Com s'ha dit, el neguit afecta sobretot estudiants de secundària de la Sagrada Família. Però també es poden trobar en la mateixa situació alumnes del Janer del mateix nivell. Malgrat que els escolars d'aquests dos centres tenen preferència a l'hora de poder-se incorporar al Sant Ermengol, pel fet de ser del mateix grup, per dir-ho d'alguna manera, aquest any -preveient ja pel curs escolar vinent- hi ha moltes dificultats. El centre situat al Roc de Sant Pere ofereix tres línies de batxillerat. A raó de 35 places per classe, pot oferir un total de 105 places. I ha rebut 146 preinscripcions. El Janer té tres línies d'ESO i la Sagrada Família en té una. El Sant Ermengol, a batxillerat, també té tres línies, que han de donar sortida als seus propis escolars i als que vénen dels altres centres confessionals de manera preferent Hores d'ara s'han adjudicat cent de les places, tal i com ha assegurat la directora del Sant Ermengol, Maria Josep Pascual, que ha explicat que la situació que es viu ara no es pot considerar com a sobrevinguda perquè, segons que garanteix, ja a l'inici de curs es va tractar la problemàtica amb les direccions dels altres dos centres 'germans'. Si se sumaven el total d'estudiants que hi ha en les sis classes -tres al Janer, dues al Sant Ermengol i una a la Sagrada Família- de quart d'ESO dels tres centres, el nombre d'alumnes era i és molt superior a les 105 places de les quals es disposava a data d'avui al col·legi que dirigeix Pascual. I si se n'han adjudicat cent és perquè se'n reserven cinc per a eventuals repetidors del primer curs de batxillerat. Les famílies de la Sagrada Família que s'han quedat inicialment fora de les places ja assignades expliquen que encara no fa dos mesos, en una reunió on se'ls va exposar l'oferta educativa després de la secundària, se'ls va garantir que hi havia un accés directe al Sant Ermengol i per això "no calia que es fes una doble preinscripció per no saturar el sistema i perquè hi poguessin haver dades reals". Algunes de les famílies no van apostar per una segona opció i ara es veuen amb serioses dificultats. 'NOTA DE TALL' Certament, encara no poden asseverar del tot que no acabin tenint plaça al Sant Ermengol, però és complicat. Les famílies que han tingut plaça assignada entre les cent adjudicades fins ara tenen de marge fins al 10 de maig per confirmar la matriculació amb tota la documentació necessària. Si no es fan els passos escaients, es perdrà el torn i s'aniran cobrint els llocs amb els estudiants que hi ha en llista d'espera, i que estan per ordre de nota. Segons la mitjana facilitada pels seus centres. "De la mateixa manera que tots els de la secundària andorrana entren en el seu batxillerat i als del Sant Ermengol no els agafen. Fa tres anys que l'andorrana no agafen ningú al batxillerat artístic ja que tenen preferència els de l'andorrana. És una situació normal" Evidentment, tots els alumnes que estan fent quart d'ESO del Sant Ermengol i vulguin seguir fent batxillerat tenen lloc garantit amb independència de la nota. En aquest sentit, altres fonts del centre confessional més gran del país ressalten que es fa "de la mateixa manera que tots els de la secundària andorrana entren en el seu batxillerat i als del Sant Ermengol no els agafen. Fa tres anys que l'andorrana no agafen ningú al batxillerat artístic ja que tenen preferència els de l'andorrana. És una situació normal". La resta, a priori, van pujant en funció de l'esmentada nota mitjana, ja sia de la primera, ja sia de la segona avaluació del present curs. Cert és que alguns estudiants entren, puntualment, per antecedents familiars o similars. En tot cas, la direcció del Sant Ermengol garanteix que entre els cent estudiants amb plaça assignada no hi ha un nombre gens rellevant d'estudiants procedents del British College. D'altra banda, segons fonts del Sant Ermengol al marge de la directora "mai no es diu que s'assegura la plaça. De fet, la majoria havien fet doble preinscripció, situació que coneixen bé al María Moliner". De fet, indiquen les mateixes fonts, "l'any passat la majoria de la Sagrada Família van marxar al María Moliner i des del Sant Ermengol no hi va haver cap queixa per molt que va costar omplir les línies previstes". ALTRES CENTRES OCUPATS Les famílies de la Sagrada Família que es troben amb els problemes d'accés ja s'han mobilitzat les darreres hores i dilluns ho faran conjuntament amb la direcció. Asseguren que la crítica, si hi és, o el malestar, no és pas amb el Sant Ermengol sinó amb la planificació educativa global del país. Consideren que la situació s'havia d'haver previst des de l'inici i se'ls havia d'haver exposat l'escenari previsible, que asseguren que no coneixien i s'hi han trobat ara. Asseguren que la crítica, si hi és, o el malestar, no és pas amb el Sant Ermengol sinó amb la planificació educativa global del país. Consideren que la situació s'havia d'haver previst des de l'inici Diverses famílies han acudit els darrers dies tant a l'institut espanyol María Moliner com a l'escola andorrana de secundària. Els dos centres es troben ubicats a la Margineda. Segons les fonts familiars consultades, ni en un lloc ni en l'altre els han garantir plaça. Més aviat els ho han donat com a impossible. Sobretot a l'andorrana, que tampoc no seria la via preferent perquè, recorden els progenitors consultats, "la línia educativa és totalment diferent". Al centre espanyol, si no havien fet una segona preinscripció, se'ls ha donat l'opció de fer-la. Però tan sols perquè constin inscrits. En llista d'espera. A l'institut espanyol hi ha dues línies de batxillerat, dues classes, vaja. No seria d'estranyar que la conselleria d'Educació de l'ambaixada, màxima autoritat a Andorra a nivell educatiu espanyol, just per sota del ministeri en l'àmbit nacional, acabi decidint obrir una tercera aula per contribuir a resoldre la situació. Ja es va fer l'any passat. "I si la 'consejería' m'autoritza a obrir una quarta línia, jo encantada", assevera Maria Josep Pascual malgrat admetre que no hi ha espai físic. Bé, sí, caldria habilitar com a classe la biblioteca, per exemple. En tot cas, la problemàtica està servida. I els gestors educatius tenen un cap de setmana, com a mínim, per posar fil a l'agulla per mirar de gestar una solució. Almenys, per les famílies de la Sagrada Família que han creat el gabinet de crisi. Unes famílies que no descarten buscar aliances amb homòlogues del col·legi Janer per mirar de fer accions de pressió i mantenir les trobades que sigui necessàries amb la secretaria d'Estat d'Educació.

Gabinet de crisi a la Sagrada Família pels alumnes de secundària sense lloc per fer batxillerat

La proposta la va traslladar pla als grups parlamentaris. Segons va explicar, caldria modificar la Llei d'arrendaments urbans per introduir aquest topall que s'aplicaria a l'hora de fer un nou contracte. No va especificar, però, quin n'hauria de ser. En tot cas, va alertar que una mesura d'aquest tipus seria, al seu entendre, necessari, sobretot vista la tensió que es podria generar al mercat quan finalitzin les pròrrogues actualment vigents, el 2027. La idea, però, no ha tingut una rebuda entusiasta a l'arc parlamentari. Més aviat, al contrari. No acaba de fer el pes. Des de la majoria no es considera que, ara mateix, la proposta de Pla sigui la més adient. Fonts de Demòcrates han indicat que la seva valoració és la mateixa que ja ha fet, en declaracions a Altaveu, la ministra d'Habitatge, Conxita Marsol. Per la seva banda, Carles Naudi, de Ciutadans Compromesos, indica que "seria una nova intervenció del sector, per ara no desitjable perquè estem treballant en moltes mesures que permetin alliberar els contractes de lloguer". [related:articles:2] Des de Concòrdia, entenen que no cal descartar la proposta. "La idea ens interpel·la i pensem que és interessant estudiar-la de forma acurada", ha comentat el president del grup parlamentari, Cerni Escalé. De fet, entén que "pot funcionar" sempre que es compleixi una condició: "posar mesures dissuasives" que evitin que pisos que estan al mercat de lloguer, un cop es fixés aquesta limitació, passessin al de compravenda. Per això, entén que "és urgent que Govern i la majoria actuïn i apugin els tipus de l'ITP i de l'impost de plusvàlues per frenar l'especulació". Des d'Andorra Endavant, s'entén que parlar d'una possibilitat com l'apuntada per Pla "és prematur", segons ha apuntat la seva líder, Carine Montaner. De fet, no amaga que no li acaba de fer el pes la proposta perquè, alerta, "com més intervens el mercat, més penúria i problemes crees". A l'entendre de la parlamentària laurediana, el que cal és "anar pas a pas". Així, ha recordat que "ara tenim la pròrroga forçosa de tres anys" i que, en aquest temps, cal mirar de "convèncer els propietaris amb excepcions fiscals perquè posin pisos al mercat, lluitar contra les empreses pantalla i posar en marxa el registre de la propietat". També "veure com funciona la taxa als pisos buits". [related:articles:1] Pel que fa al PS, s'ha optat per la prudència. De fet, el seu conseller general, Pere Baró, ha explicat que s'està a l'espera de celebrar un comitè directiu en el qual s'han d'analitzar i tancar un "posicionament clar" sobre les mesures a treballar en les pròximes setmanes. I, ara, s'hi sumarà també la idea llançada pel ja ex director de l'Institut de l'Habitatge. "Si cal, ho analitzarem", ha comentat. Per la seva banda, el conseller no adscrit Víctor Pintos, membre de Liberals, ja va expressar durant la compareixença el seu temor què fos una mesura "intervencionista". Per això, demanat per Altaveu, considera que "s'ha de mirar i analitzar amb molta atenció". En aquest sentit, recorda que la seva formació "creiem que s'hauria de liberalitzar el mercat", però no es tanca a "seure i analitzar amb detall si aquesta liberalització s'ha de fer de forma progressiva". També apunta que han de parlar amb el sector immobiliari, via AGIA i Associació de Propietaris de Béns i Immobles.

La proposta de limitar els lloguers no qualla entre els grups parlamentaris

Així ho ha explicat la ministra del ram, Helena Mas, en respostes a les preguntes que, en el seu dia, va formular la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela. Així, l'òrgan, encarregat d'avaluar la correcció ètica dels projectes de recerca va iniciar l'activitat l'abril del 2023, seguint el que marcava la Llei de recerca i innovació biomèdica, aprovada a inicis d'any. I, en aquest temps, va rebre un total de 10 propostes. D'aquestes, es van considerar favorables set i, per tant, van poder iniciar-se sense cap problema. En canvi, les altres tres no van superar el filtre de l'organisme. Entre les que van rebre el vistiplau positiu, hi havia cinc impulsats pel SAAS amb altres organismes: un sobre la situació de fragilitat en els més grans de 65 anys, un sobre la situació de les persones amb lesió medul·lar, un sobre l'efectivitat dels tallers d'educació per a la salut en la gent gran, un sobre les indicacions i l'ús de la teràpia intravenosa i un darrer sobre la prevalença d'un tipus de complicació a persones que se'ls ha col·locat una pròtesi. Els altres dos treballs versaven sobre les característiques i la situació dels cuidadors de persones amb dependència, que era el treball de fi de màster d'un investigador andorrà a la UPF i un del ministeri de Salut sobre el coneixement i les actituds envers el VIH en els centres sanitaris, Com s'ha dit, la Comissió d'Ètica en la Investigació va començar la seva feina l'any passat. Fins llavors, si els projectes es feien dins del SAAS, era un òrgan propi, el Comitè Ètic d'Investigació Clínica, qui avaluava les propostes. Entre 2017 i 2022, se'n van analitzar 53, dels quals 15 van ser desestimats.

La Comissió d'Ètica de la Investigació refusa tres projectes de recerca en el seu primer any de vida

"Estem molt contents de fer un pas més pel que fa a la promoció del futbol femení", explica el Lluís Cruz, que actualment entrena l'equip cadet de l'Enfaf femení i serà el seleccionador d'aquesta categoria un cop estigui feta la tria de jugadores. De moment, s'està fent una preselecció que va donar el tret de sortida el passat diumenge i s'allargarà cada setmana fins al 19 de maig, quan es disputarà a La Massana un amistós contra la selecció catalana universitària (12 hores). Des de la federació asseguren que existeix "molt bona relació" entre els dos combinats, perquè ja va haver-hi un partit entre seleccions masculines fa uns anys. Tot i que la UEFA encara no ofereix competicions pel que fa a la categoria U19 femenina de futbol sala, l'objectiu de la FAF és aglutinar tot el talent existent al país per consolidar-lo en un combinat que representi a Andorra arreu del món. Actualment, la majoria de les integrants formen part dels equips cadet i juvenil de l'Enfaf, excepte dues jugadores que pertanyen a Les Corts UBAE i Industrias Santa Coloma, adscrits a la Federació Catalana de Futbol. "És el nostre primer pas. Evidentment, serà un equip molt jove, però per alguna cosa es comença", afirma un Cruz més que motivat amb aquest nou projecte. Sobretot, el seleccionador ha destacat que moltes jugadores d'aquesta preselecció van arribar a la passada final de la Copa Catalunya contra la Penya Esplugues, una fita que denota el bon nivell que hi ha entre les participants, i un auguri del que podria ser una selecció absoluta femenina d'aquí a uns anys. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]

Un pas més sobre la pista

Segons detalla el Govern en un comunicat, a partir d'ara s'inicia el termini per fer les traduccions en les llengües oficials de la UE i al català, una fase que es preveu que estigui enllestida a principi de l'estiu. Tal com el Govern ja havia exposat, els documents íntegres de l'acord d'associació amb la UE s'han fet públics i consultables per a tothom un cop s'han finalitzat els treballs de revisió tècnica. Així doncs, ja es pot consultar en anglès a través de l'enllaç de la Comissió Europea i també s'hi pot accedir a través del web andorraue.ad. El cap de Govern, Xavier Espot, es desplaçarà a Brussel·les el proper 7 de maig per testimoniar aquest nou pas que ha de conduir cap a la consulta vinculant a la ciutadania que es preveu durant els primers mesos del 2025. REUNIONS DE POBLE Seguint amb les accions de comunicació amb relació a l'Acord d'associació, s'estan preparant un seguit de reunions de poble obertes a la ciutadania per tal de poder respondre en les properes setmanes totes les preguntes i els dubtes que es puguin plantejar. La primera reunió se celebrarà el 9 de maig a Encamp i la voluntat és celebrar un total de dues sessions a la setmana en diferents parròquies per poder acostar de primera mà i a tot el territori les implicacions de l'acord. La setmana que ve és previst poder anunciar tot el calendari de les reunions, les ubicacions i l'horari, i se'n farà la difusió necessària perquè tota la ciutadania pugui decidir quina data li escau millor per assistir-hi. Pel que fa al format, està previst que hi hagi una petita obertura a mode de contextualització de l'acord i immediatament després s'obrirà un torn de preguntes obert a tots els assistents. La voluntat de la trobada es poder donar veu als ciutadans que hi participin per poder respondre els dubtes que es plantegin. És previst que cada reunió pugui tenir una durada aproximada d'una hora i mitja.

Publicats els textos íntegres de l'acord d'associació amb la Unió Europea en anglès

Mérindol, entre altres exCEO del grup Caisse d'Épargne, ha promès el càrrec en un acte tan solemne com breu davant els síndics, Carles Ensenyat i Sandra Codina, els integrants de la comissió permanent del Consell General i els altres cinc membres del consell d'administració de l'AFA (als ja citats fins ara cal afegir-hi Maanan Aouraghe, Josep Capella i Armand Pujal). També hi havia el director general de la institució, David Cerqueda, i la número 2 del supervisor, Maripau Naranjo, que exerceix de secretària del consell d'administració. També hi era el ministre de Finances, Ramon Lladós. González ha destacat, després de la jura, el fet que dins de l'òrgan rector del supervisor financer hi ha "opinions transversals" amb especialistes o persones que tenen coneixement tècnic de tots els sectors. "Els reptes són cada vegada de major complexitat" i, en certa manera, això explica el fet que l'AFA hagi passat de tenir "un perfil polític, no tant tècnic" a estar composat per un grup de membres que, fonamentalment, són tècnics en la matèria, "el que reforça la independència de la institució". Un moment de la presa de possessió de Nicolas Mérindol. El president del consell d'administració de l'AFA ha tornat a insistir que fa temps que des del supervisor s'està analitzant tot el que comportaria un eventual acord d'associació amb la Unió Europea (UE), tot recordant que si "el poble andorrà el referenda" passarà a ser d'aplicació i en quinze anys el sector financer s'haurà d'integrar sí o sí al marc comunitari. La integració podrà ser gradual i dividida en quatre segments: fons d'inversió, mercats, assegurances i banca. "L'opinió del supervisor tindrà molt pes" a l'hora de decidir quan s'accedeix al merca europeu. Com ja s'ha explicat en altres ocasions, els terminis d'integració els haurà de decidir Andorra i podria arribar a donar-se el cas que tots els segments entrin a Europa al primer dia o al terme dels quinze anys, malgrat que allò lògic i de sentit comú seria fer-ho de manera gradual. González ha preferit no pronunciar-se sobre aquesta integració, encara que hi ha un consens generalitzat en el sector financer que els fons d'inversió són els que segurament millor escauria que entrin al mercat comunitari des del minut 1. El president del consell d'administració sí que ha deixat clar que "tenim treballat, tenim clar" quina és la normativa, el cabdal normatiu, que cal que cada segment financer hagi de desenvolupar per poder-se integrar degudament al mercat comunitari. Però, com s'ha apuntat, ha preferit no pronunciar-se sobre com s'hauria de fer aquest accés del sector financer a Europa. És evident que serà un pas més, molt determinant a més, en aquesta "evolució cap a la complexitat" que ha anat fent Andorra en matèria financera els darrers anys.

El supervisor financer més ampli i de més perfil tècnic de la història

Ha estat la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, acompanyada de l'ambaixadora i delegada permanent davant la UNESCO, Eva Descarrega, qui han assistit a una reunió on s'ha repassat l'estat d'avançament de la candidatura, les activitats dutes a terme per l'equip de redactors i s'han detallat les futures iniciatives de col·laboració entre els tres territoris -França, Andorra i Catalunya- en el marc dels treballs de la candidatura UNESCO. D'altra banda, s'han repassat les gestions locals que s'estan realitzant per establir el futur sistema de gestió transnacional dels monuments que formen part de la candidatura. En aquest punt, la ministra Mònica Bonell ha proposat el Departament de Patrimoni Cultural perquè n'assumeixi la coordinació tècnica. El COPIL tenia diversos temes sobre la taula referents a la candidatura. També han assistit a la sessió de treball, la presidenta del Consell Departamental de l'Arieja Départemental, els representants dels Coprínceps, el representant del Prefecte de l'Arieja, l'alcaldessa de Foix, el president de la Comunitat de Communes Foix-Varihes, representants de la Regió Occitània i de la Generalitat de Catalunya, l'equip del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura i altres representants i tècnics. La pròxima sessió del Comitè de Pilotatge tindrà lloc a Andorra el pròxim 29 de novembre. Aquest Comitè està format per representants dels tres territoris implicats en la candidatura i l'òrgan de Govern de la candidatura a patrimoni mundial, que es va crear el 24 d'octubre del 2019 a Andorra. El desplaçament a Foix també ha permès dur a terme una trobada bilateral entre la ministra Mònica Bonell i la presidenta del Consell Departamental de l'Arieja Départemental, Christine Téqui, per tractar temes d'interès per als dos territoris. La jornada clourà amb una visita guiada al Castell de Foix, monument que forma part de la candidatura.

Reunió a tres bandes per repassar l'estat de la candidatura Unesco sobre els orígens del Coprincipat

Segons s'ha informat des de la capital mitjançant un comunicat, els cònsols han abordat les línies mestres d'un pla estratègic de col·laboració entre ambdues parròquies amb la voluntat d'unir esforços i crear sinergies en favor de la ciutadania. D'aquesta manera, les autoritats han marcat un calendari de trobades per mantenir una comunicació fluida i periòdica. Les trobades no només interpel·laran els mandataris, sinó que també s'han programat jornades de treball amb els tècnics d'ambdues parròquies per tal de posar fil a l'agulla en les temàtiques tractades. Nova senyalística a la rotonda del KM0. Entre les qüestions abordades durant la reunió se'n destaquen la interconnexió de les xarxes d'aigua potable, per la qual González i Gili ja van signar un protocol d'intencions per al seu estudi el passat mes de març; la creació d'una nova línia de bus comunal que connecti les dues parròquies; i la gestió dels aparcaments i la recollida de residus, entre altres. Les autoritats han destacat la bona sintonia i predisposició per tirar endavant el pla estratègic de col·laboració amb la finalitat de vetllar pel benestar i la qualitat de vida de la ciutadania, així com tenir cura de les finances comunals mitjançant protocols i convenis d'entesa de gestió dels serveis. PRIMERES ACTUACIONS Una de les primeres actuacions que s'han dut a terme de manera conjunta és la senyalística a l'encreuament de la rotonda del KM0 i al pas de vianants del carrer de la Unió, que marca el límit territorial entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. L'objectiu de la senyalització és evitar que els vehicles s'hi estacionin per millorar la circulació evitant que es produeixin embotellaments a la zona i garantir la seguretat dels vianants. Nova senyalística al carrer de la Unió.

La xarxa d'aigua i el bus comunal, prioritats en el treball conjunt entre la capital i Escaldes

De fet, segons la formació amb representació parlamentària, una residència permanent a partir dels cinc anys podria representar "un risc per Andorra i la seva estabilitat". En aquest sentit, segons que ha admès la màxima dirigent d'Andorra Endavant, una bona xifra d'anys d'estada al país per passar a ser resident fixe sense haver de renovar cap autorització haurien de ser els deu anys. Simplement pel fet que es té més marge per saber del comportament d'aquella persona i, pel mig, hagi hagut de passar els pertinents controls per a la concessió dels permisos. La residència permanent a partir dels cinc anys és una de les qüestions que s'inclou en el marc del principi de llibertat de circulació de les persones. I encara que la negociació amb la Comissió Europea per l'acord amb la UE ha permès mantenir un sistema de quotes molt similar, Europa no contempla, evidentment per als comunitaris -en principi per als extracomunitaris tot podria quedar absolutament igual- que hi hagi d'haver renovacions sempre, encara que siguin espaiades en el temps. Els dirigents governamentals en matèria de negociació amb la Unió Europea ja han advertit que la residència permanent als cinc anys per a comunitaris és inamovible. Alhora, però, hi pot haver altres sistemes de control o seguiment dels residents com pot ser, per exemple, el full de punts de la CASS o la relació que aquestes persones mantinguin amb l'administració pública per allò que s'escaigui.

Andorra Endavant s'oposa a fer permanent la residència amb només cinc anys d'estada al país