'Per què construir és tant car?' Aquest ha estat el títol de la ponència que han ofert Mònica Dalmau i la membre del Col·legi d'Economistes, Beatriz Pintos en el marc de la Jornada sobre l'habitatge d'Andorra. La gerent de l'Acoda ha posat en relleu que la pandèmia va tenir un impacte molt gran en els materials, tenint en compte que l'estoc es va trencar i es van incrementar els preus de les matèries primeres. Mònica Dalmau ha posat el dit a la nafra amb els diferents canvis legislatius que hi ha hagut, fet que "fa difícil la planificació creant un efecte crida i una inseguretat jurídica" Un altre element que ha contribuït a l'encariment, segons ha apuntat és el fet de disposar només d'un abocador al país, com és el del Maià, que només està obert quan fa bon temps, tenint en compte que amb la neu és impossible accedir-hi. "Això suposa augment dels preus del transport de les terres", ha manifestat. La nòmina del personal també ha crescut, concretament "un 25% en els darrers quatre anys". Tot plegat, diu "va generar una alteració en l'execució i en el termini d'entregar les obres". Mònica Dalmau ha posat el dit a la nafra amb els diferents canvis legislatius que hi ha hagut, fet que "fa difícil la planificació creant un efecte crida i una inseguretat jurídica". En aquest sentit, diu que molts promotors han construït per evitar que els terrenys perdessin valor. Tant Dalmau com Pintos han posat sobre la taula algunes propostes per tal de rebaixar el preu de les obres. Una d'elles, segons la gerent de l'Acoda passa per "unes normatives menys rígides i amb més marges". Ha posat l'exemple de la normativa sobre l'eficiència energètica que "és estricta" i això va comportar un impacte important en els constructors. "Cal que obrim la possibilitat que qui faci la inversió pugui decidir el termini perquè sigui rendible" Per la seva part, la membre del Col·legi d'Economistes ha demanat un termini de concessió de les obres més enllà dels 50 anys, tal com marca la Llei de la Contractació Pública. En aquest sentit, ha posat de manifest que "cal que obrim la possibilitat que qui faci la inversió pugui decidir el termini perquè sigui rendible". Finalment, han demanat una major transparència en les dades per poder fer una millor planificació i que les administracions puguin remar en la mateixa direcció.

Normatives menys rígides i concessions més àmplies per poder reduir costos en la construcció

Així ho indiquen des del Servei de Meteorologia, a través dels missatges que han compartit a xarxes socials. Fa dies, això no es pot negar, que Andorra ha rebut una bona regada d'aigua. Pluja abundant en bona part del territori que, en les cotes altes, com ara al Port d'Envalira o a Arcalís, per posar només dos exemples, s'ha traduït en neu. Ara bé, es posa en relleu que, en canvi, a les cotes mitjanes no ha millorat la situació respecte a l'hivern. És el cas de l'estació de FEDA a Ransol. Les dades indiquen que hem continuat amb el dèficit dels mesos anteriors. Un altre exemple són les dades a Sorteny. Actualment, es mesuren 105 centímetres de neu. La mitjana, però, hauria de ser de 180. Per tant, el que tocaria és que hi hagués més neu. Inici de maig 🗓️atípic quant a excursions🎿 d'esquí de muntanya🏔️ en que aquesta pràctica queda gairebé restringida als voltants de les estacions d'esquí @grandvalira i @OrdinoArcalis i queden impracticables les típiques excursions de maig per Sorteny, Ransol o Incles pic.twitter.com/DlD5ZBD93E — Servei Meteo d'Andorra (@MeteoAnd_OECC) May 2, 2024 Pel que fa a la temperatura, i segons les dades compartides per Acció Climàtica, abril, malgrat el fred dels darrers dies, ha estat càlid. El quart més càlid des del 1950, segons les dades de l'estació central de FEDA. La mitjana ha estat de 10,4 graus, el que suposa una anomalia d'1,6 per sobre del tocaria. Això ha estat provocat pel fet que s'han viscut dos episodis de temperatures més altes de l'habitual. Un, entre el 6 i el 8, amb una màxima de 25,3 a l'estació de la Borda Vidal. Un altre, del 12 al 14. Llavors, van ser gairebé tres dies d'estiu. La jornada més càlida va ser el 13 d'abril. Es van batre rècords a les estacions de la Comella, les Salines i Ransol. Això contrasta amb el dia més fred del mes, Sant Jordi. Pel que fa a les precipitacions, ha estat un mes plujós a l'estació de FEDA i al nord del país. En aquesta estació s'han recollit 91,7 litres per metre quadrat. Això sí, concentrats en els darrers cinc dies. Tanquem el mes d'abril que, malgrat la sensació que ens donen aquests darrers dies, ha estat càlid. De fet, és el 4t abril més càlid registrat des de 1950 a l'estació Central de @FEDA_Andorra: 🌡️Temperatura mitjana: 10,4ºC 🔴Anomalia: +1,6ºC pic.twitter.com/LECB9mwX6K — Acció Climàtica Andorra (@accioclima) May 2, 2024

El dèficit de neu es manté malgrat les precipitacions dels darrers dies

La voluntat del comú era tirar endavant aquest cap de setmana com a activitat per dinamitzar el barri de Prada Ramon i el seu comerç. Es volia donar continuïtat a la festa de la primavera feta en anys anteriors. Per això, al març, es va convocar un concurs que pretenia trobar alguna empresa que preparés tot plegat. Que ideés el concepte i el disseny i, posteriorment, contractés el programa d'actes. El concurs, però, ha quedat despert. Cap empresa ha presentat oferta. I, per tant, el comú s'ha quedat sense possibilitat de fer l'encàrrec. A banda, es considera que no hi ha, ara, prou temps per buscar una contractació directa. Seria, tot plegat, massa just. I, per tant, s'ha optat per deixar l'esdeveniment per a més endavant. Una possibilitat seria, lògicament, esperar a l'any vinent. L'altra, que està sobre la taula, seria treballar en un esdeveniment amb el mateix objectiu: generar atracció de visitants per als establiments de la zona. Aquest, però, es faria ja després de l'estiu. Al setembre. La decisió, però, encara no és definitiva. S'haurà d'acabar de prendre en les properes setmanes.

La festa de la primavera es panseix

La consellera general concordiana Maria Àngels Aché s'ha interessat pel paper que ha jugat o juga el ministeri d'Educació per la denominada 'crisi del batxillerat' que especialment es dona al Sant Ermengol -146 preinscripcions per a 105 places- però que també afecta a l'institut espanyol. Ladislau Baró ha explicat que es "manté estret contacte" amb la conselleria d'Educació de l'ambaixada d'Espanya i que també es manté relació amb les direccions de les escoles congregacionals, que són les que estan vivint actualment de forma més important "les disfuncions generades en el procés de preinscripció i admissió" però ara per ara tot està en "fase de gestió dins del propi sistema educatiu espanyol". Sobre la problemàtica actual, el ministre ha fet una crida a "la calma de tots els implicats" i ha recordat que "ens hem donat un marge de temps raonable" per trobar la solució final, tot indicant que té constància que la resolució semblaria ben encarada. I passaria per obrir una línia més de batxillerat al Sant Ermengol i una altra al María Moliner. Aché ha demanat si es planteja una aula de batxillerat al María Janer, que és qui més classes té de secundària. El titular ministerial ha admès que aquesta possibilitat "deu haver sorgit però, fins ara, des del punt de vista del ministeri, no ens ha sigut plantejada" encara que seria un escenari a plantejar "de cara a consolidar la riquesa educativa". FUTUR EDUCATIU El debat, al qual s'hi han afegit els consellers socialdemòcrates Susanna Vela i Pere Baró i el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, ha derivat en una avaluació de l'estat de l'educació, des del punt de vista de la logística, al Principat. Sí que Ladislau Baró ha reconegut que si no es troba una solució per a la problemàtica actual el ministeri haurà de fer un esforç per "intentar garantir" l'escolarització de tots els alumnes. Però que no es creu que s'hagi d'arribar a aquesta fórmula com a última ratio. Tampoc no seria bo per a la llibertat d'elecció educativa i la "pluralitat" que Baró ha defensat com una riquesa del país. "No és només una mera disfunció puntual sinó que deixa al descobert una problemàtica més important, que és una certa divergència entre l'oferta de places educatives i la demanda que hi pugui haver" A pregunta d'Aché, el ministre sí que ha reconegut que la situació actual "no és només una mera disfunció puntual sinó que deixa al descobert una problemàtica més important, que és una certa divergència entre l'oferta de places educatives i la demanda que hi pugui haver". I ho ha focalitzat en el creixement demogràfic que hi ha hagut i ha posat al mateix nivell les mancances a nivell educatiu a la manca d'habitatge o altres dificultats socioeconòmiques. "El ministeri té molt present que cal fer un esforç de programació d'espais escolars, de cost d'ensenyants i col·laboradors", ha indicat Ladislau Baró, que ha recordat, però, que les planificacions estrictes "són competència dels responsables dels altres sistemes educatius i es regeixen per normatives i per criteris propis". El ministre ha hagut de respondre una pregunta sobre un eventual concert amb les escoles congregacionals i sobre els criteris d'accés a les places ofertades. Sobre aquest darrer punt, Baró ha recordat que "una selecció sempre discrimina, però sí hi ha criteris objectius" el problema és menor. Alhora, sobre la concertació demanada per Susanna Vela, Baró ha respost que "un cert concert amb aquest subsistemes ja hi és, però no acaba d'estarà formulat del tot segurament cal avançar-hi". Però en tot cas no és una qüestió menor ni immediata i sobre la qual caldria reflexionar-hi.

Una línia més al María Moliner i al Sant Ermengol per solucionar la 'crisi del batxillerat'

Segués, justament, ha posat en relleu que sobta que amb un col·lectiu tan important i que mereix tanta cura, actualment, faltin dades i, sobretot, les que hi ha estiguin en mans de diferents entitats -Govern, CASS o altres- que "no la comparteixen i la treballen de forma descentralitzada". Això fa, per exemple, que entre elles tinguin criteris de valoració diferent. Això és el que ara es voldria canviar, segons Trini Marín, amb la "prova pilot" que està portant a terme la CONAVA, l'òrgan oficial que s'encarrega de determinar quin és el grau de menyscabament que té una persona amb discapacitat. "Es treballa un canvi de criteri", ha apuntat amb la idea que, posteriorment, sigui vàlid per a tota la resta d'entitats. Això sí, la ministra no ha pogut avançar quan es tindrien resultats, tot i que s'espera que ja sigui aquest any. Des del Govern, s'ha donat la dada, entre cometes, oficial, del nombre de persones del col·lectiu: 1.764, segons ha indicat Marín. D'aquestes, 449 són menors d'edat. Justament per això "prioritzem accions adreçades a infants i adolescents, tot destinant més recursos humans i tècnics als centres educatius i els d'activitats de lleure". Un exemple que ha volgut donar és el programa 'Vull emancipar-me', engegat el 2023 amb cinc places. Enguany, creixeran fins a les vuit. Menys explicacions ha donat Marin quan, també des de Concòrdia, Cerni Escalé li ha demanat sobre la situació laboral a la Fundació Nostra Senyora de Meritxell. Ha admès, això sí, que la rotació del personal "és preocupant", però ha esquivat les qüestions sobre les reclamacions del personal. "Es van presentar les demandes i ara s'ha portat a Govern", ha indicat. Sí que ha donat a entendre que, en tot cas, qualsevol canvi haurà d'esperar a l'any vinet, si és que es pot encabir en el pressupost.

"Prova pilot" per a un nou sistema de valoració del menyscabament de les persones amb discapacitat

Des de l'executiu es remarca que el paquet d'ajuts té com a objectiu permetre al teixit cultural del país impulsar i emprendre projectes durant aquest any per dinamitzar el sector. Els 200.000 euros previstos, s'han repartit per un total de 76 projectes, inclòs l'ajut a la creació literària. Aquesta vegada es van rebre 96 demandes, de les quals 20 van quedar desestimades per la comissió tècnica per diversos motius. Amb tot, les xifres obtingudes "continuen dibuixant un alt nivell de concurrència i de projectes presentats", amb un increment de les propostes respecte l'any passat, que van ser 91. Concretament, es donen 26 ajudes per a projectes artístics de creació, producció, exhibició i difusió en l'àmbit de les arts escèniques i la música, 16 per a projectes artístics de creació, producció, exhibició i difusió en l'àmbit de les arts plàstiques i visuals,16 per a activitats literàries i projectes editorials, i l'ajut a la creació literària, 3 per projectes de divulgació cultural i activitats relacionades amb la cultura popular i tradicional, 7 per a projectes culturals impulsats pels mitjans de comunicació privats, 1 per a projectes de traducció a altres llengües d'obres andorranes, 7 per a la promoció exterior de les arts visuals i les arts escèniques.

Un poemari d'Arnau Pérez Orobitg s'endú l'ajut a la creació literària dotat amb 7.500 euros

La corporació ha aprovat aquest dijous, a proposta de la ministra d'Afers Socials i Funció Pública, Trini Marin, la modificació del Reglament de la targeta magna, que regula la concessió i l'ús de la targeta per a les persones grans, la qual permet accedir a beneficis econòmics, socials i culturals dins del territori andorrà. El nou reglament elimina la limitació de la targeta magna a les persones nacionals i les titulars d'una autorització de residència i treball, i fa extensiu el seu ús a totes les persones grans amb residència legal, efectiva i permanent al Principat. D'altra banda, s'amplia la vigència d'aquesta targeta de cinc a deu anys i es preveu que el tràmit per aconseguir-la o renovar-la es pugui efectuar, també, mitjançant la seu electrònica del Govern. Finalment, la nova normativa incorpora millores en alguns apartats del text que actualment estan poc definits o queden confusos per facilitar-ne la comprensió i l'aplicació. Cal recordar que per poder ser titular de la targeta magna –com ja establia el reglament anterior– s'han de complir els requisits següents: tenir 65 anys o més, o bé, tenir entre 60 i 65 anys i beneficiar-se d'una pensió de viduïtat o d'invalidesa grup A3 o equivalent de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En canvi, no poden obtenir la targeta magna les persones prejubilades o les que hagin optat voluntàriament per la jubilació anticipada d'acord amb la normativa de la seguretat social vigent a Andorra. No obstant això, les persones que hagin complert 60 anys i la jubilació de les quals s'hagi declarat d'ofici tenen dret a ser titulars de la targeta magna sempre que aportin el certificat de l'entitat que la va declarar.

Els jubilats 'passius' també tindran dret a la targeta magna

L'afer ha arribat al ple del Consell General via la pregunta formulada per la consellera general socialdemòcrata Judith Casal, que ha posat en relleu que les condicions laborals dificulten l'atracció de personal. Mas ha recordat que l'eliminació dels dos sistemes es va adoptar "en un context de crisi" i que, certament, es va marcar legalment que s'havien de recuperar. I, en aquest sentit, ha apuntat que en el vigent conveni col·lectiu ja es va fer "un primer pas" amb el desbloqueig del pla de carrera. "Hi ha un increment del 5% del salari de cada treballador cada cinc anys", ha manifestat. Això, ha apuntat, ja ha suposat un increment de cost per al SAAS: 423.000 euros al llarg del 2023. En canvi, però, el sistema de gestió per objectius encara està aturat. "Està en fase d'anàlisi i, si s'escau, d'adaptació a les noves tendències de gestió de personal", ha apuntat la ministra. I aquest treball encara s'allargarà. De fet, posteriorment "es negociarà amb el personal". En tot cas, ha apuntat que s'esperaria a negociar el futur conveni, previst per al 2025. Mas ha volgut defensar que en l'actual acord, de fet, ja hi ha tota una sèrie de mesures que permeten millorar les condicions laborals dels treballadors del SAAS. No ho veu així Casal. Des del PS, s'ha denunciat que hi ha "preocupació per la pèrdua de competitivitat de la plaça sanitària andorrana, sobretot si es compara amb França". I això, alerta, "dificulta trobar personal i afecta la qualitat del sistema". Per això, lamenta que la recuperació del sistema d'objectius "encara s'estigui analitzant, des del 2022; s'ho han de prendre amb més celeritat perquè ens hi va la qualitat del sistema de salut a tots els ciutadans que vivim al país". Justament, des del sindicat, poca estona abans de la sessió, ha emès un comunicat en el qual exigeix "la recuperació immediata" del sistema i que aquesta es faci "per l'any en curs". A banda, també volen "el cobrament retroactiu del 2023", tot indicant que així "ho contempla el reglament laboral" i acusen SAAS i el ministeri "han estat pressupostant en frau de llei". També es demana "la progressió del pla de carrera conforme a la llei, a partir de gener del 2022, amb el conseqüent càlcul retroactiu". Paral·lelament, la branca sanitària del sindicat reclama "explicacions sobre la no implantació de la legalitat per part de ministeri i SAAS" i acusen la parapública "d'ignorar els drets inalienables dels seus treballadors". Alerten que si hi ha "una omissió voluntària" seria "una falta greu en manllevar-nos el poder adquisitiu" i si és per "ignorància", "diria molt poc de la capacitació per a la gestió d'una empresa tan important". També avisen que "es reserven el dret de prendre les accions que considerin necessàries" en funció del que es decideixi en assemblea.

El SAAS no preveu recuperar la remuneració per objectius fins al nou conveni col·lectiu, el 2025

Govern ha aprovat l'ampliació de la contractació per tenir més places del CREI. D'aquesta manera, s'obren sis places al servei residencial i cinc per al centre de dia. La infraestructura, a partir d'ara, comptarà amb 14 places del servei d'acolliment residencial i 10 al i diürn. L'ampliació, segons explica l'executiu en un comunicat, "respon a la voluntat de poder donar resposta a les noves necessitats que puguin sorgir". Sobre la modalitat residencial es destaca que l'objectiu és oferir un acolliment i un tractament social, psicològic i terapèutic als adolescents en situació de desemparament que presentin alteracions de conducta recurrents o addiccions que posin en perill la seva integritat o la de terceres persones. Quant a l'atenció diürna és un recurs que té com a objectiu general l'afavoriment de la prevenció, impulsant el desenvolupament personal dels adolescents i joves que ho necessitin sense que sigui necessari el seu ingrés a jornada completa dins del centre.

Onze noves places al CREI