Des de fa anys, tant els jugadors com els entrenadors de l'elit del futbol es queixen pel calendari. Cada vegada hi ha més partits, més viatges, menys temps per treballar i, el que és més preocupant, menys temps per descansar. La conseqüència ha estat un augment en les lesions dels jugadors i que els grans clubs, els que els ho poden permetre, formin plantilles més àmplies, la qual cosa perjudica la classe mitjana, que veu reduït el nivell dels seus equips.

La FIFA i la UEFA tampoc no ajuden en les seves competicions de seleccions, el Mundial i l'Eurocopa, que cada vegada tenen més participants i, en conseqüència, més partits. És per això que ara, amb l'arribada de la nova Champions League, hagin sorgit les primeres veus crítiques, ja que el nou format encara afegeix més partits a un calendari insostenible.

Rodri, jugador del Manchester City, en la roda de premsa prèvia al partit contra l'Inter / Foto: EFE

Rodri no descarta anar a la vaga en contra del calendari

Un dels futbolistes més crítics a la nova situació ha estat Rodri, capità del Manchester City, en la prèvia del partit dels de Guardiola contra l'Inter de Milà. "Per la meva experiència puc dir que jugar 60 o 70 partits no és òptim. Un jugador potser pot estar al màxim nivell si disputa entre 40 i 50 partits, després baixarà el rendiment. Aquest any potser arribem als 80, i segons la meva humil opinió això és massa", ha afirmat Rodri

El centrecampista, de fet, no ha descartat l'opció d'anar més enllà. "Estem a punt d'anar a la vaga. És una opinió estesa entre els jugadors, i si tot continua així no tindrem cap altra opció. Crec que això és una cosa que ens preocupa de veritat, els que el pateixen som nosaltres. No tot pot ser diners i màrqueting, l'important és la qualitat de l'espectacle", ha afegit.

Marquinhos, capità del PSG / Foto: Europa Press

Marquinhos: "Va en contra de la salut dels jugadors"

Un altre dels jugadors rellevants que s'ha queixat del nou calendari ha estat Marquinhos, el capità del PSG, que com Rodri considera que la situació comença a ser insostenible. "Caldrà asseure en algun moment tots perquè el calendari està molt carregat", ha declarat el brasiler.

"Per sort tenim un gran grup i el tècnic el gestiona, però hi ha clubs que no poden fer-ho i va contra la salut dels jugadors. Més viatges, més partits... fem el que ens agrada i no renunciarem a les competicions, però hi haurà en algun moment asseure'ns tots per avançar en la bona direcció per no anar contra la salut dels jugadors. Així tots sortirem perdent", ha afegit Marquinhos.

 

Els jugadors de les grans lligues, en peu de guerra pel calendari: "Estem a punt d'anar a la vaga"

Pablo Páez 'Gavi' ha recomanat el fitxatge d'un amic al Barça, que considera que podria ajudar enormement l'equip, i reforçar una demarcació on hi ha molts dubtes. Perquè en l'atac del Barça hi ha jugadors que de moment no estan entrant en els plans d'Hans-Dieter Flick, com són Anssumane Fati, Ferran Torres i Pau Víctor, i que no es pot descartar que acabin fent les maletes a l'estiu, fins i tot al gener.

Gavi

Fins ara han tingut un paper clarament testimonial, si bé en el cas del '10' ha estat per una lesió, però no s'espera que tingui molta participació. També cal destacar el cas de Pablo Torre, que és una incògnita, mentre que Fermín López i Dani Olmo estan actualment lesionats. Joan Laporta i Deco van intentar portar a una nova peça per a la parcel·la ofensiva, i van centrar tots els seus esforços a Nico Williams, que no va acabar aterrant.

En el Camp Nou continuen contemplant amb calma la idea de firmar a un crac per a aquesta zona, i tenen diversos candidats al cap. I l'últim nom que ha aparegut en escena, i que ha estat recomanat per l'ex del Betis, és el d'Álex Baena, que va protagonitzar una campanya espectacular a les files del Vila-real. Va ser el màxim assistent de La Liga EA Sports, i es va guanyar una plaça en la convocatòria de Luis de la Fuente per a l'Eurocopa.

Alex Baena/ Foto: Europa Press

Encara que no va tenir pràcticament incidència, pot presumir de tenir el títol en el seu palmarès, i poques setmanes més tard va ajudar 'La Roja' a conquerir la seva segona medalla d'or en els Jocs Olímpics, anotant un gol a la final contra França. És un dels líders del projecte de Marcelino García Toral, i a més del Barça, també ha aparegut a l'agenda d'entitats com l'Aston Villa, el Newcastle United, el Tottenham Hotspur o el SSC Napoli.

Encara és realment jove, 23 anys, i compta amb una clàusula de rescissió al seu contracte fixada en 60 milions d'euros. Gavi està convençut que seria un reforç magnífic, però l'última paraula la tindrà Flick, que no veuria amb mals ulls aquesta operació.

El partit d'aquest cap de setmana servirà a Flick per observar Baena de prop

Casualment, aquest cap de setmana el Barça s'enfrontarà a l'entitat castellonenca, una cita que servirà a Flick per poder observar Baena més de prop.

No es pot descartar absolutament res.

Gavi entra en escena en l'operació clau en el Barça, només falta convèncer Flick

Setmana especial per als amants dels esdeveniments astronòmics, amb l'esperada arribada de la segona superlluna de l'any i l'últim eclipsi lunar d'aquest 2024. I és que hem d'estar pendents del cel aquests dies per apreciar dos dels moments més esperats del 2024, que han coincidit en el temps per captar l'atenció de moltíssimes persones. Però què és la lluna plena de la Collita 2024? I quan és i on es podrà veure l'eclipsi lunar d'aquest setembre? A continuació, et donem tots els detalls!

Quan és la superlluna de collita i l'eclipsi lunar?

Les 4:34 hores del 18 de setembre. Aquest és el moment exacte en què la superlluna de Collita de 2024 coincidirà amb l'eclipsi lunar. Aquesta lluna, sota el signe d'Àries, és la segona superlluna de 2024, i es podrà veure fins dimecres. Després quedaran dues superllunes més aquest any, és a dir, moments en què la lluna plena coincidirà amb el seu perigeu, el moment en què l'òrbita del satèl·lit l'apropa més a la Terra. En resum, la classe de lluna plena que no et vols perdre.

Des d'on veure la superlluna plena de setembre?

En tractar-se d'una superlluna és de les fàcils de veure, fins i tot en zones amb contaminació lluminosa. Si fa bona nit, és tot un espectacle. Però, per descomptat, el que més t'interessa és allunyar-te de fanals i civilització i endinsar-te en algun racó fosc i lliure d'obstacles com arbres o muntanyes. Això sí, no et farà falta un telescopi, amb uns prismàtics pots veure-li totes les vergonyes a la pobra Selene.

Per què anomenen Lluna de la Collita a la lluna plena de setembre?

Com sempre, els noms populars de les llunes provenen dels calendaris agraris. I els que utilitzem ara, en concret, venen dels almanacs agrícoles d'Amèrica del Nord, tant dels grangers europeus que colonitzaven aquella terra com dels nadius americans a qui els la treien.

Segons aquests almanacs, la lluna plena de setembre és tradicionalment la lluna de la Collita o lluna del Cereal, ja que el setembre és mes de collita d'aquests cultius. Encara que els nadius li donaven molts altres noms diferents, depenent del poble:

• Per a la nació Cree és simplement la Lluna de tardor, encara que també l'anomenen de vegades Lluna de l'Aparellament, perquè és l'època de zel de cérvols, rens i altres animals (i ara, aquí mateix a Catalunya, pots assistir a l'espectacle de la brama i veure com el nom d'aquesta lluna està justificat).
• Per als Tlingit és la Lluna dels Cadells, perquè és l'època en què molts animals es desmamen.
• Per als Lakota és la Lluna de les Fulles Marrons, nom que té curioses variacions com a Lluna de les Fulles que Cauen (per als Ojibwe), Lluna de les Fulles Canviants (per als Anishinaabe) o Lluna de la Fulla Groga (per als Assiniboine).

Lluna plena de setembre 2024: quan és i a quina hora es l'eclipsi lunar d'avui?

El Girona viurà aquest dimecres un fet històric, el seu debut a la Champions League, i ho farà en un escenari de luxe, el Parc dels Prínceps de París, i contra un dels favorits a la competició, el PSG de Luis Enrique. El tècnic asturià, que té molta pressió per guanyar la màxima competició continental, és el primer a ser conscient que el Girona no serà un rival senzill, ni de bon tros, malgrat ser un semidesconegut a Europa.

"La veritat és que he de dir que ningú no s'esperava això, és la primera vegada que juga la Champions, però vaig veure l'any passat tots els partits, un dels millors equips de veure i el més divertit de veure", ha afirmat Luis Enrique en la roda de premsa prèvia al partit. "El Girona juga molt bé, em considero fan de Michel i demà rebrà el seu premi de jugar en un camp mític. Espero que no juguin tan bé demà", ha afegit l'entrenador asturià. "M'agraden els entrenadors joves que tenen la valentia de jugar a l'atac. No sé quin Girona ens trobarem, però coneixent-lo crec que seran ells mateixos, a atacar i a ser valents."

Michel, en un entrenament del Girona previ al partit contra el PSG / Foto: EFE

Luis Enrique, motivat amb el projecte del PSG

Luis Enrique es troba en plena fase de renovació del PSG, que està sobreposant-se a la sortida de Kylian Mbappé, fitxat pel Reial Madrid aquest estiu. L'equip girava entorn del davanter, per la qual cosa ara ha de trobar nous sincronismes, un treball que necessita temps. "És important valorar el present i això passa pel nostre equip. És un projecte molt clar i per treure conclusions cal esperar més mesos, fins i tot temporades per veure si s'ha complert aquesta idea de projecte. És una cosa que m'agrada i ara es tracta de continuar complint les expectatives", ha recordat Luis Enrique.

L'entrenador, de fet, creu que la seva situació actual té poc a veure amb la seva etapa en el Barça. "En el Barça vaig viure una etapa meravellosa, però vaig arribar a un equip fet. Tots els entrenadors volem tenir influència on estem. Aquí hem de crear les nostres pròpies estrelles. Hem d'adaptar-nos, convèncer els jugadors de la manera de jugar. És un projecte més mal·leable. Tinc més influència amb el president i Luis Campos per construir aquesta estructura i generar alguna cosa. Estic molt motivat i encantat de tenir la confiança del club, i intent tornar-la-hi donant resultats".

Luis Enrique, en un entrenament en el Parc dels Prínceps / Foto: EFE

Marquinhos critica el nou calendari

A més de Luis Enrique, el jugador elegit per atendre els mitjans ha estat el seu capità, Marquinhos, que no ha dubtat a criticar el nou format de la Champions, que afegeix encara més partits a un calendari molt exigent. "Caldrà asseure's en algun moment tots perquè el calendari està molt carregat. Per sort tenim un gran grup i el tècnic el gestiona, però hi ha clubs que no poden fer-ho i va contra la salut dels jugadors. Més viatges, més partits... fem el que ens agrada i no renunciarem a les competicions, però s'haurà de parlar en algun moment per avançar en la bona direcció, per no anar contra la salut dels jugadors. Ara tots sortim perdent", ha afirmat el central brasiler.

Luis Enrique també ha estat qüestionat pel calendari, encara que l'entrenador ha estat més cautelós. "El calendari ja estava atapeït abans, encara que cal esperar per analitzar la nova competició. En ser un format nou necessitem esperar".

 

Luis Enrique, en la prèvia del PSG-Girona: "Em considero fan de Míchel"

La vicepresidenta de Junts per Catalunya, Aurora Madaula, ha defensat que no va tenir cap responsabilitat en l'expulsió d'Eduard Pujol de Junts l'any 2020 arran d'unes denúncies d'assetjament sexual. En un comunicat, Madaula denuncia l'interès de responsabilitzar-la de forma "injusta i sense cap fonament" de la gestió del cas Pujol amb l'objectiu de "desacreditar-la i perjudicar-la" tant a ella com al partit poques setmanes abans de la celebració del congrés de Junts. En l'escrit, Madaula ha negat cap mena de relació personal ni amb Noemí Llorens, una de les dues dones que va denunciar Pujol per assetjament sexual, ni amb el mateix Pujol, ni que tingués cap interès personal o polític en la gestió del cas, i desmenteix les declaracions de Llorens. En una carta enviada al jutjat, Llorens va afirmar que Madaula i altres càrrecs del partit la “van utilitzar” per “perjudicar políticament” el llavors diputat al Parlament. 

La primera denunciant, Noemí Llorens, va demanar perdó a Pujol i va negar l'assetjament, el senador de Junts li va atorgar, fet que va evitar conseqüències legals. Madaula ha detallat que sobre aquest acord, al qual es va arribar el juliol de 2023, que Eduard Pujol posava fi al procés penal per calúmnies contra la regidora, renunciava a una indemnització de 80.000 euros i es dictava una resolució judicial que l’exonerava de tota responsabilitat. Així doncs, Llorens "es va retractar" d'unes declaracions en base les quals s'havia tramitat la denúncia a través de mecanismes interns del partit. 

 

La versió d'Aurora Madaula

Aurora Madaula relata al document que l'octubre de 2020 va conèixer i es va entrevistar amb la regidora de Pineda de Mar a petició d'aquesta. "Va dur a terme les funcions que li corresponien en exercici de la responsabilitat que tenia assignada", entre les quals destacava informar-se sobre si el suport psicològic i l’assessorament legal estaven garantits, així com d'oferir "una escolta activa" als fets relatats. Segons explica, els dies posteriors a aquesta reunió Llorens va confirmar-li que l'assessorament rebut havia "validat la viabilitat de realitzar una denúncia formal sobre el cas". 

En relació amb l'informe enviat al secretari general de Junts en aquell moment, Jordi Sànchez, ha afirmat que va enviar diverses comunicacions escrites en les quals exposava "la síntesi dels fets, l’existència d’evidències fonamentades, la cronologia de la seva gestió i la reiterada intenció de Noemí Llorens de realitzar una denúncia formal" per tal que el partit prengués les decisions oportunes al respecte. Sobre l'expulsió del llavors diputat del partit ha apuntat que "la decisió de suspensió de militància d’Eduard Pujol (com a mesura cautelar i reversible) es va realitzar després d’estudiar i ponderar les informacions i les evidències que van ser posades a la seva disposició, decisió que es va prendre de forma col·legiada per part de la Secretaria General i la direcció del partit coneixedora dels fets". 

 

Aurora Madaula denuncia un intent de "desacreditar-la" i nega cap interés polític contra Eduard Pujol

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el ‘pla d’acció democràtica’ que durà al Congrés dels Diputats; el pla contra la “màquina del fang” de Pedro Sánchez. El govern espanyol proposa modificar la llei de secrets oficials de l’any 1968, així com limitar la publicitat institucional que pot aparèixer als mitjans de comunicació. També vol obligar els candidats a uns comicis participar en debats durant la campanya electoral. Els ministres Félix Bolaños i Ernest Urtasun han estat els encarregats de presentar els principals punts d’aquesta proposta en roda de premsa. El punt més polèmic, però, és el que té a veure amb reformar els delictes d’injúries i ofenses religioses. Perquè el govern espanyol no és concret en aquest aspecte i no queda clar si la modificació afectarà a la Corona. El pla, a hores d'ara, només apunta que es reformaran articles del Codi Penal que afecten la llibertat d'expressió i la creació artística quan té a veure amb les "institucions de l'Estat". En aquest terme, tan difús, Sumar considera que la monarquia està inclosa. El PSOE, de moment, eludeix donar la seva opinió sobre aquest aspecte.

Tal com ha exposat el màxim responsable de la cartera de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, el pla democràtic es basa en tres eixos: ampliació i qualitat de la informació governamental; transparència, pluralitat i responsabilitat de l'ecosistema informatiu; i transparència del poder legislatiu i del sistema electoral. Pel que fa al primer bloc, el govern de Pedro Sánchez proposa fer aquesta reforma de la llei franquista de secrets oficials, i també proposa que es pugui fer una rendició de comptes del govern espanyol. És a dir, que els ciutadans puguin consultar quin és el nivell d'execució o compliment dels compromisos adquirits pel president de l'executiu. 

Pel que fa al segon bloc, el govern espanyol proposa crear un registre de mitjans de comunicació en el qual apareguin els seus propietaris i la inversió pública que reben. En el mateix sentit, s'obligarà a les institucions públiques publicar anualment la seva inversió publicitària. De la mateixa manera, es proposa limitar el finançament de les administracions públiques als mitjans de comunicació. També es pretén impulsar sistemes "transparents i imparcials" de mesura d'audiència. És en aquest eix en què es proposa una reforma del delicte d'injúries. Ara bé, limitat al "dret de llibertat d'expressió i la creació artística" quan estigui relacionat amb les institucions de l'Estat o els sentiments religiosos. També es proposa reformar les lleis orgàniques del dret a l'honor i el dret de rectificació. 

El darrer eix proposa que sigui obligatori celebrar de forma anual al Congrés dels Diputats el "debat sobre l'estat de la nació", així com que els candidats a unes eleccions estiguin obligats en participar en debats durant la campanya. També es vol obligar els laboratoris demoscòpics a publicar totes les seves microdades. Félix Bolaños ha acusat alguns d'aquests estudis de voler últimament "influir en l'opinió pública més que no pas mostrar què pensa l'opinió pública". El govern espanyol pretén, per últim, "enfortir el règim sancionador als partits que no presentin els seus comptes de manera adequada". 

Escepticisme dels socis i oposició del PP

Les primeres línies mestres d’aquest pla d’acció democràtica les va exposar Pedro Sánchez en una compareixença al Congrés dels Diputats el passat mes de juliol. No només va encendre Alberto Núñez Feijóo, qui va acusar el president del govern espanyol de preparar “el major atac a la llibertat d’informació de la democràcia”. Els seus socis habituals van considerar que era insuficient. Van mostrar escepticisme Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, PNB, BNG i Podemos. Sánchez va rebre fins i tot crítiques per part de Sumar, el soci de govern del PSOE.

Ara els socialistes necessitaran conformar una majoria a la cambra baixa que permeti tirar endavant aquestes propostes, malgrat l’oposició del PP i l’escepticisme dels socis. De moment, fonts de Junts per Catalunya apunten que el PSOE haurà de negociar amb els grups després d'haver presentat un pla "fluix" que, segons expliquen els independentistes, no han ensenyat prèviament a la resta de formacions parlamentàries. 

Begoña Gómez, la gènesi del ‘pla d’acció democràtica’

L’origen del pla contra la ‘màquina del fang’ es troba en l’obertura d’una investigació judicial a la seva esposa, Begoña Gómez. Després d’haver amenaçat de dimitir com a president del govern espanyol, Pedro Sánchez va anunciar que continuaria al capdavant de l’executiu, i va informar que presentaria aquest pla que va batejar llavors com ‘regeneració democràtica’.

El pla 'anti-fang' de Sánchez pretén reformar les injúries i limitar la publicitat institucional

El Govern de Salvador Illa engega el procés per a l'elaboració dels pressupostos del 2025. El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el sostre de despesa no financera, que s'ha fixat en 37.783 milions d'euros. El sostre de despesa marca el límit d'assignació de recursos per al 2025 i representa un increment d'un 12,8% en relació als 2023, segons el Govern. El Govern de Pere Aragonès havia aprovat l'any passat un sostre de despesa per al 2024, de 36.684 milions, però aquells pressupostos no es van arribar a elaborar.

El departament d'Economia, que encapçala Alícia Romero, ja va deixar clar que no elaboraria els pressupostos corresponents a aquest any. Argumenta que la presa de possessió del nou Govern fa tot just un mes ha deixat un marge mínim per l'elaboració del projecte.

Això no obstant, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha subratllat que l'aprovació del sostre de dèficit significa "un primer pas i un pas ferm" per a tirar endavant el comptes i que disposar de pressupostos és un "objectiu prioritari" del Govern de Salvador, que té la intenció que el projecte arribi a començaments de novembre al Parlament i estigui enllestit a temps per disposar dels comptes l'1 de gener del 2025. 

De moment, però, el Govern admet que les converses amb ERC i Comuns, socis que el PSC considera prioritaris després que van fer possible la investidura de Salvador Illa, estan encara en una fase molt inicial.

En qualsevol cas, la portaveu tot i assegurar que són conscients que el Govern compta amb 42 diputats i s'ha de guanyar la confiança d'ERC i Comuns, ha mostrat el convenciment que "els socis d'investidura voldran desplegar les polítiques que van acordar" i mantindran el seu compromís sobre el que es va pactar. 

Manté un 28% d'alts càrrecs

Pel que fa els nomenaments dels nous alts càrrecs del Govern, la portaveu ha explicat que a l'estructura executiva i directiva, que integren des de secretaris fins a directors generals, i que està conformada per 167 persones, ja s'ha completat el nomenament de 98 càrrecs, 47 es mantenen als seus llocs, i 22 persones queden pendents de relleu.

Els alts càrrecs que el Govern manté en els seus llocs, segons ha assegurat, són persones en la seva majoria que molts anys en les seves posicions, i han mostrat una vocació clara de servei públic i màxima lleialtat a les polítiques que aquest govern vagi desplegant. Són molts d'ells funcionaris i no la seva continuïtat no forma part de cap acord amb ERC, segons Paneque.

Primer pas del Govern per l'elaboració dels pressupostos: aprova un sostre de despesa de 37.783 milions

El president de la Generalitat, Salvador Illa, visitarà aquest dimecres el rei Felip VI al palau de la Zarzuela després d'anys de relació molt tensa entre el Govern i la Corona. No obstant això, el Govern assegura que la visita "s'emmarca estrictament en el marc d'una relació institucional amb el cap d'Estat i en el principi de normalitat i bona relació amb les diferents institucions que integren l'Estat i els governs autonòmics".

"No és només el fet de recuperar aquesta normalitat és que pensem que és la millor manera per fer avançar Catalunya. Aquest és l'objectiu que ens hem marcat com a Govern. Qualsevol persona que tingui una responsabilitat sap que per avançar la millor manera és tenir una bona relació institucional i utilitzar un llenguatge institucional. Aquesta serà la manera de treballar del Govern i el president Salvador Illa", ha assegurat la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque.

Govern de tothom

La portaveu ha esquivat anar més enllà quan ha estat interrogada sobre el tema en la roda de premsa posterior al Consell Executiu i ha evitat valorar el paper de la Corona o la seva intervenció després del referèndum de l'1-O ni la baixa valoració amb què, segons les enquestes del CEO, compta a Catalunya. "El Govern de Catalunya es defineix com un govern que vol ser un govern de tothom, tinguin el pensament que tinguin i valorin com valorin les diferents institucions com la del cap d'Estat", ha argumentat.

Malgrat les diferents preguntes que s'han plantejat en relació a aquest tema, la consellera no ha anat més enllà i s'ha limitat a assegurar que Illa farà "diferents visites a diferents institucions a nivell espanyol i europeu" dins de la voluntat de normalitat institucional, com a camí que l'executiu considera "més òptim". 

Carles Puigdemont

Illa, que està pendent de formalitzar la trobada institucional amb el president espanyol, Pedro Sánchez, que es troba en plena ronda de contactes amb els responsables autonòmics, també ha volgut posar l'accent en la voluntat de subratllar "continuïtat i respecte" de la institució de la Generalitat i els seus presidents, per la qual cosa ja s'ha reunit amb el president José Montilla, i aquesta setmana es reunirà amb Jordi Pujol i Artur Mas. Paneque ha argumentat que "més enllà de les diferents composicions dels successius govern hi ha un bé superior que és preservar la institució" i això és el que vol deixar clar Illa amb aquesta ronda. 

Tot i que la portaveu ha assegurat que la voluntat d'Illa és reunir-se amb tots els presidents, no ha concretat quina previsió té respecte a Carles Puigdemont, que segueix a l'exili. "Jo els puc confirmar les que estan tancades. A futur anirem donant a conèixer les que es puguin anar tancant", s'ha limitat a assegurar.

El Govern vol mostrar amb la visita d'Illa a Felip VI la normalització de relacions per fer avançar Catalunya

Des de la invenció de la penicil·lina als anys 20 del segle passat, els antibiòtics han estat una medicina essencial perquè una infecció no esdevingui sinònim de mort. Ara, gairebé cent anys després, els bacteris tornen a ser una de les principals amenaces a les quals s'enfronta la humanitat, d'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ja que aprenen a resistir els efectes dels antibiòtics habituals. Els bacteris resistents als antibiòtics amenacen de matar entre 1 i 1,91 milions de persones cada any arreu del món fins al 2050, segons un estudi publicat aquest dimarts a la revista científica The Lancet.

L'estudi ha estat elaborat per desenes d'investigadors de nombrosos instituts científics aplegats sota el projecte Global Research on Antimicrobial Resistance, liderats pel doctor Mohsen Naghavi cap d'investigació sobre bacteris resistents de l'Institut de Mètriques Sanitàries (IHME) de la Universitat de Washington, als Estats Units. Per l'estudi s'han analitzat les morts associades a bacteris resistents entre el 1990 i el 2021 en 204 països d'arreu del món i s'ha elaborat una projecció de com evolucionarà la qüestió durant les pròximes dècades, fins al 2050, en diversos escenaris possibles.

El 2021 van morir 1,14 milions de persones per causa directa de la resistència bacteriana als antibiòtics (RAM), una xifra que s'eleva a 4,71 milions si s'inclou tota mort associada. La tendència entre el 1990 i el 2021 mostra com la mortaldat a causa de la RAM ha augmentat fins a un 80% en les persones més grans de 70 anys —tot i que també és cert que entre els menors de 5 anys ha disminuït en un 50%—. Quant a la projecció en el futur, si continua la tendència creixent de les darreres dècades, els científics estimen que pel 2050 es produiran 1,91 milions de morts directes a causa de la RAM i 8,22 milions associades, a escala global. 

El fenomen de mortaldat associat a la RAM, que els investigadors titllen de "crisi global", es donarà amb una major incidència al sud de l'Àsia, a Llatinoamèrica i al Carib, especialment entre les persones més grans de 70 anys. D'acord amb les dades de l'estudi, les morts directes totals en les dues dècades vinents que contemplen els investigadors s'elevarien a una suma propera als 47 milions de persones, gairebé equivalent a tota la població d'Espanya. 

Amb la prevenció adequada es podrien evitar 92 milions de morts

"Les nostres troballes mostren la importància de la prevenció d'infeccions", apunten els investigadors, que assenyalen la necessitat d'una acció de salut coordinada per la "prevenció d'infeccions, la vacunació, la minimització de l'ús inadequat d'antibiòtics en l'agricultura i els éssers humans, i la recerca de nous antibiòtics per a mitigar el nombre de morts per RAM que es pronostiquen per a 2050". Amb aquestes actuacions a temps, els autors de l'estudi pronostiquen que es podrien evitar fins a 92 milions de morts en total.

"Aquestes troballes posen de manifest que la resistència als antimicrobians ha estat una important amenaça per a la salut mundial durant dècades i que va en augment. És vital comprendre com les tendències en les morts per resistència antimicrobiana han canviat amb el temps i com és probable que canviïn en el futur per a prendre decisions que ajudin a salvar vides”, avisa el doctor Naghavi. 

Els bacteris resistents als antibiòtics provocaran fins a 2 milions de morts anuals en les dècades vinents