De l'1 de desembre al 14 d'abril el Servei d'Atenció al Consumidor ha rebut 420 reclamacions, una xifra elevada, tenint en compte que en tot el 2023 se'n van rebre 253. Segons les dades fetes públiques, en el primer mes de la temporada d'hivern se'n van registrar 89; 174 al gener; 86 al febrer; 51 al març i 20 a l'abril. Un dels principals motius és la manca de conformitat en la compra o prestació (192 reclamacions). La deficiència en el servei prestat se situa en segona posició del rànquing de les reclamacions (84), mentre que el retorn dels diners ha estat motiu de 34 queixes. Altres motius que han propiciat que els clients s'hagin adreçat al departament governamental és la publicitat o informació deficient, la mala atenció, la disconformitat amb el preu o el fet que el producte o el servei no era l'acordat. Del total de reclamacions, dotze han estat per part de residents andorrans i la resta (408), d'altres països. Cal tenir en compte que aquest ha estat un hivern marcar per la manca de neu en què els dominis han hagut de treballar de valent per fabricar neu de cultiu per garantir una bona qualitat de les pistes. Així mateix, des dels touroperadors havien posat en relleu que l'increment de preus per part de Grandvalira havien acabat afectant juntament amb la manca de l'anomenat or blanc algunes reserves.

El Servei d'Atenció al Consumidor rep 420 reclamacions d'usuaris de les estacions d'esquí

Així ho ha comentat a Altaveu el gerent de la CEA, Iago Andreu que deixa clar que l'afectació "dependrà de cada sector" amb especial incidència i necessitat d'un "esforç gran" a l'hostaleria i el comerç. Són àmbits on, recorda, "ja hi ha dificultat per trobar mà d'obra". I l'exigència que marca la nova llei de la llengua pròpia i oficial, que entrarà en vigor en uns dies, quan sigui publicada al BOPA, pot complicar encara més la situació. "És una dificultat afegida? Sí, però també necessària i entenem que val la pena assumir-la", ha comentat Andreu, tot posant en relleu que, si bé hi pot haver empresaris que "pensin que ara no és el moment", aquesta "és la posició consensuada" en el si de l'entitat. Des de la CEA s'admet que "representarà un requisit més, un petit obstacle a l'hora de trobar o fidelitzar personal", però es considera que "val la pena passar-ho perquè tothom té un interès a donar un servei de qualitat i per això també és necessari que es doni en la llengua oficial del país". [related:articles:1] El gerent de la patronal manifesta que també cal "posar tot en perspectiva" i tenir en compte que "no s'introdueix un requisit complicadíssim" sinó que "els nivells que es reclamen són bàsics i estic segur que molta gent que treballa ara ja els té; el que cal és que els posin en pràctica". I, en aquest sentit, posa en relleu que, fins i tot abans de l'entrada en vigor, ja hi ha hagut un canvi. "Hi ha empresaris que ens ho diuen, que abans potser costava més d'entendre que s'havia d'atendre en català i, ara, des que es va anunciar la llei, s'ha agafat consciència", ha apuntat. La CEA sí que demana una cosa clara a Govern: que es posin les eines necessàries perquè les persones que hi estan obligades puguin aconseguir aquest coneixement mínim. "Els cursos han d'estar accessibles i que tot funcioni", ha indicat. A la vegada es confia que l'administració tindrà "no una voluntat inquisitorial sinó la d'ajudar". Un aspecte de la llei que se celebra és el fet que, via esmena, s'hagi indicat que si hi ha un incompliment que és per mala pràctica directa d'un treballador a qui s'han donat les eines per tenir el nivell necessari, la multa s'imposarà a l'empresa, però aquesta tindrà dret de repetició. És a dir, podrà posteriorment reclamar la xifra pagada a l'empleat. "Això ja es va posar sobre la taula quan es va començar a parlar. L'empresari pot controlar fins a cert punt que s'apliqui bé la llei, però també cal entendre que hi ha una responsabilitat del treballador. Fer recaure tota en l'empresa hauria estat una mala pràctica que hauria donat resultat si la idea fos recaptar multes", argumenta Andreu, que considera positiu que "s'hagi previst aquesta salvaguarda".

La CEA admet que la llei del català pot complicar més trobar personal però accepta que és necessària

Experts en habitatge, arquitectes i urbanistes han coincidit a assenyalar que el pla d'ordenació urbanística que prepara Tarragona s'ha de basar en el creixement ordenat i amb plantejaments que siguin econòmicament viables i sostenibles. Aquesta va ser una de les primeres conclusions de la taula rodona organitzada a la Cambra de la Propietat de Tarragona sobre 'POUM Tarragona, reptes i oportunitats.'

En un auditori amb una àmplia presència de representants del sector, hi va haver consens entre els ponents en la necessitat que la col·laboració publicoprivada sigui efectiva i que la transformació de Tarragona ha de vetllar per la cohesió de tots els barris. Tanmateix, el pla inicial del consistori presenta alguns interrogants i llacunes per a alguns ponents que es van posar a la taula de debat.

Per costat, es van mostrar dubtes sobre la viabilitat del total nombre d'habitatges projectats –més de 22.600—dels quals 13.000 seran socials. Amb aquest plantejament, l'Ajuntament que lidera Rubén Viñuales aspira a corregir un dèficit estructural que arrossega la capital per la inacció en anteriors mandats. Però en conseqüència, això pot portar que en alguns sectors les promocions acabin sent inviables, sobretot si del 30% que marca la llei, es passa a un 50 o a un 60%.

"Els números són preliminars i ara farem l'estudi a fons", va justificar el regidor d'Urbanisme, Nacho García, que va recordar que un dels objectius del POUM és la cohesió entre barris Ponent, centre i nord, per fomentar la cohesió social i reduir les bretxes que existeixen.

Sobre aquest plantejament, l'arquitecte urbanista Joan Bladé va ser clar i va afirmar que els sectors s'han d'estudiar econòmicament de forma exhaustiva perquè els plans siguin viables. Va recordar que urgeix actuar perquè una de les amenaces de Tarragona és la pèrdua de població cap a municipis, com Salou o Vila-seca, amb més diversitat d'oferta.

El professor de sociologia de la URV, Ángel Belzunegui, va abonar aquesta tesi parlant de "deslocalització poblacional", quan parelles joves amb un fill opten en el moment de la seva escolarització per traslladar-se a entorns més assequibles davant de les dificultats per accedir o triar un habitatge a la capital tarragonina. També va ser crític amb la idea de cohesió social que maneja el consistori: "Cohesió social no és lligar Ponent i centre; això és compactar". Segons la seva opinió, aquesta cohesió passa perquè hi hagi mixticidad, i que en diferents zones convisquin persones de diferents estatus, evitant poblacions molt segregades.

Per a l'advocat Miquel Maria Nolla, el POUM és un instrument clau, de llarg procés de gestació i participatiu amb aplicació a 20 a 25 anys vista, i que es troba a faltar quan no n'hi ha. Davant de la proposta inicial de l'Ajuntament, va recordar que és clau garantir una oferta de terra privada a un preu raonable. "Això vol dir no carregar excessivament d'habitatge públic perquè tenim els antecedents de les LLAURIS (àrees residencials estratègiques) que es van aprovar i van quedar a l'armari". El director de la Càtedra d'Habitatge de la URV, Héctor Simón, es va manifestar en la mateixa línia i va alertar de què una proposta amb percentatges de VPO de fins al 60% poden fer totalment inviable el seu desenvolupament de cara al sector privat.

El POUM de Tarragona ha de tenir un pla en habitatge econòmicament viable, segons els experts

Riad va ser l'epicentre del diàleg mundial en allotjar el Fòrum Econòmic Mundial (WEF), sota el lema 'Col·laboració Global, Creixement i Energia per al Desenvolupament.' Aquesta trobada va congregar líders de més de 90 països, incloent ministres d'exteriors i líders de les principals organitzacions internacionals. La reunió va servir com a plataforma per abordar els desafiaments crítics que enfronta la humanitat en termes geopolítics, socials i econòmics.

Destacats líders mundials, com el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i el president Palestí, Mahmud Abás, es van unir a la discussió, així com figures d'organitzacions internacionals clau com la directora del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, i el director general de l'Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus. Durant la trobada, que es va celebrar dilluns i dimarts d'aquella setmana, es van presentar solucions per promoure l'estabilitat geopolítica, el creixement inclusiu i la seguretat energètica.

Un dels temes centrals abordats durant el fòrum va ser la promoció d'una transició cap a una matriu energètica més neta. Es va destacar la preocupació per la falta de mecanismes que estimulin la producció d'energies netes. Tant l'Aràbia Saudita com els Emirats Àrabs Units van alertar sobre l'"absència d'incentius" i els "desafiaments" associats amb la producció i venda d'energies netes, especialment l'hidrogen verd.

En el context de la Seguretat Energètica, el príncep Abdulaziz bin Salman, ministre d'Energia de l'Aràbia Saudita, va ressaltar la urgent necessitat d'una transició energètica equitativa i justa. Va posar èmfasi en la importància vital de diversificar les fonts d'energia per garantir un desenvolupament econòmic sostenible a nivell global.

Altres aspectes que es van tractar durant la trobada i sobre els quals els líders saudites van emfatitzar particularment, van incloure una reflexió sobre el projecte Saudí Vision 2030, posant el valor el desenvolupament visionari i el paper en la construcció d'una economia global més inclusiva i diversificada que suposa. Els líders van destacar el compromís ferm de l'Aràbia Saudita amb la implementació de mesures concretes per assolir els objectius de la Visió 2030, destacant el seu impacte potencial en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i en l'atracció d'inversions internacionals.

A més, dins de l'àmbit de la tecnologia i la innovació, la discussió incloc l'impacte cada vegada major de la intel·ligència artificial en l'àmbit econòmic. Es van destacar els avenços significatius en aquest camp i es van explorar les oportunitats i desafiaments que presenta per al creixement econòmic i la competitivitat global.

Així mateix, es va dedicar atenció al sector turístic de l'Aràbia Saudita, ressaltant els esforços del país per diversificar la seva economia i promoure el turisme com un pilar per al seu desenvolupament econòmic sostenible. Posant en relleu les estratègies del regne per aprofitar al màxim el potencial del turisme, incloent la implementació de tecnologies innovadores i la promoció de destinacions turístiques úniques i atractives per a visitants nacionals i internacionals.

L'Aràbia Saudita subratlla la necessitat d'una transició energètica equitativa i justa

Els majors de 55 anys mai no havien estat tan actius al mercat laboral i per al primer trimestre de 2024 ja representa més del 20% del total de la població que pot i vol treballar, segons dades de l'última Enquesta de Població Activa. No obstant això, dels aturats d'aquest col·lectiu, que supera el mig milió de persones, un 61,5% completen més d'un any a la recerca d'ocupació, una realitat que visibilitza Asempleo, patronal de les Empreses de Treball Temporal i Agències d'Ocupació, i sobre la que alerta, "enmig de la desacceleració del mercat laboral registrada en el primer quart de l'any".

"El canvi en l'estructura demogràfica del mercat laboral ressalta nous reptes que hem d'afrontar, i l'atur de llarga durada per al col·lectiu de més de 55 anys és un fet que ens hauria de preocupar, perquè això denota una gran dificultat d'aquesta població per tornar a la roda de l'ocupació, actualitzar-se i trobar feina en les seves carreres. Malgrat ser perfils amb formació superior, acaben ocupant tasques per als que estan sobrequalificats", va destacar el president de l'associació, Andreu Cruañas.

L'augment de l'ocupació dels majors de 55 anys s'accentua encara més en el cas de les dones, que ja representen gairebé el 54% de la població activa per a aquest col·lectiu (14 punts percentuals més que fa 20 anys), i de les quals el 40% té estudis d'educació superior.

Davant d'aquesta situació, Asempleo fa una crida per "identificar, crear i executar efectivament polítiques actives d'ocupació per a aquesta població, que es troba en la part final de la seva vida laboral i que necessiten d'acompanyament en un món canviant. Creiem que és necessari posar de relleu el treball de les agències de recol·locació, i el va imposar del treball per competències, que fomentem des de les ETT i que assumim com a fonamental per assegurar el benestar d'aquest col·lectiu".

Diu que el pla estratègic de l'ocupació per a aquest sector serà fonamental en els propers anys, davant de l'envelliment de la població espanyola, i el paper del col·lectiu de majors de 55 anys serà rellevant al mercat laboral, que ha passat dels 2 milions d'ocupats en 2002, fins als 4,5 milions al primer trimestre de 2024.

Flexibilitat i formació

Des d'Asempleo citen a una vinculació àmplia del sector públic i privat per la integració d'aquest col·lectiu a la roda de l'ocupació, i això dependrà de la creació d'oportunitats, tant per a les empreses com per als treballadors, on la flexibilitat i la formació són conceptes clau.

En aquest sentido,asegura que les agències d'ocupació i les ETT es presenten" com a facilitadores per a l'absorció de talent, amb estructures modernes, que promouen la transició cap a l'estabilitat de forma més orgànica. És per això per la qual cosa, a tancament de l'any passat, un 32% dels treballadors que posen a disposició les ETT a les companyies contractants, van anar incloses a la seva plantilla de forma indefinida".

El 61% dels aturats de més 55 anys passa més de 12 mesos buscant feina

El grup italià Comelit ha firmat l'adquisició del 98% del capital social d'Ingenium S.a., empresa espanyola amb seu a Oviedo, Astúries, que dissenya i fabrica tecnologies avançades per a la domòtica i l'automatització d'habitatges i edificis.

Fundada el 1998, Ingenium S.a. és una empresa caracteritzada per un 'saber fer' tecnològic consolidat i una forta orientació a la investigació i el desenvolupament tecnològic. Reconeguda com a 'empresa innovadora' pel Ministeri d'Economia i primera empresa a Espanya en obtenir la certificació ISO 9001 al sector d'Investigació, Desenvolupament i Innovació (I+D+i), Ingenium S.a. ha desenvolupat una àmplia gamma de dispositius al sector de la domòtica (utilitzant el protocol de comunicació propietari BUSing®, d'ús obert i lliure de royalties) i en l'automatització d'edificis (utilitzant en aquest cas el protocol de comunicació KNX, estàndard mundial obert per a aquest tipus d'aplicacions).

El portfolio d'Ingenium ofereix múltiples sistemes (fins i tot wireless) per a l'automatització de grans edificis (com|com a hotels, equipaments públics, centres de negocis i empreses) i habitatges particulars, amb dispositius de control d'il·luminació, finestres, climatització en tota mena de sistemes, creació d'escenaris personalitzables, gestió de consums i control d'alarmes, a través de monitors, quadres multipotència i, de forma remota, mitjançant apps.

"Amb aquesta adquisició - afirma Edoardo Barzasi, director executiu de Comelit - el grup Comelit aposta per potenciar la seva oferta en dues àrees clau per a la seguretat, així com per al confort i l'estalvi energètic: la domòtica i l'automatització d'edificis. Hem identificat a Ingenium S.a. un centre de competència d'absolut primer nivell tecnològic per integrar en el nostre Grup, capaç de desenvolupar i dissenyar solucions caracteritzades per una alta i constant innovació, que poden integrar-se plenament amb la resta dels nostres sistemes".

Ana Pérez Otero i Pedro Coto Pazos, enginyers electrònics, socis fundadors el 1989 i al capdavant d'Ingenium S.a. (35 empleats, una facturació de 3 milions d'euros el 2023, una presència comercial important a Espanya, on desenvolupa el 60% del seu mercat, i una quota del 40% repartida en uns altres 35 països), han mostrat la seva satisfacció per l'acord: "Hem trobat a Comelit un soci ideal per créixer: és una empresa familiar, però amb una presència forta i consolidada als mercats de tot el món|tothom, que explica|compta amb una important història i una visió estratègica de llarg abast, una gamma de productes extremadament articulada i una organització comercial capil·lar i estesa. Formar part d'un grup així obre extraordinàries oportunitats de desenvolupament per a Ingenium». «Per la nostra part – prossegueixen - podem posar a disposició del grup un saber fer d'avantguarda als sectors de la domòtica i l'automatització d'edificis, en constant i ràpid desenvolupament i que té en la velocitat de comunicació entre dispositius, la integració amb altres sistemes de seguretat, l'eficiència energètica i la senzillesa d'instal·lació, programació i control els seus punts forts. Creiem fermament en el futur d'aquest projecte i, per això, hem optat per romandre, encara que amb una participació mínima, en el capital d'Ingenium".

El grup Comelit prossegueix així el seu camí de creixement continuat, centrant-se en el desenvolupament de competències: "L'adquisició d'Ingenium S.a. segueix a les d'Immotec (França) i PAC (Regne Unit) al sector del control d'accessos, Teletek Electronics (Bulgària) en sistemes de detecció d'incendis i Blueprint (Itàlia) en sistemes EVAC) i a la contínua inversió en I+D en els nostres centres de Bèrgam i Tunísia, que representen al voltant del 8,5% de la facturació. - continua Barzasi - L'operació ens permetrà entrar en un nou segment de mercat, l'automatització d'edificis, i reforçar i innovar la nostra oferta en domòtica, on ja som presents amb el nostre sistema SimpleHome a tots els mercats internacionals en els quals operem. Amb aquesta adquisició afegim així una altra peça important en el nostre pla industrial, amb l'objectiu de superar els 300 milions d'euros de facturació el 2030."

Comelit ja és present al mercat espanyol des de fa més de 20 anys amb la sucursal Comelit España, que ocupa 50 col·laboradors - 25 d'ells dedicats a l'activitat comercial i 6 a l'assistència pre i postvenda- i que, després d'assolir una facturació de 8,5 milions d'euros el 2023, té per objectiu aquest any superar els 10 milions d'euros. "La xarxa comercial de Comelit España donarà suport a Espanya a la venda de dispositius domòtics del catàleg Ingenium Sa amb protocol de comunicació BUSing®", conclou Edoardo Barzasi, "que s'integraran amb la resta de l'oferta de Comelit en els diferents segments de seguretat".

El grup Comelit adquireix Ingenium S.a.

'Per què construir és tant car?' Aquest ha estat el títol de la ponència que han ofert Mònica Dalmau i la membre del Col·legi d'Economistes, Beatriz Pintos en el marc de la Jornada sobre l'habitatge d'Andorra. La gerent de l'Acoda ha posat en relleu que la pandèmia va tenir un impacte molt gran en els materials, tenint en compte que l'estoc es va trencar i es van incrementar els preus de les matèries primeres. Mònica Dalmau ha posat el dit a la nafra amb els diferents canvis legislatius que hi ha hagut, fet que "fa difícil la planificació creant un efecte crida i una inseguretat jurídica" Un altre element que ha contribuït a l'encariment, segons ha apuntat és el fet de disposar només d'un abocador al país, com és el del Maià, que només està obert quan fa bon temps, tenint en compte que amb la neu és impossible accedir-hi. "Això suposa augment dels preus del transport de les terres", ha manifestat. La nòmina del personal també ha crescut, concretament "un 25% en els darrers quatre anys". Tot plegat, diu "va generar una alteració en l'execució i en el termini d'entregar les obres". Mònica Dalmau ha posat el dit a la nafra amb els diferents canvis legislatius que hi ha hagut, fet que "fa difícil la planificació creant un efecte crida i una inseguretat jurídica". En aquest sentit, diu que molts promotors han construït per evitar que els terrenys perdessin valor. Tant Dalmau com Pintos han posat sobre la taula algunes propostes per tal de rebaixar el preu de les obres. Una d'elles, segons la gerent de l'Acoda passa per "unes normatives menys rígides i amb més marges". Ha posat l'exemple de la normativa sobre l'eficiència energètica que "és estricta" i això va comportar un impacte important en els constructors. "Cal que obrim la possibilitat que qui faci la inversió pugui decidir el termini perquè sigui rendible" Per la seva part, la membre del Col·legi d'Economistes ha demanat un termini de concessió de les obres més enllà dels 50 anys, tal com marca la Llei de la Contractació Pública. En aquest sentit, ha posat de manifest que "cal que obrim la possibilitat que qui faci la inversió pugui decidir el termini perquè sigui rendible". Finalment, han demanat una major transparència en les dades per poder fer una millor planificació i que les administracions puguin remar en la mateixa direcció.

Normatives menys rígides i concessions més àmplies per poder reduir costos en la construcció

L'exprimer ministre italià, Enrico Letta, l'expert en ciberseguretat Chema Alonso, el professor d'Economia Xavier Sala i Martín i el coach motivacional Luis Galindo són alguns dels ponents que compartiran amb els assistents experiències, coneixements econòmics i estratègies de lideratge empresarial enfocades en el propòsit durant la 35a Trobada Empresarial al Pirineu tindrà lloc aquest any els dies 13 i 14 de juny a la Seu d'Urgell. Sota el títol 'Liderant amb pròposit', centrarà el debat en com generar un impacte positiu en la societat a través del teixit empresarial. Es preveu un nombre elevat de representants d'empreses líders en diferents sectors i una gran presència institucional en unes jornades de referència entre l'empresariat andorrà i català, que també compten amb altres espònsors i col·laboradors del país. El president de la Trobada Empresarial al Pirineu, Josep Serveto, ha explicat avui que el lema 'Liderant amb propòsit' respon al fet que "pensem que les empreses no només han de tenir un objectiu econòmic, que és important, sinó també han de ser sostenibles ambientalment, tenir models de governança clars i tenir la capacitat de retornar a la societat part del que generen. Amb aquest conceptes esperem que les conferències i ponències aprofundeixin, per una banda, en lideratge i, per l'altra, en propòsit empresarial". Ho ha comentat en el decurs de la presentació de la trobada, que ha tingut lloc aquest matí a l'edifici Creand. Per la seva banda, Xavier Cornella, conseller delegat de Creand Crèdit Andorrà, principal patrocinador andorrà de l'esdeveniment, ha posat en relleu que "les empreses han d'anar de la mà de l'evolució social, i han de ser capaces de donar resposta al canvi, entenent de manera profunda les noves necessitats. I això és l'enfocament a propòsit: generar valor compartit, més enllà dels objectius econòmics, oferir solucions sostenibles que a la vegada donin resposta als reptes socials i ambientals". En èpoques marcades per la incertesa i el canvi constant, des de la Trobada Empresarial al Pirineu consideren que és imprescindible compartir coneixements, idees i experiències transformadores per inspirar, aprendre i descobrir el camí a seguir per estar a l'altura de les demandes de la societat. Per aquest motiu, la Trobada Empresarial al Pirineu reuneix cada any a centenars d'empresaris, directius i emprenedors que conformen el teixit empresarial de Catalunya i Andorra. L'any passat es va registrar la xifra més alta d'assistents a la Trobada, més de 700, dels quals 125 (prop del 20%) d'Andorra. Aquest 2024 es volen repetir aquestes xifres, i amb l'objectiu d'evolució constant s'ha presentat una nova identitat corporativa el vector de la qual és 'estar a l'altura'. EL PROGRAMA El programa de la Trobada començarà el dijous 13 de juny a la tarda amb els parlaments institucionals i acte seguit tindrà lloc una conferència sobre geopolítica impartida per l'exprimer ministre d'Itàlia, Enricco Letta. Després, es durà a terme la taula 'Lideratge amb propòsit en clau lleidatana', amb la participació de la presidenta d'Alier, Elisabet Alier; el gerent de Motocard, Ramon Colillas; la gerent de Construccions Cervós, Núria Cervós, i el gerent de Semillas Fitó, Eduard Fitó. El primer dia acabarà amb una conferència motivacional del coach i conferenciant Luis Galindo, que compartirà els seus punts de vista en clau econòmica, que l'han convertit en referent a Espanya i Llatinoamèrica. El divendres 14 de juny la Trobada arrencarà amb la 'Taula IBEX', amb el conseller delegat de Merlin, Ismael Clemente, i el president d'Enagas, Antonio Llardén. A la taula 'Estratègies empresarials amb propòsit' participaran el CEO de Kave Home, Francesc Julià, la directora de Màrqueting del Manchester City, Núria Tarré, i el conseller de Saica, Javier Pérez de Mezquia. També s'ha organitzat una taula de start-ups, en la qual compartiran les seves experiències la CEO i cofundadora de The Smart Lollipop, Diana Ballart; la CEO i cofundadora de Pack2Earth, Françoise de Valera; el CEO i cofundador de Talkual, Marc Ibós, i el cofundador de Imascono, Pedro Lozano. A la recta final de La Trobada, l'expert en ciberseguretat Chema Alonso oferirà una conferència, i just després serà el torn de Xavier Sala i Martín, professor d'Economia de la Universitat de Columbia a Nova York, amb la una ponència sobre perspectives econòmiques.

Enrico Letta i Xavier Sala i Martín seran les 'estrelles' de la 35a Trobada Empresarial al Pirineu

Així ho revela l'enquesta de forces del treball que ha fet pública aquest dijous el departament d'Estadística. Com s'ha dit, durant el 2023 es van mantenir les dues tendències que s'estaven vivint els darrers anys. Per un costat, va a l'alça el percentatge de població ocupada: Sobre un total de 50.785 persones que estan en edat pròpiament laboral -entre 15 i 64 anys-, el 83,2% treballa. Això suposa set dècimes més que la dada del 2022, que era del 82,5%. I, pel contrari, el que va a la baixa és la població aturada. Si el 2022 la taxa es va situar en 2,1%, amb un càlcul de 1.045 persones d'entre 15 i 64 anys que, en aquell moment, no tenen feina, s'ha baixat a només 814. Això representa un 1,6%, la dada més baixa dels darrers anys. La taxa d'aturats ha tornat a caure gràcies especialment a la davallada del nombre de dones sense feina i se situa en mínims històrics així com molt per sota de la que es registra als països veïns i a la mitjana europea Si la dada es desglossa en funció del gènere, es comprova que l'atur -el poc que, si es fa cas a la informació d'Estadística hi ha al país- afecta més els homes que les dones. Així, en el primer cas, la taxa se situa en l'1,9%, mantenint-se la del 2022. En canvi, per al sexe femení, hi ha una davallada important. Si el 2022 es va tancar amb un 2,4%, a finals del 2023 s'havia reduït a la meitat, fins a l'1,2%. Per tant, la reducció de l'atur en el darrer any s'ha concentrat especialment entre les dones. Una altra dada interessant és com afecta l'atur en funció de la nacionalitat. En el cas dels andorrans, ha caigut del 3,5% el 2022 a un 1,8%. En canvi, en el cas de les persones amb un altre passaport, hi ha un lleuger increment: de l'1,2% a l'1,4%. Pel que fa a la distribució segons l'edat, la franja amb més atur és la juvenil. Segons Estadística, un 5,8% de les persones entre 15 i 24 anys es troben sense feina, tot i que la xifra cau de forma important en comparació a l'any anterior quan superava el 10%. En canvi, és més baixa en la resta de franges: de l'1,4% per als treballadors entre 25 i 54 anys i del 0,9% entre 55 i 64. En canvi, on hi ha poca diferència és si les dades s'analitzen tenint en compte el nivell d'estudis. Entre qui ha cursat només els obligatoris, la taxa és de l'1,8%. Per a la resta (secundària o superior) baixa lleugerament fins a l'1,4%. Per tant, la realitat és que la taxa d'atur a Andorra és sensiblement més baixa que les dels països de l'entorn. A Espanya, ara se situa en el 12,1% mentre que a França és del 7,3%. Fins i tot queda lluny de la mitjana europea, que és només del 6%. Les dades també permeten quantificar la bretxa salarial entre homes i dones. Els primers, cobraven el 2023 una mitjana de 2.716,4 euros mensuals mentre que l'altre sexe es quedava força per sota: 2,189,4. Això suposa una diferència entre els dos gèneres de 527 euros. També es constata que les remuneracions al sector públic són sensiblement superiors a les del privat. En aquest segon cas, el sou mitjà se situa en 2.269,7 euros, en comparació als 3.081,7 que es registren a l'administració i a entitats parapúbliques. Per tant, en aquest cas la bretxa seria de 812 euros. L'enquesta també aporta informació sobre el nombre de joves que, ara mateix, ni estudien ni treballen. Els coneguts com a 'nini'. Segons les dades d'Estadística, el 2023 n'hi havia al país un total de 164 persones en aquesta situació. La dada ha davallat en comparació als 307 registrats l'any anterior. També es comptabilitzen 66 aturats de llarga durada, pels 197 del 2022.

La bretxa salarial entre sexes és de 527 euros i la que es dona entre sector públic i privat, de 812