Teniu algun electrodomèstic a casa que faci més de 45 anys que us continuï funcionant? Sense voler presumir de dots de vident, estic gairebé segur que gairebé ningú de vosaltres en té cap. Però a més de 24.500 milions de quilòmetres, tenim una nau espacial viatjant a 17 km/s, dissenyada als anys 60 i principis dels 70, amb una tecnologia obsoleta avui en dia, que encara funciona i que ara de nou, ens torna a enviar dades valuoses. Es tracta de la Voyager 1, que va sortir de Cap Canaveral el 5 de setembre del 1977, fa més de 46 anys i que després de mesos en els quals només enviava dades sense sentit, ara s'ha pogut reparar i recuperar, tot i la gran distància que ens separa d'ella. El viatge va començar, en realitat, el 1964 quan Gary Flandro, un enginyer aeroespacial treballant al Jet Propulsion Laboratory (JPL), va descobrir un alineament de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú que es produiria a finals del 70 i que permetria visitar aquests 4 planetes utilitzant un mínim d'energia. La NASA no va perdre aquesta oportunitat de «Grand Tour» dels planetes externs del sistema solar i va posar en marxa el programa Voyager, usant la tecnologia i l'experiència adquirida amb l'exitós programa Mariner que havia explorat Mercuri, Venus i Mart. El 1972, les missions Mariner 11 i 12 van ser renomenades Voyager 1 i 2, amb l'objectiu per la primera de visitar Júpiter, Saturn i el seu gran satèl·lit Tità, i per la segona d'efectuar la gran volta de tots els planetes gasosos gegants fins a Neptú. La Voyager 1 en el banc de proves abans del llançament al 1977. Crèdit: NASA/JPL Les sondes de 773 kg van ser dissenyades com un compendi de tota la tecnologia espacial dels anys 70. Es van pensar per resistir en les dures condicions de l'espai, a gran distància del sol. Justament a causa d'aquesta distància no es podien fer ús de panells solars per alimentar-les en corrent elèctric i es van instal·lar 3 generadors elèctrics amb radioisòtops carregats de plutoni-238. En un dels costats, Carl Sagan va aconseguir col·locar un vinil daurat que porta gravat una col·lecció d'imatges, sons i músiques representatives de la Terra incloent-hi també els pensaments de la seva futura esposa i col·laboradora Ann Druyan. Un missatge-testament de la humanitat a destinació de qualsevol hipotètica civilització que les sondes puguin trobar en el seu viatge. La Voyager 1, tot i sortir més tard, va arribar primer a Júpiter, el 5 de març del 1979, per seguir cap a Saturn i Tità el 12 de novembre del 1980. La Voyager 2 per la seva part passava per Júpiter i Saturn uns mesos més tard, per seguir cap a Urà el gener del 1986 i Neptú l'agost del 1989. Les observacions efectuades per les dues sondes sobre els planetes gegants gasosos del nostre sistema solar van canviar completament el nostre coneixement sobre aquests mons i avui en dia encara són completament d'actualitat. La gran taca vermella de Jupiter vista per la Voyager 1. Crèdit: NASA/JPL Ara sabem, però que el «Grand Tour» dels planetes gasosos no va ser el final de la missió, sinó només l'inici. Acabada la missió principal, el funcionament impecable de les dues sondes va permetre expandir la missió més enllà del que mai s'havia pogut imaginar. Les Voyager es dirigien ara cap als límits del sistema solar. Més ràpida, La Voyager 1 va arribar primera a una frontera que mai havia creuat un giny creat per l'home, l'Heliopausa. El 2012, passava aquest límit, sortint així de la bombolla d'influència solar, i entrant a l'espai interestel·lar on les partícules provinents del vent del Sol ja no dominen l'entorn sinó en majoria s'hi troben partícules provinents de tot l'univers. És una zona d'alta radiació i de baixa densitat, però que es troba encara lluny de les regions externes del nostre sistema solar, com el núvol d'Oort, el principal reservori d'on provenen els cometes de llarg recorregut que regularment s'acosten al Sol. Durant tots aquests anys, els enginyers han sabut treure tot el suc de la tecnologia, ara obsoleta, amb la que es van fer les Voyager, que ha sabut resistir el pas del temps i de la radiació. En un darrer «tour de force» ara han aconseguit una nova fita que semblava impossible. La Voyager 1 va deixar d'enviar dades llegibles de ciència i enginyeria a la Terra el 14 de novembre del 2023, tot i que els controladors de la missió van comprovar que la nau encara estava rebent les seves ordres i operant normalment. Al març, l'equip d'enginyeria de la Voyager al JPL va confirmar que el problema estava relacionat amb un dels tres ordinadors a bord, anomenat subsistema de dades de vol o FDS. L'FDS és responsable d'empaquetar les dades científiques i d'enginyeria abans d'enviar-les a la Terra, un procediment primordial per poder transmetre-les. Van descobrir que un únic xip responsable d'emmagatzemar una part de la memòria del FDS, inclòs bona part del programari de l'ordinador del FDS, havia deixat de funcionar. La pèrdua d'aquest codi va deixar inutilitzables les dades científiques i d'enginyeria. Com que no van poder reparar el xip, l'equip va decidir col·locar el codi afectat en un altre lloc de la memòria de l'FDS. Però cap ubicació era prou gran per a contenir el codi íntegrament, així que van idear un pla per dividir el codi afectat en seccions i emmagatzemar-les en diferents llocs de l'FDS. Perquè aquest pla funcionés, també necessitaven ajustar aquestes seccions del codi per garantir que totes continuessin funcionant com un conjunt i actualitzar la ubicació del codi en la resta de sistemes del FDS. Il·lustració artística de la Voyager 1 més enllà de l'heliopausa. Crèdit: NASA/JPL El 18 d'abril van començar a enviar, a la nova ubicació, el codi responsable d'empaquetar les dades d'enginyeria de la nau espacial. El senyal de ràdio que permet comunicar-se amb la sonda triga aproximadament 22 hores i mitja a arribar i 22 hores i mitja més perquè la resposta torni fins a la Terra. Així doncs, no va ser fins al 20 d'abril quan l'equip de vol de la missió va poder comprovar que, per primer cop en cinc mesos, rebien les dades d'enginyeria correctament i van poder verificar la salut i l'estat de la nau espacial. La modificació havia funcionat! Gairebé 47 anys després, molt més enllà del temps de vida que se li preveia i gràcies a l'enginy i la saviesa dels equips que la vigilen i la cuiden, la Voyager 1 podrà continuar enviant-nos informació nova. Disposa d'una memòria centenars de milers de vegades més petita que la d'un telèfon intel·ligent, un transmissor de ràdio que té la potència d'una bombeta d'un frigorífic, i els seus generadors només tenen suficient energia per fer funcionar 4 dels 10 instruments que transporta. No podrà desvelar-nos els secrets del núvol d'Oort, al qual no arribarà fins d'aquí a uns 300 anys, ni enviar-nos imatges de les proximitats d'un dels nostres estels veïns, Gliese-445, d'aquí a uns 40.000 anys, però encara tenim l'esperança que ens aporti dades d'un valor incalculable i potser alguna sorpresa en els pròxims anys. Finalment, per sempre quedarà el disc d'or de Sagan perquè un dia, finalment, la Voyager 1 acompleixi el seu darrer i improbable servei a la humanitat, la de ser el llegat que ens representi a tots davant de qui la trobi en la infinitat del cosmos.

Allo, allo, aquí la Voyager 1!

La cadena de comandament actual de la universitat, el poder establert, l'establishment, no han digerit la derrota, segons les diverses fonts consultades. I el problema no és pas el rector electe, un Juli Minoves que viu el cas, si el viu, a milers de quilòmetres, sinó que, a parer dels dirigents del centre tots els mals van dirigits cap als dos representants dels estudiants en el Consell Universitari i cap a la professora d'educació Alexandra Monné, que era una de les candidates a rector. [related:articles:1] Des del moment que va oficialitzar la seva candidatura, han assegurat diverses fonts, la doctora per la Universitat de Girona va començar a rebre atacs. Certament, Monné ha protagonitzat una campanya distinta a totes les que s'havien fet fins ara. Molt proactiva, amb molta presència a les xarxes socials, molt contacte amb els estudiants. Fins al punt que alguns sectors universitaris, per bé o per mal, l'han arribat a conèixer com la 'Carine Montaner 2'. I més enllà d'això, el que va evidenciar que hi hagués una segona candidata 'forta' de dins del claustre és que hi havia divergències internes. Que no hi havia uniformitat. [related:articles:2] Quan es va començar a tenir clar que els estudiants es decantarien per Monné, l'equip de direcció de la universitat, Miquel Nicolau, Josep Fortó i companyia, que d'alguna manera o altra han tingut controlat el centre des de fa molts anys, van arribar a témer que l'educadora podria imposar-se en la cursa cap al rectorat. I tot el procés de selecció ja ha estat tens. Ple de pressions. Sortides de to, segurament, d'una banda i l'altra. Acusacions recíproques. POST-RESULTATS La resolució de la votació, per com va anar tot plegat, ha acabat d'enrarir l'ambient. I els ganivets volen. Fins al punt que la situació que es viu és indigna d'una universitat. Més encara d'una universitat pública. Fonts consultades que haurien volgut Fortó -i, per tant, continuïtat- de rector, i que no estan d'acord amb la manera de fer de Monné, no entenen com l'equip directiu actual no pot assumir la derrota. Només s'entén des del temor a què tremolin algunes cadires, segons les fonts. [related:articles:3] Per ara, però, l'única 'cadira' que hauria 'caigut' és la que tenia Alexandra Monné com a coordinadora del màster d'Educació. Se l'hauria destituït d'aquest càrrec. A ella els directius actuals li atribueixen tota la responsabilitat d'haver convençut els dos representants dels estudiants que qualsevol opció era bona mentre no fos continuïtat. Les fonts han assegurat que Monné també està afectada per la derrota, però que ja pensa en presentar-se, si escau, d'aquí cinc anys, quan s'acabi el mandat que s'iniciarà a final de mes. L'única 'cadira' que hauria 'caigut' és la que tenia Alexandra Monné com a coordinadora del màster d'Educació. Se l'hauria destituït d'aquest càrrec La 'caça de bruixes' existent, però, està causant un daltabaix de conseqüències, ara per ara, impronosticables. Hi ha acusacions de tota mena. Fins i tot d'atribucions que s'acosten al delicte. I la persecució que aparentment viuen els dos representants dels estudiants és d'allò més exagerada. Si abans suposadament era Monné qui 'adoctrinava' els alumnes, ara les tornes han capgirat i seria el 'sector Fortó' qui impulsaria sectors de l'alumnat a exigir una revisió de la votació. Per ara, Juli Minoves, el rector electe, surt indemne. Dins del Consell Universitari va aconseguir suports prou forts com perquè se'l pugui posar en qüestió més enllà de la figura, el 'personatge públic', per dir-ho així, que es va crear essent ministre. Però d'això en fa tres lustres. I ara el doctor en Ciències Polítiques barrina des de Califòrnia com mirar d'aturar la sagnia, les seqüeles que probablement quedaran. Segurament tot plegat passarà per mirar d'integrar, d'una manera o altra, tots els candidats en alguna mena de fòrum. Minoves és conscient que hi ha divisió interna. Però potser no encertaria a endevinar el nivell de crispació que es viu en aquests moments.

El procés per elegir rector dessagna l'UdA

A Andorra no és una opció canviar de centre educatiu en el cas que es pateixi assetjament escolar. Com bé diu la presidenta de l'Associació per la Defensa del Jovent en Risc, Sandra Cano, en un país tan petit, els dos involucrats s'acabaran trobant. Per això és molt important "resoldre d'arrel aquests problemes perquè no es repeteixin en un futur", ha explicat en el marc de la conferència duta a terme al Rusc, un espai per al jovent que avui ha commemorat el Dia internacional contra l'assetjament escolar. La xerrada ha comptat amb diversos protagonistes en matèria, cadascun d'ells en el seu àmbit. Hi han assistit l'advocat Marc Ripoll, per donar el punt de vista legal en el cas de denúncia; la psicòloga juvenil Yolanda Blanco, que tracta cada dia amb pacients que han estat assetjats; el policia Sergi Lechuga, un dels promotors pel que fa a xerrades als centres educatius; i la Clàudia i la Silvet; dues noies que han sofert aquestes agressions durant la seva infància i adolescència. Per trencar el gel, els voluntaris de la Creu Roja han volgut fer un experiment social. S'ha fet un passadís pel qual havien de passar els assistents a l'acte mentre escoltaven comentaris despectius cap a la seva persona o el seu aspecte. En canvi, l'última persona de la fila donava costat a l'assetjat amb comentaris positius. Una activitat que ha servit per visibilitzar que no tothom rep el mateix suport i la falta de confiança que pot rebre un mateix. Les directrius a seguir per evitar casos d'assetjament escolar. "Detectem que molts d'aquests problemes no es resolen i acaben perjudicant a la salut mental", ha assegurat Cano, que també ha volgut incidir en el fet que "no s'ha de criminalitzar a l'assetjador, també necessita ajuda". Per això té molta importància l'entorn dels dos actors, que són els que han de posar el crit al cel i, si és necessari, posar una denúncia. "La justícia espanta. Però s'ha de denunciar, i en el cas que s'hagi fet un dany psicològic, existeix l'opció de la indemnització", afirma l'advocat Ripoll. "A Andorra estem una mica verges en aquest sentit, ho hauríem de tractar més. Les famílies estan desemparades", reflexiona el policia Sergi Lechuga "Cal explorar la situació familiar i les vulnerabilitats d'aquesta persona", analitza la psicòloga Blanco. Una feina que també es fa des de la policia, amb una sèrie de conferències durant l'any escolar als centres educatius, on es fan qüestionaris anònims per identificar aquestes conductes. "A Andorra estem una mica verges en aquest sentit, ho hauríem de tractar més. Les famílies estan desemparades", ha reflexionat Lechuga. També han volgut compartir les seves experiències alguns dels assistents com ara l'interior del Morabanc Andorra, Nacho Llovet, o el secretari d'Estat d'Esports, Alain Cabanes, que han destacat la importància i els valors de l'esport a nivell educatiu. "Estem en un grup admirat i som uns privilegiats. Però quan teníem dotze anys, qualsevol que sortia de la norma estava assenyalat. Alt, baix, gras, etc. També hem estat assetjats i ens hem sentit fora d'un grup", és per això que Llovet reclama fer-se una pregunta abans d'actuar: "Com et sentiries tu si t'ho fessin?". Per altra banda, el secretari d'Estat, Alain Cabanes, demana crear nous protocols que tinguin en compte els infants. "Tots els protocols són d'adult a adult. Fa falta urgentment una sèrie de protocols que entenguin joves, nens i nenes perquè activin ells mateixos el puguin activar", ha reflexionat, posant èmfasi en les funcionalitats d'algunes aplicacions com B-resol que està implantada a la majoria d'escoles del Principat, i que pretén reduir al màxim el nombre de casos d'assetjament escolar, abans que puguin acabar amb conseqüències més greus.

Crit al cel contra l'assetjament escolar

Així ho ha avançat Mas en resposta a la pregunta oral formulada per la consellera general del grup socialdemòcrata, Susanna Vela. La ministre ha defensat que la salut mental "és una línia estratègia prioritària pel Govern" i que a l'àmbit dels suïcidis se li dona molta importància al PISMA -pla de salut mental i addiccions-. Entre les accions, una "estratègia en fase de desenvolupament i disseny", tot i que algunes accions "ja estan en curs". I entre aquestes que s'esperen tenir enllestida en breu és la creació d'un telèfon d'ajuda per a persones que puguin tenir tendències suïcides. Consistiria en un servei "gratuït" que es donaria 24 hores al dia i set dies a la setmana. "Ha de servir per donar resposta immediata a gent que estigui passant una situació de crisi" i, també, per activar "una resposta urgent" si es considera necessari. En tot cas ha deixat clar, qui atendria el telèfon serien experts a intentar afrontar aquestes situacions. [related:articles:1] Més enllà d'aquesta acció, Mas ha defensat que altres mesures ja adoptades han d'ajudar a disminuir el nombre d'intents de suïcidis. És el cas de l'ampliació de recursos humans al servei de salut mental o el fet que les consultes de psicologia ja entrin dins de la cartera de serveis amb finançament per part de la CASS. També ha avançat que es treballa en un protocol per preveure conductes suïcides als centres educatius. Des del grup socialdemòcrata, Vela ha tornat a instar Govern ha treballat en una millor disponibilitat de dades, més en l'àmbit de la salut mental. "Ens en falten", ha apuntat la parlamentària. També ha posat en relleu que, per la informació de la qual disposa la formació, el temps d'espera per accedir a una consulta en aquest àmbit és massa elevat. Segons ha apuntat, 39 en el cas del servei de psiquiatria o gairebé 29 per accedir a psicologia. També ha denunciat que en alguns casos que "són de risc", es donen segones o noves visites amb un mes i mig d'espera.

Salut posarà en marxa un telèfon per prevenir suïcidis

'Per què construir és tant car?' Aquest ha estat el títol de la ponència que han ofert Mònica Dalmau i la membre del Col·legi d'Economistes, Beatriz Pintos en el marc de la Jornada sobre l'habitatge d'Andorra. La gerent de l'Acoda ha posat en relleu que la pandèmia va tenir un impacte molt gran en els materials, tenint en compte que l'estoc es va trencar i es van incrementar els preus de les matèries primeres. Mònica Dalmau ha posat el dit a la nafra amb els diferents canvis legislatius que hi ha hagut, fet que "fa difícil la planificació creant un efecte crida i una inseguretat jurídica" Un altre element que ha contribuït a l'encariment, segons ha apuntat és el fet de disposar només d'un abocador al país, com és el del Maià, que només està obert quan fa bon temps, tenint en compte que amb la neu és impossible accedir-hi. "Això suposa augment dels preus del transport de les terres", ha manifestat. La nòmina del personal també ha crescut, concretament "un 25% en els darrers quatre anys". Tot plegat, diu "va generar una alteració en l'execució i en el termini d'entregar les obres". Mònica Dalmau ha posat el dit a la nafra amb els diferents canvis legislatius que hi ha hagut, fet que "fa difícil la planificació creant un efecte crida i una inseguretat jurídica". En aquest sentit, diu que molts promotors han construït per evitar que els terrenys perdessin valor. Tant Dalmau com Pintos han posat sobre la taula algunes propostes per tal de rebaixar el preu de les obres. Una d'elles, segons la gerent de l'Acoda passa per "unes normatives menys rígides i amb més marges". Ha posat l'exemple de la normativa sobre l'eficiència energètica que "és estricta" i això va comportar un impacte important en els constructors. "Cal que obrim la possibilitat que qui faci la inversió pugui decidir el termini perquè sigui rendible" Per la seva part, la membre del Col·legi d'Economistes ha demanat un termini de concessió de les obres més enllà dels 50 anys, tal com marca la Llei de la Contractació Pública. En aquest sentit, ha posat de manifest que "cal que obrim la possibilitat que qui faci la inversió pugui decidir el termini perquè sigui rendible". Finalment, han demanat una major transparència en les dades per poder fer una millor planificació i que les administracions puguin remar en la mateixa direcció.

Normatives menys rígides i concessions més àmplies per poder reduir costos en la construcció

Així ho indiquen des del Servei de Meteorologia, a través dels missatges que han compartit a xarxes socials. Fa dies, això no es pot negar, que Andorra ha rebut una bona regada d'aigua. Pluja abundant en bona part del territori que, en les cotes altes, com ara al Port d'Envalira o a Arcalís, per posar només dos exemples, s'ha traduït en neu. Ara bé, es posa en relleu que, en canvi, a les cotes mitjanes no ha millorat la situació respecte a l'hivern. És el cas de l'estació de FEDA a Ransol. Les dades indiquen que hem continuat amb el dèficit dels mesos anteriors. Un altre exemple són les dades a Sorteny. Actualment, es mesuren 105 centímetres de neu. La mitjana, però, hauria de ser de 180. Per tant, el que tocaria és que hi hagués més neu. Inici de maig 🗓️atípic quant a excursions🎿 d'esquí de muntanya🏔️ en que aquesta pràctica queda gairebé restringida als voltants de les estacions d'esquí @grandvalira i @OrdinoArcalis i queden impracticables les típiques excursions de maig per Sorteny, Ransol o Incles pic.twitter.com/DlD5ZBD93E — Servei Meteo d'Andorra (@MeteoAnd_OECC) May 2, 2024 Pel que fa a la temperatura, i segons les dades compartides per Acció Climàtica, abril, malgrat el fred dels darrers dies, ha estat càlid. El quart més càlid des del 1950, segons les dades de l'estació central de FEDA. La mitjana ha estat de 10,4 graus, el que suposa una anomalia d'1,6 per sobre del tocaria. Això ha estat provocat pel fet que s'han viscut dos episodis de temperatures més altes de l'habitual. Un, entre el 6 i el 8, amb una màxima de 25,3 a l'estació de la Borda Vidal. Un altre, del 12 al 14. Llavors, van ser gairebé tres dies d'estiu. La jornada més càlida va ser el 13 d'abril. Es van batre rècords a les estacions de la Comella, les Salines i Ransol. Això contrasta amb el dia més fred del mes, Sant Jordi. Pel que fa a les precipitacions, ha estat un mes plujós a l'estació de FEDA i al nord del país. En aquesta estació s'han recollit 91,7 litres per metre quadrat. Això sí, concentrats en els darrers cinc dies. Tanquem el mes d'abril que, malgrat la sensació que ens donen aquests darrers dies, ha estat càlid. De fet, és el 4t abril més càlid registrat des de 1950 a l'estació Central de @FEDA_Andorra: 🌡️Temperatura mitjana: 10,4ºC 🔴Anomalia: +1,6ºC pic.twitter.com/LECB9mwX6K — Acció Climàtica Andorra (@accioclima) May 2, 2024

El dèficit de neu es manté malgrat les precipitacions dels darrers dies

La voluntat del comú era tirar endavant aquest cap de setmana com a activitat per dinamitzar el barri de Prada Ramon i el seu comerç. Es volia donar continuïtat a la festa de la primavera feta en anys anteriors. Per això, al març, es va convocar un concurs que pretenia trobar alguna empresa que preparés tot plegat. Que ideés el concepte i el disseny i, posteriorment, contractés el programa d'actes. El concurs, però, ha quedat despert. Cap empresa ha presentat oferta. I, per tant, el comú s'ha quedat sense possibilitat de fer l'encàrrec. A banda, es considera que no hi ha, ara, prou temps per buscar una contractació directa. Seria, tot plegat, massa just. I, per tant, s'ha optat per deixar l'esdeveniment per a més endavant. Una possibilitat seria, lògicament, esperar a l'any vinent. L'altra, que està sobre la taula, seria treballar en un esdeveniment amb el mateix objectiu: generar atracció de visitants per als establiments de la zona. Aquest, però, es faria ja després de l'estiu. Al setembre. La decisió, però, encara no és definitiva. S'haurà d'acabar de prendre en les properes setmanes.

La festa de la primavera es panseix

La consellera general concordiana Maria Àngels Aché s'ha interessat pel paper que ha jugat o juga el ministeri d'Educació per la denominada 'crisi del batxillerat' que especialment es dona al Sant Ermengol -146 preinscripcions per a 105 places- però que també afecta a l'institut espanyol. Ladislau Baró ha explicat que es "manté estret contacte" amb la conselleria d'Educació de l'ambaixada d'Espanya i que també es manté relació amb les direccions de les escoles congregacionals, que són les que estan vivint actualment de forma més important "les disfuncions generades en el procés de preinscripció i admissió" però ara per ara tot està en "fase de gestió dins del propi sistema educatiu espanyol". Sobre la problemàtica actual, el ministre ha fet una crida a "la calma de tots els implicats" i ha recordat que "ens hem donat un marge de temps raonable" per trobar la solució final, tot indicant que té constància que la resolució semblaria ben encarada. I passaria per obrir una línia més de batxillerat al Sant Ermengol i una altra al María Moliner. Aché ha demanat si es planteja una aula de batxillerat al María Janer, que és qui més classes té de secundària. El titular ministerial ha admès que aquesta possibilitat "deu haver sorgit però, fins ara, des del punt de vista del ministeri, no ens ha sigut plantejada" encara que seria un escenari a plantejar "de cara a consolidar la riquesa educativa". FUTUR EDUCATIU El debat, al qual s'hi han afegit els consellers socialdemòcrates Susanna Vela i Pere Baró i el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, ha derivat en una avaluació de l'estat de l'educació, des del punt de vista de la logística, al Principat. Sí que Ladislau Baró ha reconegut que si no es troba una solució per a la problemàtica actual el ministeri haurà de fer un esforç per "intentar garantir" l'escolarització de tots els alumnes. Però que no es creu que s'hagi d'arribar a aquesta fórmula com a última ratio. Tampoc no seria bo per a la llibertat d'elecció educativa i la "pluralitat" que Baró ha defensat com una riquesa del país. "No és només una mera disfunció puntual sinó que deixa al descobert una problemàtica més important, que és una certa divergència entre l'oferta de places educatives i la demanda que hi pugui haver" A pregunta d'Aché, el ministre sí que ha reconegut que la situació actual "no és només una mera disfunció puntual sinó que deixa al descobert una problemàtica més important, que és una certa divergència entre l'oferta de places educatives i la demanda que hi pugui haver". I ho ha focalitzat en el creixement demogràfic que hi ha hagut i ha posat al mateix nivell les mancances a nivell educatiu a la manca d'habitatge o altres dificultats socioeconòmiques. "El ministeri té molt present que cal fer un esforç de programació d'espais escolars, de cost d'ensenyants i col·laboradors", ha indicat Ladislau Baró, que ha recordat, però, que les planificacions estrictes "són competència dels responsables dels altres sistemes educatius i es regeixen per normatives i per criteris propis". El ministre ha hagut de respondre una pregunta sobre un eventual concert amb les escoles congregacionals i sobre els criteris d'accés a les places ofertades. Sobre aquest darrer punt, Baró ha recordat que "una selecció sempre discrimina, però sí hi ha criteris objectius" el problema és menor. Alhora, sobre la concertació demanada per Susanna Vela, Baró ha respost que "un cert concert amb aquest subsistemes ja hi és, però no acaba d'estarà formulat del tot segurament cal avançar-hi". Però en tot cas no és una qüestió menor ni immediata i sobre la qual caldria reflexionar-hi.

Una línia més al María Moliner i al Sant Ermengol per solucionar la 'crisi del batxillerat'

Segués, justament, ha posat en relleu que sobta que amb un col·lectiu tan important i que mereix tanta cura, actualment, faltin dades i, sobretot, les que hi ha estiguin en mans de diferents entitats -Govern, CASS o altres- que "no la comparteixen i la treballen de forma descentralitzada". Això fa, per exemple, que entre elles tinguin criteris de valoració diferent. Això és el que ara es voldria canviar, segons Trini Marín, amb la "prova pilot" que està portant a terme la CONAVA, l'òrgan oficial que s'encarrega de determinar quin és el grau de menyscabament que té una persona amb discapacitat. "Es treballa un canvi de criteri", ha apuntat amb la idea que, posteriorment, sigui vàlid per a tota la resta d'entitats. Això sí, la ministra no ha pogut avançar quan es tindrien resultats, tot i que s'espera que ja sigui aquest any. Des del Govern, s'ha donat la dada, entre cometes, oficial, del nombre de persones del col·lectiu: 1.764, segons ha indicat Marín. D'aquestes, 449 són menors d'edat. Justament per això "prioritzem accions adreçades a infants i adolescents, tot destinant més recursos humans i tècnics als centres educatius i els d'activitats de lleure". Un exemple que ha volgut donar és el programa 'Vull emancipar-me', engegat el 2023 amb cinc places. Enguany, creixeran fins a les vuit. Menys explicacions ha donat Marin quan, també des de Concòrdia, Cerni Escalé li ha demanat sobre la situació laboral a la Fundació Nostra Senyora de Meritxell. Ha admès, això sí, que la rotació del personal "és preocupant", però ha esquivat les qüestions sobre les reclamacions del personal. "Es van presentar les demandes i ara s'ha portat a Govern", ha indicat. Sí que ha donat a entendre que, en tot cas, qualsevol canvi haurà d'esperar a l'any vinet, si és que es pot encabir en el pressupost.

"Prova pilot" per a un nou sistema de valoració del menyscabament de les persones amb discapacitat