Els principals partits catalans, el PSC, Junts i, en menor mesura, ERC, consoliden el seu nucli dur de votants i, en el cas dels republicans, moderen les pèrdues cap a altres formacions. Aquest seria l'impacte de la primera setmana de la campanya per a les eleccions del 12-M  pel que fa a la fidelitat de vot i les transferències de votants entre les tres principals candidatures, segons les dades del segon sondeig de Feedback per a El Nacional.cat. L'enquesta, basada en una mostra de 600 entrevistes, es va realitzar entre el dilluns 29 d'abril i el passat dijous 2 de maig. A 8 dies dels comicis, el sondeig atorga la victòria al PSC de Salvador Illa, amb Junts+ Puigdemont per Catalunya com a segona força i ERC, tercera. 

📊 Enquesta El Nacional: Illa manté l'avantatge sobre Puigdemont a cavall de l'efecte Sánchez
 

🗳️ Enquesta El Nacional: Quin partit aconseguirà l'últim escó a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona?
 

Tal com succeeix amb la projecció de vot al futur Parlament de Catalunya, el controvertit anunci de possible dimissió de Pedro Sánchez, que finalment no es va produir, hauria ajudat a consolidar el suport a Illa dels votants socialistes en les eleccions del 14 de febrer del 2021. Un 71,4% dels electors que van votar aleshores el PSC ho tornarien a fer (68,9% al sondeig anterior). Junts, liderada pel president a l'exili, Carles Puigdemont, en retindria un 67,5% (65,8% a l'anterior sondeig), mentre que ERC conservaria un 52,7% dels seus votants de fa tres anys (51%) al sondeig anterior. 

Si es pregunta pel record de vot a les eleccions generals espanyoles del 23 de juliol del 2023, Junts és la formació amb votants més fidels de cara a les eleccions catalanes de diumenge que ve: un 75,7% (74,3% al sondeig anterior), seguida del PSC, amb un 62,6% (63,2% al sondeig anterior) i ERC, amb un 43,2 (42,9% al primer sondeig de Feedback). 

Votants de les eleccions catalanes del 2021

Quant a les transferències de vots entre partits i segons el record de vot a les eleccions al Parlament del 2021, el PSC de Salvador Illa arrabassa electors als comuns (8,1%), al PP (3,4%) i a ERC (2,4%), mentre que en cedeix al PP (1,6%), als comuns (1,5%), a Junts (1,1%) i a Vox (0,2%). Els socialistes tenen una bossa del 23,8% d'antics electors indecisos.

Pel que fa a Junts, incorpora antics votants d'ERC (5,0%), de la CUP (3,5%) i del PSC (1,1%). En perd a favor d'AC (2,7%) i d'ERC (1,2%). Els juntaires tenen un 28,6% de votants del 2021 encara indecisos. Quant a ERC, els republicans guanyen un 1,2% de vot de Junts, però cedeixen un 5,0% als de Carles Puigdemont, un 3,1% a AC, un 2,4% al PSC i un 1,4% a la CUP. Els de Pere Aragonès tenen un 34% d'antics electors indecisos.

Votants de les eleccions espanyoles del 2023

Pel que fa al record de vot a les eleccions espanyoles del 23 de juliol del 2023, el PSC guanya electors dels Comuns-Sumar (6,5%), del PP (3,8%) i d'ERC (0,9%). En perd cap a ERC (2,9%), els Comuns-Sumar (1,9%) i Vox (1,4%), principalment. Té un 28,6% d'electors indecisos.

Junts guanya electors d'ERC (8,6%) a les passades generals, així com també de la CUP (3,8%). En perd a favor d'AC (1,8%). Té un 22,25% d'antics votants indecisos. Finalment, ERC, i sempre segons el sondeig de Feedback, incorporaria el 12-M votants dels Comuns-Sumar a les generals (3,7%) i del PSC (2,9%). En cediria a Junts (8,6%) i AC (2,4%) principalment. Un 43,2% dels electors d'ERC al 23-J estan indecisos sobre a qui votarien a les eleccions al Parlament.  

Enquesta El Nacional: PSC i Junts consoliden electorat fidel mentre ERC modera les pèrdues

L'últim escó que s'assigna en el repartiment electoral d'una circumscripció determinada, a Catalunya, segons el sistema d'Hondt, pot ser decisiu i, fins i tot, decantar el resultat d'unes eleccions. Com es repartirà aquesta estratègica acta parlamentària entre les diverses candidatures que concorren a les eleccions del 12-M? La segona enquesta electoral de cara als comicis del proper diumenge al Parlament de Catalunya elaborada per Feedback per a El Nacional.cat revela que la lluita per aconseguir el darrer diputat o diputada en disputa a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida pot ser bastant aferrissada entre totes les formacions principals que participen als comicis.

📊 Enquesta El Nacional: Illa manté l'avantatge sobre Puigdemont a cavall de l'efecte Sánchez
 

D'acord amb les dades de l'enquesta de Feedback, el PSC guanyarà les eleccions a Catalunya amb 39-40 escons; Junts + Puigdemont per Catalunya serà segona força, amb 31-33 escons i ERC, amb 26-28, tercera. A aquestes tres formacions les seguirien en el repartiment dels 135 escons del Parlament el PP, amb 11-13; Vox, amb 11-12; els Comuns-Sumar amb 7-8; la CUP, amb 4-7 i AC, amb 0-2.

Per demarcacions, el PSC seria primera força a la de Barcelona, que aporta 85 diputats en total al Parlament i la de Tarragona (18). Junts guanyaria a les de Girona (que aporta 17 diputats) i Lleida (que tria 15 dels 135 parlamentaris de la Cambra catalana). Quines formacions es disputen, doncs, l'últim escó a repartir en cada demarcació una vegada comenci el recompte de vots diumenge que ve? D'acord amb el sondeig de Feedback, es perfilen quatre grans lluites: VOX/Junts; ERC / Vox / PP; PSC / Comuns i Junts / ERC en les quatre circumscripcions electorals catalanes.

Demarcacions	Ultim escó Assignat	Partits amb opcions per aconseguir el darrer escó
		1ª opció	2ª opció	3ª opció	4ª opció	5ª opció
Barcelona (85)	VOX	JUNTSXCAT	PSC	PP	CUP
Tarragona (18)	ERC	VOX	PP	CUP
Girona (17)	PSC	COMUNS SUMAR	JUNTSxCAT	ERC	AC
Lleida (15)	JUNTSxCAT	ERC	CUP	AC

 

A Barcelona, la formació ultradretana Vox obté l'últim escó en disputa a l'enquesta de Feedback. Però també el podria aconseguir Junts+ Puigdemont per Catalunya (1a opció), el PSC (2a opció), el PP (3a opció) i la CUP (4a opció). Com afectaria el resultat previst pel sondeig? Si els juntaires prenen l'escó assignat a VOX, el PSC continuaria com a guanyador a la demarcació (26-27), i Junts consolidaria el seu 18 escó (té una forquilla de 17-18). VOX passaria, en canvi, de 8 a 7. Si l'obtingués el PSC, consolidaria els 27 escons de la forquilla i Junts es quedaria amb 17. L'enquesta atribueix en total 26-27 escons al PSC, 17-18 a Junts, 16 a ERC, 8-9 al PP, 8 a VOX, 6 a Comuns-Sumar i 3-4 a la CUP.

A Tarragona, l'últim escó assignat correspon en primera instància a ERC, que n'obté 4. L'hi podrien prendre però, Vox o el PP, que consolidarien, respectivament, 2 diputats. El tercer partit amb opcions d'assolir l'última plaça a Tarragona és la CUP, que es garantiria així un representant al futur Parlament. En aquesta demarcació, la projecció de resultats de Feedback és de 5 escons per al PSC, 4 per a Junts, 4 per a ERC, 1-2 per a Vox, 1-2 per al PP, 1 per a Comuns-Sumar i 0-1 per a la CUP.

Últim escó en disputa a Girona i Lleida

Pel que fa la demarcació de Girona, l'últim escó en disputa l'obtindria el PSC. No obstant això, el podria perdre a favor de Comuns-Sumar, que es garantiria així un representant al Parlament; Junts, que consolidaria el 6è diputat en una forquilla de 5-6 o ERC, que n'obtindria 4 (el sondeig li atorga 3-4). Com a quarta formació aspirant a l'últim escó per Girona hi ha Aliança Catalana, actualment sense representació al Parlament. A Girona, el sondeig atribueix en total 5-6 diputats a Junts, 4 al PSC, 3-4 a ERC, 1 a VOX, el PP i la CUP, respectivament i 0-1 a Comuns-Sumar i AC.

A la demarcació de Lleida, l'últim escó correspondria a Junts. Això no obstant, també se'l disputa ERC, que consolidaria els 4 de la forquilla del sondeig (3-4), la CUP, que podria obtenir així representació (0-1) i, com a tercer aspirant, AC. El resultat total de la demarcació de Ponent és de 5 diputats per a Junts, 4 per al PSC, 3-4 per a ERC, 1 per al PP i Vox, respectivament i 0-1 per a la CUP i AC.     

Enquesta El Nacional: Quin partit aconseguirà l'últim escó a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona?

Ja és una realitat: el Girona jugarà la Champions League la temporada que ve. La gran campanya de l'equip dirigit per Michel Sánchez ha tingut, per fi, un gran premi com és el de poder jugar la màxima competició europea a nivell de clubs. D'aquesta forma, després de guanyar al Barça per 4-2 a Montilivi, els gironins fan història i veuran com l'equip d'una ciutat de poc més de 100.000 habitants competeix amb els màxims representants de les grans ciutats del Vell Continent.

Qui anava a imaginar això fa 10 anys? Just quan l'equip català celebrava que havia aconseguit mobilitzar 1.800 aficionats cap al camp del Vila-real, que per llavors militava a Segona Divisió. Ara, la gesta és molt més gran i, sens dubte, molt més històrica. I és que la temporada de Michel i els seus 23 homes no només serà recordada a Montilivi, sinó que ja són part de la història del futbol espanyol.

El Girona s'ha classificat per primera vegada en la seva història per a Champions League / Foto: EFE

El Girona reescriu en blanc-i-vermell la història del futbol espanyol

Al llarg de la temporada s'havia comparat la traça del Girona amb la històrica temporada que va aconseguir el Leicester a la 2015/16 i que es va tancar amb els Foxes com a campions de la Premier League. Aquell equip, un acabat d'ascendir de la segona divisió anglesa, va aconseguir fer història amb jugadors que es van convertir en llegenda com Jamie Vardy, N'Golo Kanté o Riyad Mahrez, entre d'altres, i sota els comandaments d'un Claudio Ranieri que pocs veien com un líder apte per a un projecte ambiciós.

Tanmateix, amb la traça col·lectiva, el treball diari i la humilitat d'un equip petit, de sobte... Dilly-ding, dilly-dong! El Leicester escrivia la pàgina més improbable de la història del futbol anglès. Ara, Michel, vallecà de naixement, però gironí d'adopció, s'ha quedat a les portes de replicar a LaLiga el que l'italià va aconseguir a les illes britàniques. I és que si algú tenia algun dubte sobre la validesa de Michel com a entrenador, segur que ha quedat més que aclarit després d'aquesta temporada al capdavant del Girona. La planificació ha estat impecable: la seva proposta de joc i les seves idees han brillat per portar els catalans a dalt de tot de la classificació; el seu lideraje, temperància i capacitat de motivar els seus jugadors fora del camp han estat claus per gestionar el vestidor i involucrar tots els membres de la plantilla per aconseguir una gesta així.

𝐆𝐈𝐑𝐎𝐍𝐀, 𝐓𝐄𝐑𝐑𝐈𝐓𝐎𝐑𝐈 𝐃𝐄 𝐂𝐇𝐀𝐌𝐏𝐈𝐎𝐍𝐒 ✨🇪🇺 pic.twitter.com/AWZl6RcDVZ

— Girona FC (@GironaFC) May 4, 2024

Com si es tractés d'un déjà-vu, un equip vestit de blanc-i-vermell ha aconseguit espantar els dos grans dominadors d'un tron que amb prou feines ha canviat de mans en dues ocasions durant els últims 15 anys. "Partit a partit" va ser aquella fórmula que va desafiar i va tombar els titans de LaLiga el 2014 i 2021. Partit a partit, les parades de Paulo Gazzaniga, els gols d'Artem Dovbyk, les assistències de Yan Couto, els driblatges de Savinho o la creativitat d'Aleix García han llançat al Girona cap a les posicions altes de la classificació. L'experiència de David López o Daley Blind juntament amb les irrupcions de Miguel Gutiérrez, Iván Martín o Arnau Martínez han aconseguit que vells rockers com Cristhian Stuani, Portu, Juanpe o Borja García puguin somiar amb un últim ball a Montilivi sota la lluna de les nits europees.

Una victòria que se celebra com una Champions a Montilivi

Descarat, trencador, imaginatiu, somniador. Així és un equip que no li ha tingut por a res ni a ningú al llarg de tota la temporada. No li va poder la pressió a un equip que ha estat qüestionat en moltes ocasions durant la temporada. No li va poder el vertigen del cim de LaLiga, ni el desafiament de treure el cap entre els grans de la competició. Ni tan sols la infinitat d'afalacs i paraules d'admiració no han desestabilitzat un equip que ja celebra com un trofeu la victòria que certifica la classificació matemàtica per a la Champions League quan falten 4 jornades per al final de LaLiga.

El Girona, classificat per a la Champions League quan falten 4 jornades per al final / Foto: Europa Press EFE

La victòria per 4-1 davant del Cadis que certificava matemàticament la presència del Girona en competició europea fa un parell de jornades, va ser prou motiu per somiar. Ara, amb una altra golejada avui davant del Barça, els gironins tenen una raó de pes per celebrar aquesta victòria com si es tractés d'una Champions. I potser molts no entendran per què cal celebrar si no s'ha guanyat res, però probablement seran els mateixos que no entenen de què va el futbol. Cal celebrar per Michel. Pels seus 23 jugadors, que ja són com una família. Pels joves que s'han revelat per ser estrelles d'aquesta lliga. Pels veterans que vesteixen la blanc-i-vermella des de l'infern de Segona Divisió. Pels que van tocar el cel per primera vegada el 2017. Pels que van sumar els 3 primers punts en l'elit davant el Màlaga. Pels que van caure i es van quedar per retornar el club a dalt de tot. Per les 1.800 ànimes de Vila-real, que ja són 14.184 a Montilivi. Per tots ells. Pels que hi són i pels que van marxar sense poder viure aquesta fita.

Pel camí que s'ha recorregut i perquè ningú no podia haver imaginat això fa 10 anys. Per tots aquests motius i molts més, avui, el Girona té tot el dret de celebrar el que s'ha guanyat sobre la gespa durant nou mesos de competició. Sí, és cert, l'equip no aixecarà cap trofeu a la jornada 38, però amb el seu futbol ha aconseguit aixecar del seient milers d'aficionats durant 38 jornades. I, ara sí, totes aquelles veus que comparaven als gironins amb els foxes tenien raó: el Girona no ha guanyat cap competició, però, com el Leicester, s'han guanyat el cor de milions d'aficionats d'aquest esport.

El Girona reescriu la història i confirma la seva presència a la Champions

El gol de Jude Bellingham al Clàssic va iniciar un compte enrere per conèixer el dia en què el Reial Madrid es proclamaria campió de Lliga i deixaria el Barça, per tant, sense opcions de guanyar cap títol. Finalment, ha estat el Girona, amb una nova exhibició a la segona part, l'encarregat de donar la mala notícia al conjunt blaugrana. Amb aquest resultat i quan falten quatre jornades per disputar, els barcelonins es queden sense cap opció matemàtica d'aconseguir un títol. No només això, sinó que els de Míchel li treuen la segona que dona accés a la pròxima Supercopa d'Espanya.

Un inici il·lusionant que es va tornar en malson

Malgrat començar el curs amb un pobre empat a casa del Getafe, la il·lusió estava estesa entre el barcelonisme. Campions de Lliga després de quatre anys, semblava que aquest podia ser l'any que Xavi Hernández consagrés el seu projecte amb l'ajuda de fitxatges com els de Ilkay Gündogan, Joao Cancelo, Joao Félix o fins i tot Oriol Romeu, que en els seus primers partits semblava ser el relleu perfecte per a Sergio Busquets. Les golejades contra el Real Betis i l'Anvers en el qual seria la nova llar provisional dels culers, l'Estadi Lluís Companys, van disparar aquesta il·lusió. Amb el temps, es va anar veient que no va ser més que un miratge.

Els jugadors del Barça celebrant un gol contra el Betis / Foto: EFE

Precisament, la golejada contra els belgues va ser molt present en la memòria de l'equip, ja que durant gairebé quatre mesos va ser l'últim partit en el qual el Barça va guanyar per més d'un gol de diferència. Vint partits van passar fins que els blaugrana poguessin treure's aquesta "maledicció". Entre mig, dues derrotes a casa contra Madrid i Girona que van ferir l'orgull de l'afició i un polèmic canvi en la convocatòria contra l'Anvers que va avivar la sensació de descontrol al club.

Va ser l'11 de gener, en les semifinals de la Supercopa d'Espanya contra Osasuna, el dia en què els de Xavi per fi van guanyar per dos gols d'avantatge. Era, a més, el pas a una final l'oportunitat que podia ajudar a començar el 2024 guanyant un títol i treure's de sobre tots els fantasmes que anaven arrossegant durant la temporada. El resultat no va poder ser pitjor, amb una dura golejada (4-1) contra el Madrid, que conqueria el seu primer títol de la temporada. Deu dies després, el Barça visitava San Mamés amb motiu dels quarts de final de la Copa del Rei. Després d'un dur enfrontament, pròrroga inclosa, l'Athletic Club de Bilbao va passar a les semifinals de la competició que acabarien conquerint.

Els jugadors del Reial Madrid celebrant un gol a la final de la Supercopa / Foto: EFE

Xavi anuncia la seva dimissió a final de temporada

Després de perdre dos títols en qüestió de dies, el pitjor estava per arribar. En la jornada 22 de Lliga, després d'encaixar cinc gols a casa contra el Vila-real, Xavi Hernández anunciava la seva dimissió a final de temporada. Un gir dels esdeveniments que, inesperadament, va servir per aturar l'hemorràgia.

Des d'aquell precís instant, el Barça va anar millorant a poc a poc el joc i mantenint-se imbatible en els resultats. Segons Xavi, va ser gràcies a aquesta decisió que l'equip va recuperar la fiabilitat defensiva que ho va fer campió de Lliga i es retrobés amb la millor versió de jugadors com Lewandowski i Raphinha. Unes bones sensacions que es van confirmar en l'eliminatòria contra el Nàpols, que permetia als blaugrana trepitjar els quarts de final de la Champions per primera vegada en quatre anys. La victòria al Parc dels Prínceps en el partit d'anada va fer pensar que tornar a una final de la màxima competició europea no era missió impossible.

Ferran Torres lamentant-se durant el Barça-PSG / Foto: EFE

A la recerca d'una nova il·lusió

De nou, quan el barcelonisme es va permetre somiar a tornar als seus millors temps, la realitat el va acabar colpejant d'una forma que no es va poder recuperar. A Montjuïc, l'expulsió de Ronald Araujo va condicionar extremadament un equip que va ser incapaç d'aguantar els dos gols d'avantatge en l'eliminatòria contra el PSG. El públic va ser testimoni d'una nova desfeta europea que allunyava el Barça del títol que més opcions tenien de conquerir. Una derrota que, a més, deixa al Barça sense plaça per al nou Mundial de Clubs. La derrota en el Clàssic d'aquella mateixa setmana no va ser més que la prolongació de l'estat de desànim que va conquerir l'aficionat culer, que ja començava a entreveure el que avui s'ha confirmat.

Per si el clima a can Barça no fos ja irrespirable, Joan Laporta va acabar anunciant la permanència de Xavi per un any més. Una decisió que no ha estat lliure de polèmica, després que el mateix Xavi s'hagués encarregat de confirmar en reiterades ocasions que la seva decisió era inamovible. Ara, club i entrenador poden treballar plegats per fer que no es repeteixi un any com aquest. Un any que, malgrat les constants anades i vingudes que ha tingut, ha posat la llavor per a un futur prometedor. Si es pot extreure una cosa positiva d'aquesta temporada, és indubtablement l'explosió de jugadors com Lamine Yamal, Pau Cubarsí o Fermín López. Uns joves que estan cridats a liderar el futur del club.

 

El Barça confirma l'any en blanc i tanca una temporada per a l'oblit

El cap de setmana ha arrencat amb molta calma i bonança a Catalunya, però a mesura que vagin passant les hores anirà augmentant la inestabilitat per l'aproximació d'un front atlàntic. El sistema frontal obrirà la porta a un solc que transportarà aire fred en altura i deixarà un canvi de temps explosiu amb tempestes, calamarsades i arcs de sant Martí. Fins dimarts s'espera un temps primaveral i inestable amb ruixats aquí i allà de distribució irregular, però que podran anar regant les capçaleres dels embassaments i les capacitats d'aigua de les conques internes encara tenen marge de pujada. T'ho expliquem tot plegat en el següent vídeo i fem un F5 del rànquing de sequeres a Catalunya:

 

Primers ruixats i tronades

La previsió del temps per diumenge anuncia una jornada insegura. Durant el matí el cel podrà aguantar, però ja es notarà un cel més canviant i amenaçador en comparació amb dissabte. A partir del migdia creixeran nuvolades a la meitat nord i oest i arribaran ruixats amb alguna tempesta per Ponent en direcció al Pirineu. Les precipitacions viatjaran a gran velocitat i sobretot afectaran les comarques de Lleida i el nord de Barcelona amb arcs de sant Martí molt fotogènics després de la pluja, dia per mirar el cel! Els pobles i les ciutats de la costa quedaran al marge, però podrien tenir la visita sorpresa de les boires marítimes en alguns trams localitzats del litoral. De fet, augmentarà la humitat per un flux de xaloc, de mar cap a terra, i la temperatura recularà un parell o tres de graus en conjunt. Ambient suau, de plena primavera.

Ja hem encetat el maig però els Torreneules i el Balandrau es lleven així, engalanats de neu nova. Fa temps que no els veia així, ben entrada la primavera. Quin goig!#Campelles #Ripollès pic.twitter.com/6A4viUtMxr

— juli mauri (@jmaurir) May 4, 2024

Sau, Susqueda i el Pirineu Oriental pic.twitter.com/hMMYI1o4Kl

— David TV (@davidtriadu) May 4, 2024

4/5 Bon dia #Montblanc
Tmn 8,5°C
H 86%
V 6,4km/h N
P 0,0mm@meteoprades @TurMontblanc @sarai_sarroca @ARAmeteo @MeteoMauri @meteorac1 @SoniaPapell @AlfredRPico @Monica_Usart @rbartolisala @GrupCMI @SergiLoras @Vakapiupiu @aria_meteo @gemmapuigf @meteopolita @meteocat @enricagud pic.twitter.com/H8GVqwDgtB

— Jaume Àvila (@jaume_avila) May 4, 2024

Festival de tempestes, llamps i trons

El pas d'un solc o petita borrasca reactivarà l'activitat tempestuosa entre dilluns i dimarts per l'entrada d'aire fred en altura. Una primera línia d'inestabilitat escombrarà el territori dilluns entre la matinada i el matí amb ruixats i alguna tronada. Ara bé, el plat fort s'espera a partir del migdia amb el creixement de potents cumulonimbus o castells de núvols que descarregaran tempestes fortes amb calamarsades erràtiques a la meitat nord i entre les comarques de Girona i Barcelona. Dimarts continuarà el temps inestable, sobretot a la meitat est amb una nova tarda moguda de xàfecs i tempestes: les capçaleres del Ter-Llobregat podrien ser l'epicentre de l'orinal. La temperatura baixarà tant dilluns com dimarts i l'ambient serà més fresc amb màximes inferiors als 20ºC, però tindrà les hores comptades. A partir de dimecres arribarà un nou anticicló que estabilitzarà el temps amb sol i una remuntada de la temperatura.

Bon dia, comencem el cap de setmana amb temperatures no tant fredes com ahir, la mínima a Puigcerdà 4.5ºC.
Dades meteo completes https://t.co/IRqI1dDU86
Wemcam Lles de Cerdanya, #projecte4estacions pic.twitter.com/6M6inClGZg

— Jordi Queralt (@meteopuigcerda) May 4, 2024

Matí amb núvols al far de Calella (Barcelona) @eltempsTV3 @eloicordomi @enricagud @gemmapuigf @jjanue @MeteoMauri @nestor_meteo @TomasMolinaB @alcantara_alb @Vakapiupiu @eliseuvilaclara @alfons_pc @AlfredRPico pic.twitter.com/g54EjwnuVM

— Pere Lluís Donoso (@PereLl65) May 4, 2024

Bon dia, núvols més abundants i pujada de la temperatura mínima, 13,4 graus. #Montbau #Barcelona #Meteo pic.twitter.com/VsDlbCOQhJ

— Jordi Campos (@jordicampos) May 4, 2024

---

🌳 Ets compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.

Arriba un front atlàntic amb pluges i ruixats a mig Catalunya, prepareu el paraigua!

El Reial Madrid ha fet els deures contra el Cadis al Santiago Bernabéu (3-0) per adjudicar-se la seva 36a Lliga. Els homes de Carlo Ancelotti han derrotat el conjunt andalús gràcies a tres gols anotats a la segona meitat, obra de Brahim Díaz, Jude Bellingham i Joselu. Un resultat que els ha servit per convertir-se en els campions d'aquesta edició de la Liga EA Sports de forma matemàtica aprofitant la derrota del Barça al camp del Girona (4-2).

Primera meitat sense massa emoció al Bernabéu

Després d'aconseguir un valuós empat en el duel d'anada de les semifinals de la Champions League al camp del Bayern (2-2), el Reial Madrid s'ha retrobat amb la seva afició amb l'objectiu de sumar els tres punts i materialitzar el primer 'match-ball' que tenien per celebrar de forma matemàtica la Lliga. Això sí, no depenien d'ells mateixos, ja que havien d'esperar una ensopegada del Barça al camp del Girona. I l'XI que ha escollit Carlo Ancelotti per afrontar aquest repte ha estat carregat de suplents, amb la principal novetat de Thibaut Courtois, que ha tornat a la titularitat després d'encadenar dues lesions de llarga durada.

Thibaut Courtois saluda el  Santiago Bernabéu en el partit del seu retorn / Foto: EFE

Això ha propiciat un partit més igualat de l'esperat. Sense les seves grans estrelles, el Reial Madrid no era capaç de generar tantes ocasions. Sí que monopolitzaven la possessió de la pilota, però ni Joselu, ni Arda Güler, ni Brahim Díaz, els encarregats de conformar el trident d'atac, podien inquietar la defensa del Cadis. De fet, l'ocasió més clara que han tingut en la primera meitat ha estat un xut llunyà d'Éder Militao, que ha estat rebutjat per Ledesma amb una espectacular intervenció. En canvi, el conjunt andalús, malgrat estar gran part del temps prop de la seva àrea, ha pogut generar més perill al contracop. Chris Ramos i Sobrino han gaudit de dues oportunitats clares, però els dos xuts no han acabat entre els tres pals. Amb aquest context, el duel ha marxat al descans amb empat a 0 i amb tot per decidir en el segon acte, on el conjunt de Carlo Ancelotti havia de pujar un parell de marxes per sumar els tres punts.

Thibaut Courtois (re) apareix i Brahim Díaz agafa galons

I l'actitud del Reial Madrid després del pas per als vestidors ha estat radicalment diferent. El conjunt blanc ha optat per una pressió més avançada, sent molt més agressius en els duels, i això s'ha notat en el ritme que ha tingut el partit. El Cadis cada cop havia de defensar més a prop de la seva porteria i les primeres ocasions ja començaven a arribar. La primera, d'Arda Güler, a través d'una falta a la frontal de l'àrea que Ledesma ha enviat a córner. La segona, amb un xut des de la frontal de Dani Carvajal, també aturat per al porter argentí. Tot això, en menys de cinc minuts, temps en el qual també ha arribat una oportunitat per al Cadis. I molt clara, perquè Chris Ramos s'ha plantat davant Courtois sol, però el porter belga s'ha fet gran per guanyar-se una nova ovació del Santiago Bernabéu.

El Real Madrid celebra el gol de Brahim Díaz contra el Cádiz / Foto: EFE

Amb aquesta intervenció, el porter blanc ha donat ales al seu equip, que només uns minuts més tard ha trobat el primer gol del partit. Ho ha fet gràcies a una diana espectacular de Brahim Díaz, que ha culminat una gran passada de Luka Modric amb un xut que ha tret les teranyines de la porteria de Ledesma. En un escenari travat, el talent de dos jugadors decisius com Courtois i Brahim ha emergit per rescatar un equip que estava cada cop més a prop del seu objectiu.

Encara queda més de mitja hora per al final del partit, però el líder de la Lliga ja havia fet el més difícil, només quedava rematar la feina. I per fer-ho, Carlo Ancelotti ha donat entrada a un Jude Bellingham que ha tardat ben poc a sumar el seu gol en l'electrònic. En el minut 68, el migcampista anglès ha culminat una passada de Brahim Díaz per anotar la segona diana del partit a plaer. Finalment, Joselu ha culminat la victòria amb un gol en el temps de descompte regalat per un  Nacho Fernández que ha fet un esforç titànic per plantar-se davant Ledesma en un contracop. Amb tot, un 3-0 que ha tingut poca història i que té gust de Lliga.

El Reial Madrid fa els deures contra el Cadis (3-0) i ja és campió de Lliga

El Girona i el Barça s'enfronten a Montilivi en partit de LaLiga EA Sports. El duel és decisiu en la lluita per la segona posició de la classificació.

Girona - Barça de LaLiga EA Sports, DIRECTE | Ocasions en ambdues àrees

Superat l'equador de la campanya, i amb un Pedro Sánchez "amb més ganes i força que mai", el PSC ha celebrat el seu acte central per a les eleccions del 12 de maig als Jardins de la Torreta de Montmeló amb la consigna d'aconseguir una victòria "àmplia" als comicis per "normalitzar la convivència" i per "guanyar al fang". Feia un sol de justícia, però 2.000 persones (segons l'organització) no s'han volgut perdre el míting. És la segona intervenció del president del govern espanyol en la campanya dels socialistes per al 12-M, insistint en la "batalla contra la màquina del fang" del PP i Vox i situant la convocatòria electoral del diumenge vinent com una oportunitat per triar entre "democràcia o fang". De fet, sobre aquestes "mentides" de la dreta i la ultradreta, Sánchez ha assenyalat que han hagut de suportar en els darrers mesos "la fustigació i assetjament" per defensar una "causa justa i noble", com és la "normalització de la convivència". En aquesta línia, ha demanat el màxim suport per a Salvador Illa per poder "gestionar junts la convivència i l'avenç a Catalunya i Espanya".

🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, candidats i tota la informació

A parer del cap de l'executiu estatal, cada vegada que hi ha eleccions, cal "recordar què ha passat" en els darrers 10 anys: "Van ser dos presidents de dretes, un a la Moncloa i un altre a Palau, que van conduir a la fallida a Catalunya; i ara serem dos presidents socialistes els qui farem possible el canvi i acabarem amb la dècada perduda". Encara sobre això, Pedro Sánchez ha volgut apuntar que el 12-M els catalans i catalanes "s'enfronten a una disjuntiva": "La resta de partits porten al bloqueig, paràlisi, incertesa i inestabilitat; en canvi, votar Illa és per avançar en oportunitats i convivència". "Com més àmplia sigui la victòria, més estabilitat i força de Govern tindrem perquè Catalunya avanci en la prosperitat i drets", ha subratllat.

Pedro Sánchez, a l'arribada al míting de Montmeló / Foto: Carlos Baglietto.

Sánchez sosté que el resultat del 23-J s'explica pel "suport" de Catalunya

A més de defensar el vot per Illa, el president del govern espanyol ha seguit parlant durant el seu discurs de la situació política espanyola. Des de la seva perspectiva, "ja no es distingeix Feijóo i Abascal perquè comparteixen els mateixos insults i el mateix ideòleg de capçalera, José María Aznar". Sánchez ha insistit en el fet que la dreta i ultradreta "no admet" els resultats del 23 de juliol, on va guanyar un "govern progressista": "Agrairé sempre el suport de Catalunya perquè va votar massivament per aquesta opció". Per això, ha sostingut que "davant el crit d'Aznar de qui pugui fer que faci, nosaltres respondrem que qui pugui votar, que voti, que voti Illa com a pròxim president".

 

El també secretari general del PSOE ha denunciat que el PP i Vox "volen convertir la democràcia en un territori exclusiu dels poderosos" i, des de la seva òptica, "tracten d'intimidar, ocultar el seu programa per ser antisocial i que no es parli dels èxits d'Espanya en treball, la pujada del salari mínim interprofessional o que les pensions pugin segons l'IPC". I així ho ha volgut simplificar el socialista: "Va de democràcia o fang, de vots o mentides". Finalment, el president del govern espanyol també ha volgut fer al·lusió al toc d'atenció de l'ONU als governs del PP i Vox sobre les seves "lleis de la concòrdia". Sánchez s'ha compromès a "defensar la memòria democràtica i la dignitat de les víctimes del franquisme" davant unes normes que "equiparen democràcia i dictadura".

Acte central del PSC a Montmeló / Foto: Carlos Baglietto.

Salvador Illa anuncia una nova llei de barris dotada amb 800 milions

Al seu torn, Illa, que també ha pogut comptar amb la presència de Juan Espadas (secretari general del PSOE d'Andalusia) i Idoia Mendia, ha aprofitat el míting central a Montmeló —on ha volgut reivindicar que estava a la seva comarca— per anunciar una nova llei de barris dotada amb 800 milions d'euros per als quatre anys vinents: "Seran 25 barris cada any, 100 barris en una legislatura perquè aquells barris on alcaldes i alcaldesses puguin treballar per millorar de manera integral l'espai públic i serveis tinguin una mirada conjunta de l'Ajuntament i el Govern". En paral·lel, destinarà 300 milions d'euros a les urbanitzacions "que s'han de posar al dia".

Salvador Illa, durant la seva intervenció / Foto: Carlos Baglietto.

Paral·lelament, Illa ha demanat el vot perquè "l'autogovern de Catalunya torni a ser excel·lent en polítiques públiques i s'impliqui en la millora de l'Espanya plural i diversa". El presidenciable del PSC vol "col·laborar" amb el govern de Pedro Sánchez, a qui ha agraït la seva continuïtat al capdavant del govern espanyol perquè "seguiran les polítiques que han tornat la convivència a Catalunya". D'altra banda, tot i ser conscient que lidera ara com ara la cursa electoral, el primer secretari socialista ha sostingut que "res no està fet" i ha advertit: "La confiança és el pitjor adversari que podem tenir. Hem de seguir treballant vot a vot, sense caure en provocacions". La frase arriba l'endemà dels polèmics insults del president d'UGT de Catalunya, Matías Carnero, contra Carles Puigdemont, fets sobre els quals no s'ha fet cap al·lusió aquest dissabte.

 

Sánchez anima a votar Illa per "la causa noble de la convivència" i insisteix: "És democràcia o fang"

El Gran Premi de Miami es presentava al calendari de Fórmula 1 com el segon cap de setmana a l'esprint de la temporada. Amb l'anterior cursa curta del GP de la Xina encara a la memòria de molts pilots, els voltants del Hard Rock Stadium es preparaven per acollir-ne una de nova esprint que ha acabat com sempre: Max Verstappen es passeja per les platges de Miami i guanya la cursa. Charles Leclerc va acabar segon i Checo Pérez tercer.

Your #F1Sprint points-scorers! 📈

Max leads home Charles and Checo as the Miami weekend goes up another notch 🔊#F1 #MiamiGP pic.twitter.com/p3sxLqQJjR

— En formula 1 (@F1) May 4, 2024

S'apagaven els semàfors al Circuit de Miami i tan sols 450 metres separaven els pilots de la primera corba o, dit d'una altra manera, del primer incident de la cursa. Pel cap de la graella, Checo Pérez sortia malament i veia com el renascut Daniel Ricciardo li robava la tercera plaça i Carlos Sainz estava a punt de relegar-lo a la cinquena. Tanmateix, no tindria temps de reaccionar el pilot de Ferrari quan els comissaris mostraven la bandera groga i, tot just uns segons després, es comunicava la sortida del Safety Car.

L'embolic era a la part del darrere: Fernando Alonso comunicava per ràdio que Lewis Hamilton s'havia llançat "com un toro", xocava contra el pilot asturià que, a la vegada, tocava el seu company Lance Stroll i aquest impactava contra Lando Norris. La maniobra suïcida de l'heptacampió anglès acabava amb la cursa del canadenc i del pilot de McLaren, mentre que Alonso confirmava que havia punxat una roda i aprofitava el cotxe de seguretat per fer la seva parada.

Lewis Hamilton, gran protagonista de l'esprint del GP de Miami / Foto: Europa Press

Magnussen i Hamilton, els dos grans protagonistes de la cursa

Rellançava la cursa Max Verstappen i establia la velocitat creuer per anar ficant distància amb Charles Leclerc i començar a passejar-se, una vegada més, per les platges de Miami. Poc moviment per la zona alta de la classificació: Checo recuperava la tercera plaça en tot just un parell de voltes, mentre que Sainz i Ricciardo mantenien una bonica baralla en què el pilot de l'equip Visa Cash App RB espremia al màxim el seu monoplaça i aconseguia contenir les envestides del madrileny.

Però el protagonista continuava sent un Hamilton que queia fins a la novena posició després de l'incident. L'anglès les tenia de tots els colors amb un Kevin Magnussen que passava d'agressiu a temerari i amb el que s'arribava a tocar en un parell d'ocasions. El pilot de Haas veia fins a dues banderes blanques i era amonestat en tres ocasions pels comissaris per la seva conducció excessivament agressiva, que va poder acabar amb la cursa dels dos pilots al mur. Fins i tot Yuki Tsunoda va poder sortir malparat d'una batalla tant bruta com innecessària (lluitaven per la desena plaça).

Fernando Alonso i Aston Martin no van competir a l'esprint del GP de Miami / Foto: Europa Press

Nou format, però el mateix resultat de sempre: Verstappen torna a guanyar

I és que és igual les innovacions que portin a la Fórmula 1. És igual si canvien els formats o els horaris, que el resultat continua sent el mateix: Max Verstappen domina i la resta li intenten perseguir. El neerlandès (únic guanyador de la història d'aquest circuit) tornava a arrasar a l'esprint i veia la bandera de quadres en primer lloc, seguit de Charles Leclerc i amb Checo Pérez ocupant l'últim esglaó del podi. Ricciardo arribava en quart lloc després d'una bonica lluita amb Sainz, que entrava cinquè i felicitava l'australià pel seu bon resultat.

La part negativa l'han deixat Magnussen i Hamilton, ambdós sancionats per les diferents maniobres temeràries que han realitzat sobre la pista. De fet, malgrat la curta durada de la cursa i d'acabar entre els 10 primers, l'acumulació de sancions del danès han fet que el pilot de Haas acabi en 18a posició, últim i per darrere d'un Fernando Alonso que està molt descontent amb aquest nou format. Com ja va avisar abans de la cursa, l'asturià no va competir i va aprofitar l'esprint com una simulació per aconseguir sensacions de cara a la cursa llarga de diumenge. De fet, després de la seva parada inicial, amb prou feines va tenir temps de fer un avançament sobre la pista quan l'equip va decidir tornar a parar per seguir amb les proves d'Aston Martin.

A falta de veure com es desenvolupa la cursa llarga, tot sembla apuntar que serà Max Verstappen qui es porti, una vegada més, el trofeu del Gran Premi de Miami. El pilot de Red Bull ha guanyat 2 de 2 curses que s'han celebrat en aquest circuit i demà tindrà l'oportunitat d'aconseguir el seu 'hat-trick' de victòries a Miami. A partir de les 22:00 h de la nit de diumenge, el neerlandès tindrà per davant 57 voltes per continuar apropant-se a un tercer títol mundial que és pràcticament qüestió de temps.

Max Verstappen es passeja per les platges de Miami i guanya la cursa a l'esprint