absolut,” ha lamentat López.

 

A més, Patxi López ha fet un al·legat sobre l’amor. Ha afirmat que la decisió de Sánchez és política, però ha subratllat que també passa per un “sentiment profund” del qual “s’ha fet burla”, malgrat que “mou” milions de persones: “Encara que a algú pugui semblar-li cursi o ridícul, l’amor també mou les consciències de la gent, menys a algú que tingui el cor de pedra”. Es referia a Feijóo, a qui també ha definit com a “principal alimentador” de l’estratègia “absolutament orquestrada” per la “dreta política, mediàtica i econòmica que no accepta que governi algú que no sigui dels seus”. En una roda de premsa al Congrés, ha qualificat Manos Limpias i Hazte Oír, que també ha presentat una querella contra Begoña Gómez, d’organitzacions amb “caràcter mafiós i xantatgista”, cosa que s’ha vist “al llarg de la seva carrera”. “Ens val fer acusacions falses sense cap mena de prova ni contrast només amb la intenció de fer mal i canviant l’essència del que és el dret, havent de demostrar la innocència i no l’acusació?”, s’ha preguntat.

El portaveu socialista al Congrés ha reconegut que no ha parlat amb Sánchez, però ha assegurat que des del PSOE estan fent “tot el possible” perquè continuï sent president. El PSOE col·locarà demà una pantalla gegant al carrer Ferraz durant el Comitè Federal perquè les persones que vagin a la concentració en suport a Sánchez puguin seguir les intervencions. Sobre l’impacte de la carta de Sánchez en la campanya electoral del 12-M, fonts socialistes llancen una pregunta: “De què van parlar tots ahir?”. Les mateixes veus assenyalen que Sánchez, “encara que sigui resistent, ha arribat al límit” i no és cap “irresponsable o capritxós”.

Marlaska creu que la querella s’hauria d’haver arxivat perquè “no aporta cap indici”

Avui també ha opinat de la querella Fernando Grande-Marlaska, que durant aquests sis anys a la Moncloa no s’havia pronunciat sobre decisions judicials, però ara s’ha vist “en l’obligació” de parlar. El ministre de l’Interior considera que és “clar i evident” que la denúncia que va presentar Manos Limpias no aporta “cap relat incriminatori ni cap indici” i “se sustenta en mentides i falsedats”. Per això, afirma que “l’única resolució factible” hauria estat el seu “immediat arxivament”, igual que demana la Fiscalia. “El súmmum del súmmum és que la mateixa denunciant reconeix que hi pot haver falsedats i no és la seva responsabilitat”. En una roda de premsa des de la DGT, el ministre Marlaska considera que “s’han passat massa línies vermelles” i ha denunciat que es vulgui “destruir al polític i al seu entorn familiar”.

Bolaños titlla la querella de “ferralla jurídica” i situa una disjuntiva: “Una democràcia tòxica o neta”

Per la seva banda, Félix Bolaños ha assegurat que el PSOE i el govern espanyol no estan en “cap escenari que no sigui que el president continuï amb la seva tasca de president” i ha demanat “respecte” per al “procés de reflexió personal” de Sánchez, que “continua treballant” i necessita “un espai”. Preguntat per la querella de Manos Limpias, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha mantingut la seva “defensa” del Poder Judicial i ha assegurat que “els jutges fan la seva tasca amb independència”. Tanmateix, ha proclamat que la querella de Manos Limpias és una “denúncia falsa”, l’ha catalogat de “falòrnia absoluta” i “ferralla jurídica” i ha considerat que el seu únic objectiu és “intimidar, assetjar i intentar fer malbé la reputació” del president del govern espanyol i de la seva dona.

En una atenció a periodistes, el ministre Bolaños també ha reconegut que li agradaria que hi hagués un “procés de reflexió col·lectiva” en el qual tothom pensés si vol una “democràcia tòxica” o una “democràcia neta”. Així mateix, ha reclamat el fet de poder fer política “sense que hi hagi mentides i caceres cruels per atacar els progressistes”. “La ultradreta actua com un assetjador: primer t’assetja i, quan ho denuncies, t’agredeix més i a sobre intenta presentar-se com la mata”, ha conclòs.

Montero: “Estic concentrada en com ajudem el president a continuar”

Finalment, la número dos del govern espanyol i del PSOE, María Jesús Montero, no s’ha volgut pronunciar sobre l’escenari que s’obriria si Pedro Sánchez dimiteix. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda no es fa “cap plantejament en aquest moment” sobre una possible marxa de Sánchez: “Estic absolutament concentrada, ho han d’entendre, en com entre tots som capaços d’ajudar el president a tenir la fortalesa i l’ànim suficient per poder continuar”. En una entrevista a La Sexta, ha asseverat que cal respectar la “reflexió personal” del president, ha negat que es pugui conèixer el resultat del “veredicte de la seva consciència” i s’ha mostrat confiada que Sánchez comuniqui el dilluns que “té forces per continuar”.

El PSOE carrega contra el PP i contra Manos Limpias a tres dies de la decisió de Pedro Sánchez